Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 5 de gener del 2015

Cova de Sescorts, Mola, cova d'en Manel i barranc del Rajant

Dissabte 27 de Desembre de 2014

Torno a Sant Llorenç de Munt i a la Mola, aquest cop sense els peques, amb la Helena, el Jorge i el Cristian, a mirar de fer una ruta força aèria que vaig veure a Engarrista: La Mola, pujant a la Mola passant per la roca Petanta, la cova de Sescorts i pel Morral del Drac; i baixant pel mal pas de Can Pobla, visitant la Cova d'en Manel, per Can Pobla i pel barranc del Rajant, amb sis ràpels.   

La ruta és una força aèria i amb alguns trams exposats, per ho que no la recomano a menys que es tingui una certa experiència.

Iniciem la sortida a les 8:10. Hem aparcat a Can Robert, a partir d'aquí tirem cap a l'esquerre i arribem a una riera, la seguim cap enrere fins a trobar una pista que la travessa i seguim la pista, arribant a la finca de Can Garrigosa. Al cap de poc agafem un corriol que hi ha a la dreta i comencem a pujar. 

Al principi el camí es fa per bosc, però al cap de poc aquest desapareix i tenim grans vistes.

Comença a sortir el sol
Fem alguna grimpada per enlairar-nos una mica més amunt.
Helena i Jorge pujant
Pujant trobem unes vistes molt maques.
Vistes del Tibidabo i la torre de Collserola
Montserrat al fons envoltat de núvols

Jo amb el Morral de Drac al fons
Caminem seguint un corriol, amb la Mola quedant-nos a la dreta, (tal com es veu a la foto d'adalt) fins arribar a la roca Petanta. Seguirem llavors per la dreta d'aquesta per un tram  una feixa una mica exposada i arribarem a la cova de Sescorts, que va ser habitada en el neolític.
Arribem a la roca Petanta
Feixa aèria



Acabada la feixa arribem a la cova de Sescorts. Val la pena donar-hi un cop d'ull. 




Deixem les coves i seguim el camí, que enllaça al cap de poc amb el camí normal a la Mola des del coll d'Estenalles. Continuem i arribem al Morral de Drac, on diuen que fa temps habitava un ídem.

Morral de Drac

Deixem el morral de Drac i arribem a la Mola per "darrere".

Monestir de Sant Llorenç de Munt

Des d'aquí les vistes són precioses


A la dreta el tram d'on venim: roca Petanta, feixa i cova



Des del monestir tornem cap enrere i baixem pel cantó esquerre per arribar al mal pas de Can Pobla, amb corda i cadenes.


Trams aeris i exposats


Mal pas de Can Pobla



Baixem per una canal força dreta, un cop avall hem de continuar a l'esquerre fins arribar a dalt de Can Pobla.


Cristian suggereix que ja que la tenim a prop busquem la cova d'en Manel i li donem un cop d'ull. Després de buscar-la durant una estona, la trobem. Està en un barranc entremig d'un caos de blocs, a uns 20 metres d'un corriol, en un punt on hi ha un parell de fites de ferro verdes.

Cova d'en Manel
Segons hem llegit és la més llarga del masis, i arriba als 900 metres de llargada. Nosaltres, que no anaven preparats, per falta de temps i portant només un parell de frontals, ens hi endinsem el primer tram. No sembla difícil, però has d'anar ajupit tota l'estona.

Cristian
Helena amb la seva llanterna
Trobem força aranyes. Sort que estaven quietes.
Jorge observant un ratpenat
Ratpenat de més a prop
Feta una petita exploració a la part inicial de la cova sortim d'aquesta i baixem fins a Can Pobla, el travessem i al cap de poc, en contes de pujar (cap a la Mola) seguim el camí que va baixant cap a l'inici del barranc. 

Croquis del barranc extreta de http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos1/barranco_del_rajant.htm
Ens equipem i comencem la baixada
Helena al primer ràpel

Cristian baixant
Jorge baixant el segon
Tercer ràpel


Al final del tercer ràpel i al quart hi ha basses d'aigua. Intentem que no es mulli la corda, però no tenim gaire sort.

Quart ràpel


Cinquè ràpel, de 20 metres
Encara hi ha un sisè ràpel, amb una sortida força incòmoda, que fem. A partir d'aquí és baixar pel barranc des grimpant fins arribar al seu final, a l'urbanització i en deu minuts arribem al cotxe.


2 comentaris:

  1. Molt bon reportatge i ruta xulíssima. Algunes fotos són espectaculars.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Marta pels teus comentaris, encara així haig de dir que les millors fotos són del Cristian, un company amb molt bon gust i una bona càmera.
      Jo tinc dues, una bona que faig servir per les sortides tranquil.les i un altre que faig servir per les sortides canyeres, ja que tinc por que s'espatlli la bona, i al fer les fotos es nota un munt la diferència.

      Elimina