Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 16 de novembre del 2016

Mola del Lord - Vall del Lord (Solsona)


Dissabte 12 de Novembre del 2016

Sortida pels voltants de Sant Llorenç de Morunys, on anirem recorrent la carena de les muntanyes que hi ha al voltant de la Mola del Lord, on hi pujarem després. Magnífiques i variades vistes durant tot el recorregut, alguns trams de camí fàcils aeris, voltant i un petit tram delicat on ens hem d'ajudar d'arbres i matolls per pujar a la Mola del Lord que amb calma es fan força bé. 

Ruta de 17 quilòmetres i 1000 metres de desnivell basada en la ruta del wikiloc d'Aventura't: Ruta Mola i Santuari del Lord. Nosaltres la varem realitzar en 7 hores, tot i que al final ens varem retallar 1 quilòmetre seguint la carretera. 

Recomano fer la ruta amb GPS, doncs és llarga i no es segueix un únic camí. 

Avui som 9: Alba, Alejandra, Anna, Cristina, Jorge, Josan, Montse, Pere i jo. 

Arribem a l'ermita de Sant Serni, al costat mateix del poble de Sant Llorenç de Morunys, on deixem els cotxes. Són les 10:40.  

Continuem per la pista seguint el GR, i al cap de mig quilòmetre girem a la dreta pujant fins arribar al coll del Roc Foradat, on passem entremig de dues parets de pedra. Anem seguint marques grogues i verdes, travessant boscos i un petit torrent, fins arribar a dalt de la carena, d'on gaudirem de molt bones vistes de les muntanyes dels voltants. 

Aparquem al costat de l'ermita de Sant Serni

El grup travessant el grau del Roc Foradat
Molt bones vistes dels voltants



Més vistes

El grup pujant
Un cop a dalt ens desviem cap a la dreta en un anada/tornada per veure la Balma del Fornó, de 15 metres de profunditat i força espaiosa. Hi ha un camí força fàcil per arribar-hi si ens hi fixem, no fa falta seguir el tram inclinat de pedra, una mica delicat. No ens endinsem gaire doncs hi ha força vestigis de cabres dins. Tornem per on hem vingut i continuem la marxa. 
Tram una mica inclinat i delicat per accedir a la balma



La Mola del Lord

Anna de camí cap a la balma

Explorant la Balma del Formó
Vistes de les muntanyes dels voltants




Seguim el camí que portàvem seguint marques verdes i grogues, i sobretot el GPS, per un tram de carena amb molt bones vistes de la Molta del Lord. El camí comença a baixar suaument i arribem al Pla de Sòbol, molt ample i maco, on un ramat d'ovelles pasturen tranquil.lament. No les molestem i un cop passades la runes d'una casa girem cap a la dreta i continuem baixant. 

Ramat d'ovelles amb la serra de Busa al fons



Baixem fins un barranc. El camí va per una feixa una mica aèria. Arribem a un punt una mica estret on hi ha una corda que fa de passamants, però no fa falta. Anem baixant i fem un anada/tornada per veure la balma i la petita cova de les Esglesietes, amb estalagtites i estalagmites. Vista desfem el camí i continuem baixant. 

Josan a la feixa
Cristina passant pel mal pas equipat amb corda


La resta la segueixen
Arribem a la balma/cova de les Esglesietes

Montse a la petita cova


Vistes de la Serra de Busa
Poc a poc anem baixant, i la Serra de Busa, que fins ara havia estat amagada ens queda al davant. El pantà de la Llosa del Cavall també comença a mostrar-se. Al costat d'unes restes d'una casa trobem varies vaques, que ignorem igual que elles ens ignoren. Continuem baixant fins arribar a una pista que volta la base de la Mola del Lord. La seguim cap a la dreta una bona estona. Les vistes del pantà són cada cop millors. 

Anna a prop de les vaques

Pantà de Llosa del Cavall

Seguint la pista ens desviem al veure a l'esquerre una senyal per btts que puja decididament. Arribem a un mirador on fem fotos i continuem endavant per un camí estret i fàcil al costat de la cinglera fins arribar a unes grans balmes on parem a dinar. 
Magnífiques vistes
Tot el grup al mirador

Anna i Alba seguint el camí al costat de la cinglera
Cristina i Alejandra



Parem a dinar
Un cop havent dinat seguint el camí, una mica aeri, i arribats a un punt toca pujar com es pugui. No és gaire difícil, però s'ha d'anar a poc a poc i agafant-se d'arbres i matolls. Hi ha senyals grogues que ens diran per on hem de pujar. Poc a poc superem els darrers metres fins arribar a dalt de la Mola del Lord. Primer girarem cap a la dreta per accedir a un mirador i després, desfent el camí fet,  cap a la dreta, hi ha un petit camí, fins arribar al Santuari de la Mola del Lord, on es pot visitar l'esglèsia.  


Alejandra grimpant abans d'arribar a dalt la mola

Dalt la Mola del Lord


Santuari de la Mola del Lord

Santuari vist per darrere
Seguim pel camí que passar per darrere el santuari fins arribar al cim, La Troneta, on hi ha una gran creu de ferro i molt bones vistes. Aprofitem per fer-nos la foto de grup i gaudir del paisatge. 

Vistes des de la Troneta, punt més alt de la Mola del Lord (1189 m)

Foto de grup

Grup al cim, amb Alejandra fent el senya de victòria

Comencem a baixar
Un cop fet el cim baixem pel tram empedrat. Seguim la carretera uns 400 metres fins que veiem una senyal a l'esquerra que puja i va cap al Tossal de Vallonga. Tot i que seguim el camí aquest no arriba a passar pel cim, però com sembla tapat pels arbres no ens hi desviem. Agafem la baixada i arribem a la carretera. Com que és tard preferim estalviar-nos una volta d'un quilòmetre i seguim la carretera, passant per un petit túnel, que al cap de poc ens durà de nou a l'ermita de Sant Genir, on hem deixat els cotxes. 


Pere mirant l'ermita de Sant Genir
Després d'arribar als cotxes anem cap a Solsona a prendre alguna cosa i comentar la sortida.
Ha estat una sortida molt maca amb grans paisatges i molt bona companyia que ens ha servit per conèixer una mica la Vall de Lord, 


diumenge, 23 d’octubre del 2016

Congost de Montrebei - Montsec

15 i 16 d'Octubre del 2016

Sortida de 2 dies pel Congost de Montrebei, al Montsec. Quedem amb la Carol i la Elena ben d'hora i després de dues hores de cotxe, parant entremig a esmorzar, arribem a Corçà. 

Dissabte farem una sortida en caiac doble pel congost, en total entre anada i tornada 16 quilòmetres. Com ho contractem amb l'alberg de Àger, on dormirem, ens surt a 20€ per cap. Arribem al moll de Corçà, al costat del poble, allí ens expliquem com funciona el caiac, i vinga, cap a l'aigua. Sortim a les onze i arribarem a les quatre, parant al final del trajecte a dinar. La ruta és molt fàcil de seguir i no té pèrdua, anar cap a la dreta i després cap endavant. Hi ha varies bases flotants on descansar, però optem per seguir fins la "platja", passat el congost. 

El congost des de l'aigua
Elena i Carol al caiac
Dins del congost
Parets de pedra espectaculars
Al cap de gairebé 3 hores, una mica cansats i amb estones amb el vent en contra, arribem a la "platja", on hi ha una plataforma on podem lligar el caiac. No sortim de la plataforma, doncs hi ha moooolt fang, Dinem allí i després de descansar una mica iniciem la tornada. La tornada serà més ràpida, doncs no farem tantes fotos i ja tindrem més pericia en això del caiac, a més, sembla que la corrent va a favor nostre i això també ajuda. En hora i mitja tornem de nou al moll d'on hem sortit, cansats però molt contents de gaudir d'aquesta experiència.  


Sortint del congost
Un servidor amb el congost enrere
Carol i Elena passant per sota el pont
Primera de les escales de Montfalcó
Segona i última escala
Vistes de l'entrada al congost
Cresta on està l'ermita de la Pertusa
La ermita de la Pertusa queda enrere, ja queda poc
Carol i Elena arribant
Després de 5 hores a sobre el caiac arribem al moll de Corçà. Ens treiem els estris del caixa i anem en cotxe, 10 minuts, al la cresta que hem vist abans, on fem un parell de vies ferrades faciletes: la Teletubbies i la Olmo Soler, completant d'aquesta manera l'activitat del dia. Després anem al alberg d'Àger on deixarem les coses, pendrem alguna cosa en un bar del poble i soparem al alberg per recuperar forces de cara al dia següent. 

El congost de Montrebei es pot recorre des de varis llocs: començant des de l'ermita de la Pertusa, des de Montfalcó i des de la Masieta. Per anar al Montfalcó tenim una bona estona en cotxe, i des de la Pertusa, tot i estar més aprop tenim una hora més de camí per anar i el mateix per tornar. La diferència de sortir de la Masieta és que aquesta hora es fa en cotxe però el trajecte és més curt. Sortim de la Masieta, on hem deixat el cotxe en un aparcament, 4 euros. La ruta és molt fàcil de seguir, només hem de seguir el camí. Fem fins la segona i última escala de Montfalcó, en total entre anada i tornada uns 12 quilòmetres, sense gaire desnivell. 

De seguida trobem un desvio, cap a munt o cap avall: tots dos camins s'ajunten més endavant, però el que va cap amunt primer puja i després baixa i l'altre és més pla. Agafem el que puja i després tornarem per l'altre. Arribem a un pont, el travessem i de seguida ens endinsem al congost.  


Pont just abans del congost


Inici del congost

Carol amb el congost amb caiacs

De tant en tant trobem bancs on gaudir del paisatge

Petit túnel amb mirador


Sortida del congost
El congost deu fer un quilòmetre aproximadament, tot i que ho millor és fer-ho tranquil.lament i gaudir del paisatge. No ho vaig trobar perillós si no fas el ximple, doncs el camí és relativament ample, tot i que si anem amb nens s'ha de vigilar, doncs no hi ha baranes de seguretat. 

Un cop superat el congost seguim el camí principal i mirant cap enrere gaudim de l'entorn. 


Pont que uneix Catalunya i Aragón
Arribats a un punt trobem un cartell que ens indica les dues opcions a seguir: la primera és l'opció d'anar a l'ermita de la Pertusa, 2 hores de camí, i la segona anar a Montfalcó, passant pel pont i per les seves espectaculars escales, en 1'5h. Decidim anar a Montfalcó. 

Impressionants parets del cantó aragonès
Visió del congost arribant al pont
Noies al pont que uneix les dues ribes
Ara toca una mica de pujada
Després d'una forta pujada arribem a l'inici de les escales, que baixen de manera decidida. Fa una mica d'impressió, i si es té vèrtic millor no anar-hi, doncs ho passarem malament. A mi les escales em van semblar força segures, tot i que en algun moment baixen de manera molt vertical, però les baranes que hi ha al costat frenen en cas de caiguda, i si es va poc a poc no ha d'haver-hi cap problema. La veritat és que recomano fer-les, doncs les vistes són espectaculars. 

Primer tram de passarel.les i escales
Baixada una mica vertical
Carol amb el congost al fons





Passarel.les vistes des d'a baix

Un cop fetes les primeres passarel.les continuem caminant, i pujant, fins arribar a les segones, que s'han de baixar, igual que les primeres, tot i que aquestes no són tant verticals com les que hem fet. 

Carol al inici de les segones passarel.les
Tram de passarel.la


Baixem i pugem les escales, doncs és una mica tard i encara ens queda mig hora per arribar a Montfalcó, i la seva tornada, i com no volem tornar molt tard a Barcelona decidim dinar passades les primeres escales, i iniciem la tornada. Un cop pujada les primeres passarel.les trobem un lloc amb unes vistes molt maques i aprofitem per dinar. 

Vistes del congost dinant

Més vistes

Un cop havent dinat continuem la tornada. Jo m'avanço per pujar a la cova Colomera, ja dins del congost, des d'on hi ha unes vistes precioses, per un camí equipat amb esglaons i cadenes relativament fàcil si hi estàs acostumat. Les noies aprofiten per fer-se alguna foto més. 


Al cap de poc d'entrar de nou al congost, quan aquest fa un gir a l'esquerre, veurem un tram de terra i roques descompost que puja cap amunt, nosaltres l'ignorem i al cap de 5 o 6 metres veurem una canal que puja, l'agafem i de seguida veurem esglaons de ferro. Iniciem la pujada, relativament fàcil, entre esglaons i trams de cadenes i en cinc minuts arribem a l'entrada de la cova Colomera, on no es pot accedir per unes tanques de ferro, però que ens regala unes vistes precioses del congost.  

Vistes des de la cova Colomera

Fetes les fotos, he pujat dos cops, doncs el mòbil s'havia quedat sense bateria i he hagut d'anar a per la càmera que tenen les noies, baixo de nou cap a baix, on les noies m'esperen. 

Sortint del congost

Noies travessant el primer pont
Travessant de nou el primer cop seguim el camí fins a trobar al cap de poc una cruilla: cap amunt, per on hem vingut, o per avall. Seguim per avall, que és força pla i al cap d'una estona arribem a l'aparcament de la Masieta, on hem deixat el cotxe. Abans en detenim a una casa d'informació on hi ha informació sobre la flora i la fauna i es venen llaunes fredes a 2 €. Aquí hi ha serveis i àrea de pícnic, Marta, ja saps ;). Aprofitem per comprar una beguda freda i d'allí cap el cotxe i cap a casa.