Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 30 d’octubre del 2014

Pedraforca des del coll del Veldet.

Dissabte 18 d'Octubre

Fa 20 anys, amb uns amics varem intentar fer el Pedraforca. Va ser un desastre, ja que en cap moment varem planificar res i es va començar a pujar per la tartera a les dotze del migdia. Un desastre. Per això, quan la Helena va comentar de fer-ho no ho vaig dubtar ni un moment.

El Pedraforca des del coll de Veldet és una excursió molt maca i amb molt bones vistes, grans panoràmiques, on s'ha de grimpar una mica, sense ser gaire difícil, i s'ha de pujar uns 1000 metres de desnivell. És una mica dura, i s'ha d'estar acostumat a caminar, sobretot en forta pujada en alguns casos. Després de pujar al Pollegó superior baixem i pugem al Calderer, que està al costat, per un parell de pasos equipats amb cadenes. La baixada per la tartera es la part més pesada, però la excursió s'ho val. 
Es pot trigar entre 5 i 6 hores segons la marxa.



Havien quedat al velòdrom d'Horta a les 6:00, per arribar cap a les 8:00. Enfilem cap a Berga per la C58, arribem fins a Saldes i passat el poble, al cap de poc veiem un indicador cap el refugi de Veldet, quan arribem al mirador de Gresolet deixem el cotxe i comencem a caminar, El camí es veu de seguida. En total unes 2 hores de cotxe des de Barcelona. 
Avui som la Helena, el Jorge, el Cristian i jo.

Només començar a caminar ja trobem pujada. El camí és bastant evident, i sinó només hem de seguir els altres caminants que trobem. Les vistes són molt maques, i al cap de poc, no més de 10 minuts arribem al refugi de Veldet.

Refugi de Veldet




Grans panoràmiques





A partir d'aquí haurem de grimpar una mica


Tram de grimpada

Jorge. Al fons el pollegó superior


A la llunyania Montserrat
Ja queda poc





Grup al pollegó superior

Marxem cap el Calderer, al davant


Cristian superant el primer tram de cadenes

Segon tram de cadenes
Cim del Calderer, pollegó superior al fons


Hi ha molt bones vistes

Davant el pollegó interior i la tartera
Baixem el Calderer i a l'inici de la tartera dinem. Una vegada recuperades les forces baixem per la tartera. Recomanem portar bastons, però sinó anem frenant amb un peu i lliscant amb l'altre fins al final. Paciència, molta paciència, ja que la tartera és força llarga.




Finalitzada la tartera tenim mig hora més de camí fins arribar al refugi, on descansem una mica, després al cotxe i cap a casa.


Jorge i Helena descansant
Jorge, Cristian, Helena i Dani amb el Pedraforca al fons

dijous, 16 d’octubre del 2014

Barranc de la Font Seca o de Santa Caterina (Montserrat)

Dissabte 4 d'Octubre del 2014.

Des de feia temps tenia ganes de tornar a fer aquest barranc, i aprofitant que varem deixar als peques amb la meva mare vaig anar amb la Marta, per a que pogués fer el seu primer barranc, i la Helena, el Jorge i el Cristian.

El barranc de la Font Seca és un barranc sec fàcil amb 5 ràpels, el més gran de 25 metres, encara que es pot fraccionar. Amb una corda de 40 tenim suficient, sempre que fraccionem el ràpel de 25, sinó haurem de fer servir una de 50. Hi ha nombroses cordes per poder baixar alguns ressalts, no recordo quantes hi havia, però més de 10, poder fins a 15. En algun tram les varem trobar a faltar i es va muntar un ràpel curt.

Tot i que inicialment són 5 ràpels nosaltres varem fer 7, degut a que en un lloc faltava la corda i en un altre, tot hi haver-hi corda, ens va semblar millor muntar-lo.

Aquest barranc es ideal per fer-ho en un matí i dinar a casa. Des del cotxe fins al principi del barranc hi ha 1 hora, i per baixar el barranc es pot trigar entre 2 i 3 hores. El retorn és immediat, ja que el barranc acaba al parking.

Ressenya de barranquismo.com

Deixem el cotxe en l'àrea de pícnic que hi ha a les coves de Collbató i comencen a caminar per arribar pel camí de les bateries fins l'inici del barranc. Passem per Collbató, ho travessem i iniciem la pujada al Monestir pel camí de les bateries. 
Montserrat des de Collbató

Pujant pel camí de les bateries



Anem pujant pel camí de les bateries gaudint del paisatge. Quan passem pel costat d'una gran estelada pintada a la roca és moment d'estar atent, doncs al cap de 5 minuts, en una corba tancada a la dreta, veurem a la dreta l'inci del barranc, amb una mena de xarxa metàl.lica que reté un tram de terreny. Una mica abans veurem la font Seca, una construcció de pedra que es veu a 15 metres però que al apropar-se queda amagada. Ens equipem i comencem el descens, trobant nombroses cordes nuades per superar resalts  de 2 a 5 metres.








































Una vegada acabem el barranc arribem a l'àrea de la Salut, on prenem unes cerveses i planifiquem les properes sortides. Això d'acabar el barranc a un xiringuito és genial. Després agafem els cotxes i a dinar a casa. .