Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 5 d’octubre de 2015

Via ferrada Serres de Mestral : Serres de Mestral

Dissabte 3 d'Octubre del 2015

Diuen que a la tercera va la vençuda, en aquest cas va ser així. Després d'intentar-ho un parell de cops i no poder fer-se, el primer perquè varem fer la ferrada d'Aiguacoll, a tocar d'aquesta i fent moltíssim calor, fet que ens va fer desistir, i el segon perquè feia moltíssim aire i després de fer una part varem agafar una escapatòria passat el primer ràpel, doncs la ràfegues de vent ens sacsejaven de valent, no és per casualitat que aquestes muntanyes siguin les serres de mestral, doncs al fina al tercer intent va poder-se fer. 

La ferrada de les serres de Mestral no és una ferrada difícil, tot i que hi ha trams exposats, i si bé la primera part està equipada com a ferrada, després del segon ràpel pràcticament deixa d'haver equipament i has d'anar caminant i fent grimpades fàcils segons es vegi. La ferrada segueix la cresta, a vegades amb trams equipats amb cable de vida, a vegades amb equipació sense cable i a vegades, les minoritàries sense cap tipus d'equipament. Tot i ser fàcil, doncs la roca presenta moltes esquerdes i forats on agafar-se, no la recomano per novells. És una ferrada amb amplies panoràmiques de la costa, i entre això i les tonalitats de les muntanyes del voltant i de les agulles de la cresta es gaudeix visualment des del principi fins el final. 
Fer-la amb vent fort és força temerari, doncs aquí acostuma a bufar molt fort, i hi ha llocs on vas crestejant i no estàs assegurat, per ho que si bufa fort el vent pot desequilibrar-te fàcilment, el primer que la varem fer anaven agafats però patien per això, i és millor no fer-la. 
Si fa molt calor tampoc és gaire aconsellable, doncs no hi ha cap arbre on resguardar-se i estàs en tot moment exposat a la calor.

Hi ha tres ràpels que es poden fer amb una corda de 40, però obligatoris només seria el primer, doncs al segon hi ha una corda que pots fer servir per baixar, no sembla gaire difícil tot i que varem rapel·lar, i al tercer hi ha unes cadenes, que tot i ser una mica delicades, si vas en conte pots baixar-ho (jo ho vaig fer, encara que és més fàcil fer-ho amb ràpel).

Doncs aquell dissabte estava núvol i no feia gaire vent, i, tot i caure quatre gotes, es donaven les condicions idònies per poder fer-la sense problemes. 

Per arribar-hi anem fins l'Hospitalet de l'Infant seguint la N340, passem aquest municipi i veiem un concessionari Opel, poc després hi ha una benzinera. Entrem a la benzinera i un cop allí veurem una pista que ens indica com arribar a l'ermita. Agafem aquesta pista i la seguim, passem dos cops per sota ponts, el terreny no és gaire bo però pot fer-se amb un cotxe normal. Hi ha un moment que trobem una forta pujada, amb un turó a l'esquerre, i a la dreta hi ha un camí que segueix pla. Deixem aquí el cotxe i pugem caminant. Seguim els cartells i en mig hora arribem a peu de la via.

Des de que vam sortir del cotxe fins que vam tornar, parant mig hora per dinar i anant sense presa, vam trigar cinc hores i mitja.

Per aquesta ferrada hem vingut la Elena, els dos Jorges i jo.  


Cresta que farem
Ens dirigim al inici de la cresta


Hi ha amplies panoràmiques
Quan arribem al primer monticle de la cresta, si ens apropem a la cantonada veurem una corda per iniciar la via. Ens equipem i comencem la ferrada.

Jorge als primres trams de ferrada

Elena superant un tram de cadenes
Jorge caminant per la repisa

Pas estret sense protecció
Continuem crestejant

Jo davant la cresta que seguirem
Amplies panoràmiques de la costa i muntanyes del voltant



Tram del primer ràpel
Continuem la cresta



Tram que pugem agafant-nos a la roca i als equipaments




Jorge i Elena

Tram on s'ha de caminar


Anem seguint el camí i algun que altre tram equipat, combinant ferrada, amb cresta amb corriols on caminar. 
Cim de les serres de Mestral



Seguim crestejant


Jorge fent el segon ràpel
Elena el segueix
A partir del segon ràpel, prescindible doncs hi ha una corda que ens pot servir per baixar, no sembla gaire difícil, els trams equipats gairebé desapareixen i tocar caminar i crestejar.



Elena fent un tram de cadenes
Cingleres de la cresta

         


Cim dels avencs
Arribem al cim dels avencs passada la una i aprofitem per dinar. Des d'aquí hi ha molt bones vistes, tot i que durant tot el recorregut hem pogut gaudir d'elles. Un cop descansats i alimentats seguim un camí no gaire evident i reemprenem la marxa. Encara ens queda una hora per acabar la cresta. Tal com indica el nom, s'intueixen varis avencs que hi ha al costat del camí, no ens detenim a examinar-los i continuem el descens.


La tornada va compaginant corriol amb trams de grimpada i desgrimpada. No és difícil però s'ha de vigilar. S'ha de dir que el fet d'haver força forats i esquerdes on agafar-se la fa molt divertida.  
Seguim crestejant

Pas delicat amb cadenes


Vistes de les muntanyes del voltant
Arribem a l'últim tram de cadenes, un cop superat això la cresta pràcticament s'acaba. Podem baixar-ho per les cadenes, tal com vaig fer jo, o muntar un ràpel, hi ha una instal·lació. Si es baixa per les cadenes s'ha de fer amb cura, si es fa amb ràpel no és difícil.

Jorge baixant l'últim ràpel
Un cop superat aquest punt seguint el corriol que ens portarà a una pista ample. D'aquí al cotxe hi ha mig hora caminat.
Pista que ens duu al cotxe
Ha costat tres intents, però tal com diu la dita, ho bo es fa esperar, i l'espera ha valgut la pena.