Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 7 d’agost de 2014

Ferrada Poi d'Unha - Val d'Aran

Dissabte 26 d'Agost del 2014

Haviem sentit que aquesta ferrada era molt maca i força llarga, per ho que, encara que estava una mica lluny, a la Val d'Aran, a 4 hores de Barcelona, Helena, Jorge, Cristian i jo varem decidir anar divendres a Vielha a dormir i fer la ferrada dissabte.

Ens dirigim al poble de Salardú i a la rotonda que hi ha a l'entrada ens desviem cap a Unha, hi ha indicacions, seguim el carrer principal fins arribar a un aparcament amb un parc infantil. Allí deixem el cotxe i seguim les indicacions de la ferrada, molt visibles, i en 20 minuts estem al seu inici.
L'aproximació, encara que no és gaire llarga, si fa força pujada, ho que servirà per entrar en calor.

La ferrada pot fer-se en unes 3 hores, poder menys, i està dividida en 3 trams. El tram és força fàcil i poden fer-la els nens, ja que els esglaons estan molt junts i no presenta gaire dificultats. El segon i tercer trams són una mica més complicats, i hi ha algun petit desplom i algun pas una mica difícil, però res de l'altre món si estàs acostumat a fer ferrades. La cataloguen com un K4, i crec que han encertat. 

Hi ha molt bones vistes durant tot el recorregut, tant de la vall, del Aneto com de les muntanyes del voltant. Encara que el segon i el tercer tram són força verticals no hi ha problema per descansar, ja que hi ha feixes de tant en tant i no estàs en posicions incòmodes gaire temps. Hi ha un parell de ponts, evitables, i un parell de escales, una que fa un gir de 180º molt maca. En resum, una molt bona ferrada per anar-hi i gaudir.

Encara que varem començar els quatre junts al final del primer tram, a causa d'una lesió de la cama, que va reaparèixer en el moment menys oportú, la Helena va haver de retirar-se i el Jorge va acompanyar-la, és  una llàstima, ja que els trams que quedaven, encara que des de lluny semblaven difícils, no ho eren tant. 
Bé, esperem que el proper cop que anem la Helena estigui recuperada del tot. 

Inici de la ferrada


Helena i Jorge arribant al primer pont

Travessant el pont

Cristian al pont


Una vegada arribats al final del primer tram descansem una mica. La Helena no està gaire fina, la cama li molesta molt, per ho que decideix retirar-se. El Jorge li acompanya, Cristian i jo continuem.

Vistes del Aneto


Petit desplom





Paret per on pujarem

Escala amb gir de 180º




Per aquí puja la ferrada

Segon pont




Vistes de la vall


Cristian al costat de la segona escala

Pujant la segona escala



Ja queda poc

Gairebé hi sóm
Una vegada s'acaba la ferrada seguim els punts taronges que pugen cap amunt una estona i després comencem a girar cap a l'esquerre. Per a mi aquest va ser el tram més complicat, ja que hi havia pendent de 45º durant força estona i relliscava força. Sort que durant 120 metres hi ha cable on poder-te agafar, encara així la baixada és força pesada. Des del fina de la ferrada fins l'inici es triga una mica més d'un hora.

Molta baixada i poc lloc on agafar-se

Cristian baixant


Una vegada avall ens trobem amb la Helena i el Jorge, dinem i preparem la tornada a casa.

Grup recuperant forces