Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 19 d’agost del 2014

Ferrada de la Cinglera dels Resistents - Castellbell (Montserrat)

Dimecres 7 d'Agost del 2014

La Marta i jo teniem una tarda entre setmana sense els peques i no era qüestió de desaprofitar-ho, per ho vaig dir-lis al grup de fer una ferrada que fa poc havien ampliat a Castellbell, Montserrat, i laHelena, el Jorge i el Cristian van apuntar-se encantats. 

Aquesta ferrada està situada en una cinglera a les afores del poble de Castellbell que hi ha davant el pont vell. Ho normal és deixar el cotxe en un aparcament que hi ha al costat mateix del pont vell i seguir les indicacions en groc marcades amb les qüatre barres i estelades. És força fàcil de seguir. Fins al principi de la ferrada deu haver una mig hora, encara que la meitat del trajecte és de forta pujada.

La ferrada consta de cinc vies verticals i un parell d'horitzontals de diferent dificultat que poden realitzar-se de manera independent. També hi ha 3 reunions per fer ràpels. Amb una corda de 40 tens suficient. Ho bo és que pots fer un tram, baixar fer ràpel o caminant i fer un altre, i així fins a completar-la. El tram més difícil és un sostre de 3 metres, que es pot fer amb escala o per la paret, totes dues opcions són complicades.ta
Per fer-la completa calcula entre 2 i 3 hores.

El Cristian i jo ja l'havien visitat no feia gaire, però ens havien deixat la part més difícil i teniem ganes de provar-ho de nou a veure si la superàvem.

Aquí us deixo la web del constructor per a més informació: VF dels Resistents

Cartell  de la ferrada al costat del pont vell
Iniciem la ferrada amb un llarg tram horitzontal amb clavijas a les parets una mica incòmodes. A un cantó tenim vistes del Llobregat passant per Castellbell i a l'altre de Montserrat.

Helena al inici de la ferrada

Marta radere
Aquest primer tram és força llarg i una mica incòmode, i tot i ser horitzontal hi ha un lleuger desplom que et va carregant.





Aquí la Helena, que no havia menjat gaire, va sentir-se dèbil i es va improvissar un ràpel per baixar-la abaix, ja que el tram que faltava semblava una mica complicat.

Jo penjat com un mussol

Baixada la Helena continuem aquest primer tram

Final del primer tram

Marta acabant el primer tram. Jorge observa


Després d'aquest primer tram iniciem el descens amb un ràpel per poder continuar la ferrada.





Helena ha pujat per un altre via i fa el ràpel



Jorge baixant a lo loco

Cristian baixant el ràpel
Tornem a pujar per un altre via i agafem un altre tram horitzontal, seguint la cinglera.



Marta en primer terme i Cristian montant el ràpel volat



Després de practicar ràpels i fer algunes vies més de la ferrada el Jorge i el Cristian s'atreveixen amb el tram més complicat de la via. Un sostre horitzontal de 4 metres. Ho superen amb nota.

Jorge superant el sostre


Cristian al mig del sostre abans de superar-lo

Jo ho intento però no puc. Un altre dia serà.
Continuem fent la resta de vies, jo, com que ja les he fetes em quedo amb la Marta i la Helena fent ràpels.




Cristian superant un desplom









Al final se'ns fa de nit, i passades les 9 iniciem la tornada cap a casa. Ha sigut una tarda entretinguda.


dijous, 7 d’agost del 2014

Ferrada Poi d'Unha - Val d'Aran

Dissabte 26 d'Agost del 2014

Haviem sentit que aquesta ferrada era molt maca i força llarga, per ho que, encara que estava una mica lluny, a la Val d'Aran, a 4 hores de Barcelona, Helena, Jorge, Cristian i jo varem decidir anar divendres a Vielha a dormir i fer la ferrada dissabte.

Ens dirigim al poble de Salardú i a la rotonda que hi ha a l'entrada ens desviem cap a Unha, hi ha indicacions, seguim el carrer principal fins arribar a un aparcament amb un parc infantil. Allí deixem el cotxe i seguim les indicacions de la ferrada, molt visibles, i en 20 minuts estem al seu inici.
L'aproximació, encara que no és gaire llarga, si fa força pujada, ho que servirà per entrar en calor.

La ferrada pot fer-se en unes 3 hores, poder menys, i està dividida en 3 trams. El tram és força fàcil i poden fer-la els nens, ja que els esglaons estan molt junts i no presenta gaire dificultats. El segon i tercer trams són una mica més complicats, i hi ha algun petit desplom i algun pas una mica difícil, però res de l'altre món si estàs acostumat a fer ferrades. La cataloguen com un K4, i crec que han encertat. 

Hi ha molt bones vistes durant tot el recorregut, tant de la vall, del Aneto com de les muntanyes del voltant. Encara que el segon i el tercer tram són força verticals no hi ha problema per descansar, ja que hi ha feixes de tant en tant i no estàs en posicions incòmodes gaire temps. Hi ha un parell de ponts, evitables, i un parell de escales, una que fa un gir de 180º molt maca. En resum, una molt bona ferrada per anar-hi i gaudir.

Encara que varem començar els quatre junts al final del primer tram, a causa d'una lesió de la cama, que va reaparèixer en el moment menys oportú, la Helena va haver de retirar-se i el Jorge va acompanyar-la, és  una llàstima, ja que els trams que quedaven, encara que des de lluny semblaven difícils, no ho eren tant. 
Bé, esperem que el proper cop que anem la Helena estigui recuperada del tot. 

Inici de la ferrada


Helena i Jorge arribant al primer pont

Travessant el pont

Cristian al pont


Una vegada arribats al final del primer tram descansem una mica. La Helena no està gaire fina, la cama li molesta molt, per ho que decideix retirar-se. El Jorge li acompanya, Cristian i jo continuem.

Vistes del Aneto


Petit desplom





Paret per on pujarem

Escala amb gir de 180º




Per aquí puja la ferrada

Segon pont




Vistes de la vall


Cristian al costat de la segona escala

Pujant la segona escala



Ja queda poc

Gairebé hi sóm
Una vegada s'acaba la ferrada seguim els punts taronges que pugen cap amunt una estona i després comencem a girar cap a l'esquerre. Per a mi aquest va ser el tram més complicat, ja que hi havia pendent de 45º durant força estona i relliscava força. Sort que durant 120 metres hi ha cable on poder-te agafar, encara així la baixada és força pesada. Des del fina de la ferrada fins l'inici es triga una mica més d'un hora.

Molta baixada i poc lloc on agafar-se

Cristian baixant


Una vegada avall ens trobem amb la Helena i el Jorge, dinem i preparem la tornada a casa.

Grup recuperant forces