Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 18 de gener del 2015

Cingles de Bertí: Turó de les Onze Hores

Dissabte 17 de Gener del 2015

Avui hem quedat per donar una volta pels cingles de Bertí, per la zona de Sant Miquel del Fai. 

Hem quedat: la Helena, la Susana, el Jorge, el David i jo. 
Arribem a Riells de Fai a les 8, deixant el cotxe al pàrquing que hi ha a l'inici del poble,  i al cap de poc ens posem en marxa. Fa fred, força, però a mida que anem caminant i puja la temperatura ens oblidem del fred.

La sortida d'avui és una mica exigent. Són 14.5 quilòmetres segons hem vist al wikiloc, d'on la varem extreure, amb 824 m. de desnivell, encara que amb el GPS ens van sortir 17 quilòmetres i 900 metres de desnivell. No recomano fer-la amb nens.

Sortirem de Riells de Fai, seguint la vall de Tenes fins arribar a Sant Miquel del Fai, després anirem seguint les cingleres durant una bona estona, baixarem i iniciarem una forta pujada fins el Turó de les Onze Hores, seguirem de nou les cingleres i anirem baixant de nou fins arribar a Riells de Fai.

Es una excursió on es gaudeix de molt bones vistes, ja sigui de les cingleres i de les diferents valls per on passarem, com del salt de Sant Miquel del Fai o de les vistes des del turó. En alguns moments es passa molt a prop de la cinglera, tot i que al haver-hi matolls s'amaga una mica l'alçada. No és difícil, però cal anar-hi en conte.

Recomano fer-la amb el track del wikiloc de abans, ja que és molt fàcil equivocar-se de camí si anem només amb mapa i no coneixem la zona.

Iniciem la sortida des del pàrquing de Riells de Fai, travessem la carretera i agafem la pista que va cap a la dreta, no la que baixa. Seguirem el camí i fent casos dels diferents cartells ens aproparem fins a Sant Miquel del Fai.

Cingles de la Pineda a l'inici de la sortida
Cingles de Sant Quirze
Seguim el camí arribem a la font de la pineda, al costat d'un plataner molt gran, hem d'agafar em camí que puja, però si continuem una mica més endavant veurem el gorg d'en Jeroni.

Gorg d'en Jeroni
Vist el gorg tornem una mica cap enrere i iniciem la pujada fins a Sant Miquel del Fai. Poc a poc anem pujant per un camí empedrat i viem el salt de manera més clara.

Cascada de Sant Miquel
Grup a l'entrada de Sant Miquel del Fai
Una vegada arribats al mirador continuem endavant. Enrere es veu la vall de Tenes. Travessem el pont i seguim les marques de GR, cap a la dreta, que ens porten a un camí que segueix la cinglera.

Jorge mirant la vall de Tenes
Sant Miquel del Fai
Vistes de la vall de Tenes
Cingles i Turó de les Onze Hores


Arribat a un punt hi ha un corriol marcat amb una fita de pedres que surt cap a la dreta, deixant el GR. L'agafem i iniciem la baixada.


Poc a poc anem baixant
Paller del Boll i Turó de les Onze Hores
El camí ens porta fins el Paller del Boll, passant per enrere i continuant la baixada.




Anem baixant i baixant fins arribar a les afores de Riells de Fai.



Una vegada abaix toca pujar
Una vegada arribem a les primeres cases, just acabada la baixada, girem cap a l'esquerre per un camí que s'endinsa de nou a la muntanya. Des de baix el Turò de les Onze Hores es mostra imponent. Els primers trams són de lleugera pujada, però arribat a un petit gorg la pujada s'incrementa, sent necessari grimpar en alguns trams.

Petit gorg enmig del camí
Anem pujant i grimpant durant una estona, fins arribar al Barbot Negre, uns degotalls força espectaculars des d'on es gaudeixen de molt bones vistes. El camí no passa just per aquests degotalls, ens haurem de desviar una vintena de metres. S'ha d'anar en conte no passar-nos-els de llarg, ja que són molt macos.

Vistes de la vall

El Barbot Negre


David i Susana

Deixem el Barbot Negre enrere i continuem el camí entremig de forta pujada i grimpades fins arribar a dalt, llavors, girem cap a la dreta i ens anem apropant poc a poc al cim. Veiem a l'esquerre una drecera amb una corda que la Helena i el Jorge agafen. La Susana, el David i jo continuem el camí i de seguida ens trobem, iniciant el darrer tram fins arribar a dalt del turó.

Vistes des del cim

El grup sencer
Arribem al cim i aprofitem per esmorzar. Des d'aquí hi ha molt bones vistes. Ens fem fotos i descansem una mica, doncs al sol s'està molt bé. Ara només toca baixar.

Tornem una mica cap enrere i agafem un camí ample que va en direcció contraria del cim. A la primera corba deixem el camí i seguim recte per un caminet que segueix la cinglera fins el grau d'en Traver, on iniciem la baixada.

Caminem per la cinglera

Al cap de molt poc arribem al grau del Traver.
Arribats al grau del Traver iniciem la baixada, al principi força vertical, encara que poc a poc va fent-se més suau. Ara només toca seguir el camí fins arribar a Riells de Fai.

Anem baixant pel grau del Traver

Turó de les onze hores de d'abaix
Les cingleres van quedant enrere




Finalment arribem a les afores de Riells, Ara només hem de continuar baixant una mica més i a les 15 hores arribem fins al pàrquing que hi ha a l'inici del poble on hem deixat el cotxe.

dilluns, 12 de gener del 2015

Garraf: ermita de Bruguers - Puig de les Agulles

Diumenge 11 de Gener del 2015.

Després de festes tots teniem ganes de tornar a fer una excursió, i com que a l'interior en principi feia fred vaig pensar en fer-ho al Garraf, que ens cau més a prop i no fa tan de fred.

Havia vist una ressenya de l'excursió al blog de Con los niños a cuestas: Puig de les Agulles; i vaig pensar que estaria bé fer-la, encara que variant una mica la tornada.

La excursió és de dificultat mitjana si aneu amb nens. Són 11 quilòmetres amb 550 metres de desnivell, i hi ha algun tram de baixada una mica complicat, encara que no excessivament. Excursió amb molt bones vistes de la costa, i si tenim sort i està la porta oberta podrem visitar el castell d'Eramprunyà i la cova de la Mare de Deu (nosaltres aquesta última, per imprevists, no varem poder visitar-la).
La opció més fàcil és seguir en tot moment el GR, que és el que varem fer a l'anada, i segons els track, són entre anar i tornar 9 km, però si tornem per un altre lloc, com es veu aquí:  wikiloc: Bruguers - Puig de les Agulles, l'excursió s'allarga fins els 11 km i s'incrementa el desnivell. 

Es surt de l'ermita de Bruguers, al veïnat de Bruguers, Gavà, carretera BV-2401. Podeu mirar de trobar de deixar el cotxe al costat de l'ermita. Nosaltres el varem deixar a una corba al veïnat de Bruguers, però és una mica complicat.

Iniciem l'excursió des de l'ermita i seguim en tot moment el GR 92. Al principi hi ha la pujada més forta de tot el recorregut per un camí que a vegades sembla torrentera. 

Grup iniciant la marxa
 De seguida, a l'esquerre trobem un arc de pedra força curiós.

Sergi a l'arc de pedra
 Des del camí es veu la cova de la Mare de Deu.

Cova de la Mare de Deu
 Hi ha forats a la roca que formen petites coves força maques.

Sergi i Joel dins una petita cova
 Un cop a dalt es gaudeix de molt bones vistes.

Puig de les Agulles, el nostre destí
 Aprofitem que la tanca que rodeja el castell és oberta entrem a explorar. Si es vol concertar visita s'ha de parlar abans amb el museu de Gavà.

Castell d'Eramprunyà
Des d'aquí hi ha molt bones vistes
Església del castell

Interior de l'església
Jordi i Dani posant
Gran part del grup ens fiquem per un petit forat que dona a una mena de balcó amb vistes i fem foto.



Tere, Marta i Vane sota els arcs del castell
 Abandonem el castell i seguim de nou el GR92, al fons es veu el Puig de les Agulles.



Ja va quedant cada vegada menys
El GR puja pel cantó de la dreta, on la pujada és més suau, fins arribar sense gairebé adonar-nos.


Marta i Dani molt a prop del cim

Laia al cim
 Des del cim hi ha molt bones vistes del litoral. Tot hi estar el dia força clar es veia la contaminació sense problemes. Al cim hi ha roques on seure i gaudir del paisatge, però com hi havia gent varem decidir dinar en un altre lloc.

Castell d'Eramprunyà al fons
Agulles que donen nom al pic


Vegetació típica del Garraf

Seiem com els indis i aprofitem per dinar
Com que no hi havia per allí a prop roques ni zona de pícnic com les de la Marta Dachs seiem al terra i dinem. Descansem i xerrem una estona, els peques, més inquiets, aprofiten per jugar al bote i amargar-se.


Al fons radar d'aviació i cim de la Morella

Martí i Laia la mar de contents
Iniciem el retorn
 Els peques trobem al costat del camí una cabana de pedra seca i no dubten en entrar-hi.

Peques dins una cabana de pedra seca

Deixem el GR i seguim un corriol estret que comença a pujar i pujar sense parar.

Grup avançant per corriol estret

Continuem avançant
Des d'aquí es veuen clarament les agulles del cim
Vistes del delta del Llobregat

Baixada delicada. Castell al fons.


Castell d'Eramprunyà
 Poc abans d'arribar al castell la Laia rellisca i es fa mal al genoll, que ja estava tocat d'abans. Tocarà fer durant una setmana repós.

Sense més contratemps arribem a la ermita de Bruguers. Cansats però contents retornem cap a casa.

Foto de tot el grup