Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 10 de juliol de 2015

Ruta del Cares : Asturias


2 de Juliol el 2015

Continuem les nostres sortides per terres asturianes. Aquest cop fent la ruta del Cares, segurament la més espectacular i coneguda d'aquestes terres. La ruta transcorre entre el poble de Poncebos, a Astúrias, i el de Caín, a León. El recorregut es fa per un camí únic que recorre un congost que ha creat el riu Cares durant onze quilòmetres d'anada i uns altres onze de tornada pel mateix camí. La tornada en cotxe consta d'uns cent quilòmetres per carreteres de mutant, per ho que no és gaire aconsellable.
El camí és únic i no té pèrdua. Nosaltres varem sortir des de Poncebos i varem fer set quilometres i mig per anar i els mateixos per tornar. Els dos primers quilòmetres tenen tres cents metres de pujada, però després baixa dos cents metres i es pràcticament pla. És fàcil de fer, l'única dificultat és la llargada si ho volem fer tot. Tot i que el camí es fa bé si anem amb nens petits millor portar-los agafats de la mà per precaució.

Durant tot el recorregut les vistes del congost són espectaculars, i passem per algun petit pont, túnels, i alguna passarel.la, almenys pel tram que varem fer. També hi ha força cabres disperses per ahí que poden arribar-se a tocar. Això sí, porteu aigua, doncs els trams d'ombra són escassos. Nosaltres quan varem anar portaven quatre litres i mig i varem fer curt, també per l'elevada temperatura, trenta-sis graus segons el cotxe.  S'ha de tenir en conte que tot hi haver-hi un canal d'aigua just al costat durant el camí no trobarem cap font.

Arribem fins el poble de Poncebos i seguim les indicacions de la carretera cap a la ruta del Cares. Finalment arribem a un punt d'informació on deixem el cotxe, ja no es pot continuar més, i comencem a pujar.

Pujada de bon començament

El camí és molt maco


Més pujada suau


Arribats a l'arbre de pedre s'acaba la pujada.

Descansant una mica
Baixem una mica i a partir d'aquí tot es pla

El riu Cares ens acompanya en tot moment



Tram de baixada
Marta amb el camí al fons

En alguns trams es veu un canal que va paral.lel al camí


L'aigua està freda i amb aquest calor senta molt bé



Travessem algun petit pont de pedra
I també algun de fusta
Vistes espectaculars al llarg de tot el recorregut

Travessem túnels, on l'ombra s'agraeix


Trobem cabretes enmig del camí


Es deixen tocar

Seguim endavant

Més túnels



Arribem a una pasarel.la
Aquí aprofitem per donar. Abans hem vist indicadors que ens informen de la distància que portem. Com encara ens poc més de tres quilòmetres d'anada fins arribar al final i el calor apreta decidim descansar i tornar enrere.

A la pasarel.la hi ha un reixa de ferro, per on es pot caminar, on es veu el buit que hi ha a sota. La veritat és que hi ha força alçada.


Iniciem la tornada


Canal que transcorre paral.le al camí


El camí es perd a la llunyania



Sergi, Martí i Marta abans de la darrera pujada

Vista enrere



Darrera baixada abans del cotxe
Quan arribem al cotxe, ja amb les reserves d'aigua acabades mirem la temperatura, trenta-sis graus. Encenem l'aire acondicionat i tornem cap a casa, no sense parar al primer bar que trobem, no gaire lluny, a prendre un merescut refrigeri.

En resum, un camí fàcil, tot i la llargada, maco i molt, molt espectacular.