Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 25 de gener del 2017

Canal del Cavall, Elefant i Cap de Mort - Montserrat

Dissabte 21 de Gener del 2017

Ja feia temps que havia quedat amb Jose Manuel de Senderismo y Más per fer alguna sortida canyera per Montserrat i va arribar el dia. Jo anava amb Josan i per part de Pepe venia la resta del grup. Havien quedat a les 8:00 a Santa Cecília i com un rellotge puntual allí hi eren. 

La sortida és d'un 10 quilòmetres i uns 800 metres de desnivell. No és fàcil de fer i es passa per varis pasos equipats on s'ha de tirar de braços o no tenir vertigen. Si volem fer la volta a l'agulla de mort és imprescindible fer-ho amb arnés, doncs hi ha considerable altura i el pas és delicat. Tal com acostuma a passar per les rutes a Montserrat hi ha contínues pujades i baixades, i si es fa a bon ritme es pot fer en poc més de cinc hores. Nosaltres, parant a menjar i fer fotos varem fer-la en 7 hores justes. 

La ruta surt de Santa Cecília, segueix el camí de l'arrel i al arribar a sota del Cavall Bernat puja per la seva canal. Finalitzada la canal del Cavall Bernat girem cap a l'esquerre dirigint-nos fins a l'agulla del Elefant, que pujarem. Com que la ermita de Sant Salvador està molt aprop la visitarem. Tornarem al Cavall Bernat i pujarem fins a l'ermita de Sant Antoni, d'allí seguirem fins a l'agulla del Cap de Mort, on pujarem i després donarem la volta a l'agulla. Baixarem fins el camí de Sant Jeroni que seguirem fins continuar desviar-nos al camí que ens porta a l'Alabarda Castellena, tornarem de nou al camí de Sant Jeroni i pujarem al cim del mateix nom i tornarem als cotxes baixant pel canal de Sant Jeroni. Una sortida per Montserrat on es visiten llocs força interessants i amb molt bones vistes, amb una bona dosi d'aventura per pasos estrets, grimpades, i trams equipats que si es va a bon nivell i no ens entretenim podem realitzar com a matinal. 

El dia està núvol, fa vent i fred, a més a més fa poc que ha plogut, per ho que la roca és molla i s'ha de vigilar no relliscar. De Santa Cecília, creuant la carretera, surt un camí, que puja cap a munt, el seguim cap a l'esquerre, és el camí de l'arrel, hi ha marques de GR, i durant 40 minuts el seguim fins arribar a sota del Cavall Bernat, inconfundible amb la seva forma allargada, on veiem un canal i una petita pedra que indica el nom de la canal (ens hem de fixar una mica per veure-la). Ens equipem i comencem a pujar. 

Santa Cecília
Dia gris. Cavall Bernat al fons.
Els primers metres de la canal s'ha de grimpar una mica, és un tram tapat per arbres on entre roques anem pujant. De seguida s'obre i veiem la pujada, uns 200 metres de pendent d'entre 45 i 60 graus amb trams de cordes que ajuden a pujar-ho. És llarg i cansat, però en uns 20 minuts pot fer-se bé, això sí, s'ha de tirar una mica de braços, i si està mullat, com és el cas, s'han d'extremar les precaucions. 

Canal del Cavall Bernat
Comencem a pujar

Pepe pujant
Bones vistes
Josan i Maria venen darrere


El grup un cop superat la canal amb el Cavall Bernat radere
Ens apropem a la base però la visibilitat és molt reduida
Des de la base del Cavall hi ha molt bones vistes de la Paret dels Diables, però avui el temps no acompanya. Com que fa vent i fred no ens entretenim gaire baixem cap avall per un petit corriol i de seguida en un cruilla girem cap a l'esquerre, hi ha marques grogues, per pujar a l'agulla del Elefant. Anem seguint el camí, que en alguns passa a tocar de la cinglera, però el dia està molt tapat i no podem gaudir de les vistes, fins arribar  fins arribar  

El camí passa a tocar de la cinglera però hi ha molta boira i no es veu res
 Seguim el camí, grimpant una mica, arribem a un pas força estret que ens permetrà arribar al cim de l'agulla del Elefant, també coneguda com a agulla de Sant Salvador. Ens treiem les motxil.les i superem el pas, fàcil de fer tot i que una mica incòmode, arribant a dalt de l'agulla. 

Pablo al pas estret
Gerard el segueix
Grup a l'agulla del Elefant
Baixem per on hem vingut fins retrobar de nou el camí i girem cap a l'esquerre, arribant a l'ermita de Sant Salvador, que es troba dins una balma. Entrem però és molt petita, només una petita habitació on guarir-se del mal temps. 

Ermita de Sant Salvador
El grup a l'ermita de Sant Salvador
 Visitada la petita ermita tornem sobre les nostres passes cap el Cavall Bernat, el passem i ens desviem cap a la dreta per un petit corriol que puja fent zigazagues fins a l'ermita de Sant Santoni. El temps ha empitjorat i encara que no plou fa bastant aire, no es veu gaire i fa fred.

El dia cada cop més tapat


Arribem a l'ermita de Sant Antoni, però està ple i no hi ha lloc endins. Aprofitem per menjar alguna cosa. Si pugem a sobre, pel camí que passa pel davant, si fes bon dia hi hauria molt bones vistes de les parets del Diable, però com el dia no acompanya no veiem res. Sense baixar pel camí on hem pujat seguim recte per on hem vingut, passant per la base d'algunes agulles i arribem a l'agulla del Cap de Mort. Hi ha corda d'un parell de metres per pujar-hi i alguns ho fan. Jo ja vaig pujar un altre dia i no ho faig, si el dia fos bo hi hauria bones vistes, però com no ho és no es veu gaire. L'agulla deu el seu nom a la forma que té, sobretot si es mira des d'un camí que hi ha a sota a una certa distància d'ella i es veu frontalment.

Esmorzant a Sant Antoni
Pablo pujant al Cap de Mort
Isa el segueix
Pablo baixant l'agulla
A sobre l'agulla del Cap de Mort
 Isa, Pablo i Josan aprofitem a pujar a l'agulla, la resta passem per l'estret coll i baixem a baix, on ens equipem. Hi ha una cordes que permeten rodejar-la. Millor fer-ho en aquest sentit, des de abaix fins arribar al pas estret per on es puja, doncs al fer-ho en sentit contrari les cordes que fem servir per rodejar-ho no tibarien i la sensació d'inseguretat és més gran. La volta a l'agulla es realitza per una lleixa força estreta que va a 20 o 30 metres d'alçada. Hi ha dues cordes que ens serviran per assegurar-nos i a més ens serviran per pujar en algun punt. En total deuen ser uns 30 metres que es fan en menys de 5 minuts, però s'ha de fer equipat i no s'ha de tenir vertigen.  Uns quants del grup rodegem l'agulla. 


Iniciem el flanqueig


Isa i Pablo rodejant l'agulla
Mario fent el flanqueig

Josan i Mario finalitzant la volta a l'agulla
 Un cop rodejada l'agulla tornem a passar pel pas estret i continuem recte, seguim per una estreta lleixa, hi ha una corda que fa de passamà, però passada la corda la roca està mullada i força inclinada, hi ha alçada i una relliscada pot ser perillosa i donem mitja volta. Si estigués sec no hi hauria problema, però tal com està és millor no arriscar-se, per ho que arribem fins Sant Antoni, baixem al ca camí principal i girem cap a al dreta, passant per sota del Cap de Mort fins arribar al camí de Sant Jeroni. 
Pas de lleixa amb passamà on varem donar mitja volta
Tornant cap a Sant Antoni. Darrere Cap de Mort
El dia continua tapat 
Passem per sota el Cap de Mort
 Arribem al camí que va a Sant Jeroni, el seguim, deixem enrere l'ermitai comencem a pujar per una rampa de ciment. En el moment que fa un gira 90 graus cap a la dreta agafem un camí que surt a la dreta i ens portarà en menys de 5 minuts al cim de l'Alabarda Castellana, cim més alt del Baix Llobregat amb molt bones vites, i el seguim recte, hi ha marques de pintures blaves, fins arribar-hi superant un petit pas amb una corda nuada, fàcil.

Petit pas delicat
Mario superant el pas de la corda
Isa el segueix
Grup al cim de l'Alabarda Castellana
Vistes des del camí
 Tornem al camí principal i fem els 200 metres que ens falten per arribar a Sant Jeroni, cim de Montserrat. Fa fred i aire, però com està tant a prop no ens ho podem perdre. Arribem i fem la foto de rigor i iniciem la tornada als cotxes. 

Grup al cim de Sant Jeroni
 Un cop fet el cim tornem pel camí i arribem a l'ermita de Sant Jeroni. Aquí en contes de seguir el camí seguir endavant, fa pujada, fins a trobar una torre elèctrica, a 70 metres de l'ermita, amb marques vermelles. Aquí comença el Canal de Sant Jeroni, que baixa 500 metres en 1 quilòmetre, la pujada es fa molt pesada, i que ens deixarà just al costat de Santa Cecília, on hem deixat els cotxes. És un canal molt vertical on és fàcil caure, sobretot si està mullat, ho bo que té és que hi ha moltes branques que ens poden ajudar per anar-nos frenant o assegurar-nos. Hi ha alguns petits pasos equipats, algun cable, una escala, una cadena. El grup ho baixa amb precaució i després d'una hora arribem els cotxes.

Canal de Sant Jeroni
Tram equipat amb escala
Lleixa amb passamans
Tram fina de la canal
Canal per on hem baixat, molt dret
Cavall Bernat al fons
Arribem a les 3 en punt als cotxes després de 7 hores de marxa i aprofitem per anar a un bar de Monistrol a prendre alguna cosa i parlar una mica. Tot i que el temps no ha acompanyat ha estat una bona sortida i he conegut gent molt maca amb els que segur que compartiré noves sortides. 


diumenge, 22 de gener del 2017

Salt de Sallent i Escletxes de la Freixeneda

Dissabte 17 de Desembre del 2016

S'acaba l'any i aprofitem per fer una sortida per la Garrotxa. Durant tota la setmana ha està plovent, però dissabte anuncien sol i núvols, sense pluja, cosa que no és certa, doncs al arribar-hi a Sant Privat d'en Bas està plovent, per ho que, com al poble no hi ha cap bar per prendre res anem al poble veí de les Preses a fer un cafè i esperar que el temps millori. Al cap de poc deixa de ploure i ens dirigim cap al punt d'inici.

La sortida d'avui té dos atractius especials: veure el Salt de Sallent i també les Escletxes de la Freixeneda. És una excursió d'entre 14 i 16 quilòmetres i d'entre 800 i 1000 metres de desnivell. Segons la pàgina on es miri surt una cosa o un altre: Wikiloc Genic o Wikiloc Sandra Ole.

Sortim de l'àrea de pícnic dels Pins, molt a prop del poble. Aquí trobareu informació: Som de picnic: Els Pins, i seguim la pista que va més o menys paral.lela al riu en sentit ascendent. 

La intenció és anar primer seguint el riu, veure alguns gorgs que hi han, pujar per un camí i després baixar pel camí de les escales, però s'ha de travessar el riu, que va molt ple després d'una setmana de pluja i sembla una mica temerari, per ho que agafem un camí que va paral.lel riu amunt i ens porta al mateix lloc, és el camí de les Escales, que és molt fàcil de seguir i està molt ben indicat. La idea és un cop a dalt baixar pel camí dels matxos, un altre variant o per algun altre i evitar mollar-nos. Que innocents XD !!!! 

Sant Privat d'En Bas


Seguint la pista cap amunt ens apropem a veure el riu, que va molt i molt ple. Tornem a la pista fins que veiem que hem de travessar el riu. Hi ha algunes pedres que en circunstàncies normals evitaria que ens mullessin, però tal com baixava estava clar que no seria així, per ho que girem cap a l'esquerre per un corriol que hi ha
Elena i Jorge observen el riu

El riu baixa amb molt aigua i força



Seguim el corriol, es molt fàcil de seguir, i al cap d'una estona hem de travessar un rierol que baixa amb força aigua. Hi ha algunes roques que amb una mica d'equilibri ens ajuden a passar sense tocar l'aigua.  



Seguim caminant al costat del riu.


Trobem un nou pas on s'ha de fer equilibris
El camí passa al costat d'un ¿freixe? monumental


Carol i Òscar al costat del riu
Després de seguir el camí que puja seguint el riu al cap d'una estona veiem el Salt de Sallent de lluny, que es veu impressionant. Hi ha una passarel.la que ens permet arribar fins la meitat del riu sense mullar-nos, l'altre meitat de pas s'ha de fer fent servir un parell de troncs, recolzant peus en un i mans en l'altre per arribar a l'altre cantó del riu. És divertit i una mica difícil per estar el tronc mullat, però sense haver plogut es passaria fàcilment. 

Vistes del Salt de Sallent

El grup passant el tram de passarel.la

De nou toca fer equilibris


Un cop a l'altre cantó del riu el salt es veu millor



Seguint el camí que fa pujada. Al cap d'una estona arribem a uns indicadors per veure des de a sota el salt. Ens hi apropem. Hi ha una petita pasarel.la, algunes baranes i alguna corda per no relliscar al apropar-nos. S'agraeix, doncs al ploure el camí està enfangat i pot relliscar una mica. Un cop arribats a mirador gaudim de l'espectacle mentre "plou" per la caiguda de l'aigua del salt que esquitxa a gran distància. 

Òscar apropant-se al mirador

Salt de Sallent

Aprofito per fer-me una foto amb el Jorge
Tornem cap enrere i continuem pujant. Trobem alguna corda i alguna grapa que ens ajuda per trams una mica inclinats, sobretot si el terreny està mullat, però que es superen amb facilitat.  



Seguint el camí sense pèrdua arribem a dalt de la cinglera. Travessem una tanca de ferro on hi ha una porta i girem cap a l'esquerre. Al cap de poc gaudim de molt bones vistes sobre la vall i de les cingleres dels voltants. Seguim caminant, el camí passa a tocar de la cinglera entremig d'un gran prat i arribem on s'inicia el Salt de Sallent. Podem abocar-nos fins a tocar del Salt. Impressiona la força amb la que cau.  


Caiguda del Salt de Sallent

Cent metres de caiguda


Hi ha unes pedres que en circunstàncies normals permetrien travessar el riu sense problemes, i seguir el camí (dels Matxos) que baixa de nou a Sant Privat d'en Bas, però no sembla gaire prudent fer-ho, a més les escletxes de la Freixeneda estan en sentit contrari, per ho que tornem enrere i seguim fins on hi havia la porta a la tanca de ferro. 


Un cop arribats a la porta mengem alguna cosa i després seguim en la mateixa direcció, al costat de la cinglera. Les vistes són molt bones. Al cap d'una estona el camí gira cap a l'esquerre i s'allunya de la cinglera. Seguim recte fins que creuen una pista. Aquí, tot i que gairebé no es veu hi ha un corriol que puja i que seguim. El camí es transforma en un corriol i seguim el track, doncs no hi ha camí visible. El terreny està molt enfangat i es fa difícil caminar, doncs rellisca molt.  




Es veuen dos salts



Travessem un bosc preciós


Avancem per terreny mullat i relliscós

Bosc de freixes


Després de travessar el bosc arribem a un gran prat que seguim girant cap a l'esquerre durant una estona. Al cap de poc arribem a les escletxes de la Freinexeneda. Aprofitem per dinar i explorar-les una mica. Com no tenim gaire temps fem una visita parcial i no gaire extensa, però és un lloc on podrien estar-nos força estona, doncs són molt i molt maques.  S'ha de vigilar una mica, doncs hi ha forats en elles que semblen profunds, encara així en conte es poden visitar sense problemes. 









Seguint el track deixem enrere les escletxes i passem al costat de la cabana de l'anglès. Seguim la pista i sortim de nou a un ampli prat, continuem pel camí fins arribar a una masia, on agafem una pista que passa per sota.   






Quan la pista gira cap a l'esquerre veiem un corriol amb marques de pintura que segueix cap a baixa. L'agarem. És un corriol petit i amb força baixada, que degut a les pluges en algun moment sembla un petit riu. Seguim baixant i baixant, amb l'esperança d'arriva on hem deixat els cotxes sense mullar-nos, però el camí ens obliga a creuar el riu sí on sí, just per on a l'inici de l'excursió no havien volgut fer-ho. Degut a que no veiem cap pas alternatiu ens descalcem i travessem el riu sense problemes. Al cap de poc arribem de nou i marxem ràpid cap a casa, doncs se'ns ha fet tard i tenim compromisos on no podem falta.   

Josan creuant el riu
Tot i que el temps no ha estat el millor i això ens ha fet anar més lent del que pensavem ha estat una sortida molt maca.