Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 22 d’abril del 2017

Ruta prehistòrica per Roses - Alt Empordà

Dilluns 17 d'Abril del 2017

Aprofitant que per Setmana Santa estem uns dies a l'Escala fem una excursió pels voltants de Roses, on hi ha 3 rutes prehistòriques on podem trobar dolmens, menhirs i algunes construccions de pedra seca. Busco al wikiloc i trobo una ruta de 8 quilòmetres i 200 metres de desnivell que recorre part de les 3 rutes que hi ha, pot fer-se com a matinal i pinta bastant bé (Wikiloc: Roses megalítica), o sigui que cap a Roses que falta gent.

La ruta és fàcil de fer, no gaire llarga i amb molts elements interessants entremig, bons camins, no gaires pujades i molt bones vistes de la costa, sobretot del golf de Roses, i del Canigó nevat, a més a més hi ha un parell de geocatxings amagats molt a prop de dos dolmens. Per aquells que els hi sàpiga a poc la ruta poc allargar-se seguint la pista que hi ha al costat del dolmen de la Tomba de General, on podrem trobar més restes prehistòriques i gaudir de més bones vistes de la costa. 

Després de pujar per carretera fins a dalt de la mutanya  dalt d'una aparquem el cotxe. Des del propi aparcament es pot veure el primer dolmen, el Cap de l'Home. 

Dolmen del Cap de l'Home
Martí i Sergi junt al dolmen


A poc més de 50 metres del dolmen trobem la balma del Cap de l'Home, que es feia servir per guardar el bestiar. És força espectacular. 

Balma del Cap de l'Home
Tornem de nou al primer dolmen i seguim la ruta, al cap de molt poc ens trobem el dolmen del Llit de la Generala.

Dolmen del Llit de la Generala

Dolmen vist de front

En un anada tornada ens arribem fins una cabana de pedra seca molt ben conservada al costat d'una cinglera amb molt bones vistes. 

Cabana de pedra seca
Els peques amb mi dins de la cabana



Des d'aquí es gaudeix de molt bones vistes
Al cap de poc trobem el menhir de la Casa Cremanda I.
Menhir de la Casa Cremada I
Martí a una barraca sense sostre




Sergi i Marta ens esperen des del camí
La barraca va quedant-se enrere
Bones vistes del golf de Roses


Seguim el camí recte i comença a pujar fins arribar a un prat on hi pasturen algunes vaques. Sembla que hi siguem a un prat del Pirineu. Des d'aquí les vistes són maquíssimes. Es fa estrany veure aquest prat aquí i la costa tant a prop. 

Prat amb vaques pasturant

Sergi i Marta arribem a dalt la pujada


Agafem la pista i girem de seguida cap a la dreta
Trobem un indicador de la ruta 3, que només seguirem durant un breu tros, i indicacions de la Cista del Pla de les Gates, tot i que no aconseguim distingir ben bé on es trobem. Hi ha algunes pedres que poden passar desapercebudes a menys que sàpigues ho que busques. Donem una petita volta seguim un corriol des d'on hi ha magnífiques vistes de la cala Montjoi. 

Cista del Pla de les Gates



Cala Montjoi al fons

Dani i Marta

Cala Montjoi
Després de la petita volta el corriol ens porta a la Tomba del General, petit dolmen just al costat de la pista. Hi ha un geocatxing molt a prop que trobem sense gaires dificultats. Agafem un soldadet de plàstic i deixem un mosquetó, després tornem a amagar el geocatxing. 

Tomba del General


Sergi amb el geocaching que ha trobat

Tornem per on hem vingut

Toca baixar
Baixem per on hem vingut i a la primera bifurcació agafem el camí que va cap a l'esquerre. Al cap de poc trobem inscultures, o el que és el mateix, varis forats u olletes fetes a la prehistòria a unes roques del costat del camí. Al costat trobem la cova-dolmen de Les Olletes I.


Roques amb incultures u olletes

Martí i Sergi a la cova-dolmen de La Quarentena I


Agafem un corriol que puja a l'esquerre per veure una nova cova-dolmen

Cova-dolmen de la Quarentena II

Al costat del dolmen trobem un geocaching


Peques dins la cova-dolen
Tornem de nou a la pista principal, la de les incultures, i continuem baixant. Tot i que la ruta marca que hem d'agafar un corriol cap a l'esquerre que va a parar un camp de vinyes on hi ha un menhir seguim baixant recte pel camí principal, més marcat, fins arribar a un revolt de la carretera. El menhir sembla que està enmig del camp de vinyes i estan treballant amb tractors, per ho que preferim no ficar-nos-hi i ens ho saltem. Un cop arribats a la carretera seguim cap a la dreta, deixant la carretera i pujant de nou per una pista que ens portarà al dolmen més gran de tots els que hem vist, el de la Creu d'en Corbatella. Tot i que està protegit per una valla hi ha un lloc per on podem saltar sense gaires problemes i aprofitant que no ens veu ningún ens hi apropem per veure-ho de més aprop. 

Dolmen de la Creu d'en Corbatella


Té l'alçada d'una persona adulta i és bastant llarg



Deixem el dolmen i seguim el camí que ens porta a veure un parell de menhirs més.

Menhir de la Casa Cremada

Barraca de pedra seca


Darrer menhir que veiem
Un cop vists els darrers menhirs enllacem amb el tram de pista que havien agafat al inici de l'excursió i al cap de poc estem al cotxe. Ha estat una excursió fàcil i força entretinguda, amb moltes restes prehistòries, unes vistes molt maques de la costa i un parell de geocachings de poc menys de quatre hores a pas tranquil.



dilluns, 10 d’abril del 2017

Volta per Agulles i Frares Encantats - Montserrat

Diumenge 9 d'Abril del 2017.

Feia temps que no coincidien tanta gent, i com que feia temps que ho tenia en ment i per un motiu o un altre s'havia postergat aquell dia tocava tornar a Montserrat.  
Mirant al Wikiloc vaig trobar una ruta que donava la volta a la zona montserratina dels frares i de les agulles, sense gaire complicacions, ni curta ni llarga, poc menys de 9 quilòmetres i menys de 400 metres de desnivell, és a dir, ideal pel nostre grup. 

El link de la volta que varem fer és aquest: Totnatura: Montserrat - Volta per Agulles i Frares Encantats, tot i que nosaltres varem afegir-li al tram final la pujada a Sant Pau Vell, des d'on es gaudeixen d'unes vistes espectaculars i que convida i estar-s'hi una estona gaudint de l'indret.

Quedem a les 9:30 a Badalona, i tot i que aquell dia eren bastants, 31, tothom arriba a l'hora. En 45 minuts arribem per l'A2 al parquing de Can Maçana, on deixem els cotxes. Si tenim carnet de FEEC o Federació d'Espeleo paguem 2€, sinó 4€. El parquing és també un punt d'informació (i venta) i zona de pícnic. Més informació: Som de Pícnic: Can Maçana

Agafem la pista que hi ha a la part d'a dalt de Can Maçana i comencem a caminar direcció a les agulles. A la primera bifurcació anem cap a la dreta. Seguim el camí sense deixar-ho fins principal fins trobar a l'esquerre una mena de dipòsit i indicacions de camí de les Batalles. No seguim recte i girem cap a l'esquerre. 

Agulles de Montserrat al fons

Peques en marxa


Avui som uns quants

Ens desviem cap a l'esquerre




Nova perspectiva de les agulles
 Una vegada divisem les agulles ens dirigim cap a elles per un corriol que ens portarà al refugi Vicenç Barbé. Si fins ara el camí estava descobert i de baixada ara canvia i és per dins del bosc i en pujada fins arribar al refugi. 

Baixem per unes escales




Mar i Sergi amb agulles al fons
 Una vegada sortim del bosc arribem a un balcó des d'on es gaudeix de molt bones vistes dels voltants. Aprofitem per fer algunes fotos i descansar després del tram de pujada. 

Peques descansant en un lloc amb vistes


Panoràmica des del balcó. Refugi a la dreta



Foto de tot el grup


Marta i jo

Agulles dels pallers

Seguim per un camí estret cap el refugi
Passat el refugi seguim pel camí principal cap a la dreta. Seguim i seguim sense desviar-nos fins arribar al coll del Porc, indicat amb una fita. 

Zona dels frares encantats
Arribats cal Coll del Porc seguim el camí cap a la dreta i a uns 100 metres trobem una petita balma on dinem tot el grup. Reposem forces i després tornem de nou al coll del Porc, on agafem el camí que baixa i que ens porta a Can Maçana. Trobem alguna bifurcació però Can Maçana està indicat.

Aprofitem per dinar en una balma al costat del camí

Vistes des de la balma on dinem

Tornem al Coll del Port

Després del Coll del Port comencem a baixar

Tram de camí amb una mica de pati



Seguim per sota d'espectaculars parets



Vistes de les parets amb la Foradada al fons


Passem per sota de La Cadireta

Parets de les Agulles

La Cadireta i La Foradada

Vista de la zona de les Agulles

Deixem enrere les agulles
Continuem pel camí i trobem un indicador a Sant Pau Vell. Anem fins allí, doncs hi ha vistes precioses de la zona de les agulles a més d'un panell amb el seu nom. També aprofitem per trobar un geocaching que hi ha amagat per la zona. És un lloc amb molt bones vistes ideal per estar-s'hi una estona gaudint de l'entorn. Malauradament no sabia que des del Castell de la Guàrdia, una mica més amunt les vistes eren millors, però queda apuntat pel proper cop que anem passem per allí.

Panoràmica de les Agulles


Descansant a Sant Pau Vell

Aprofito per ensenyar-li al meu nebot Èric el nom d'algunes de les agulles

Peques amb agulles al fons
Un cop visitat Santa Pau tornem a baixar i en 10 minuts estem a Can Maçana. Aprofitem per buscar un nou geocaching que hi ha amagat, xerrem una mica i marxem cap a casa.