Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 3 de setembre de 2015

Tossal de la Vídua i bòfia de la Boixadera : Berguedà

Dissabte 29 d'Agost.

Avui tocava fer la bòfia de la Boixadera i una cresta aprop del Santuari de Queralt, però el Cristian va comentar de fer el Tossal de les Vídues, un dels 100 cims amb molt bones vistes, i vam canviar cresta per cim. 

Matinem i anem cap a Berga, després agafem la carretera BV-4241 direcció Sant Llorenç de Morunys. Passem un pont i veiem indicacions cap a Valls, donem la volta i retornem al pont i de seguida veurem a la dreta una pista que baixa i que va a la casa de colònies AigüesVives. Seguim la pista, aparquem a 50 metres de la casa de colònies i iniciem la pujada al Tossal de les Vídues.

Aquesta sortida és curta però força intensa. Tot tenir només 5 quilòmetres hi ha un desnivell de , i el camí és força dret, sobretot a la part final, on el camí gairebé desapareix i hem de seguir per la roca, sense arribar a grimpar però pujant i sobretot baixant amb cura. No ho recomano per a nens.

Passem davant la casa de colònies i seguint la pista, passant per la dreta d'un dipòsit d'aigües. El camí sempre és cap amunt. Anem per un prat i al final d'aquest hi ha un corriol a la dreta, a l'esquerre hi ha un rierol, per on pujarem sense descans fins arribar a un coll. 

Rovellons pel camí
Durant la pujada trobem alguns rovellons força macos al costat del camí. Primer els deixem, pensant que són no veurem més, però com no és així agafo una bossa que duc a la motxilla i decidim agafar els que veiem. Resultat, a prop de 3 quilos de rovellons al tornar al cotxe. 

Arribats al coll girem a l'esquerre, seguint la cinglera el peu de la cinglera que baixa lleugerament, i al cap de poc, aprofitem un lloc per enfilar-nos usant les mans i ascendir per la cinglera. Al cap de poc el bosc s'obre i comencem a tenir molt bones vistes dels voltants. 


Anem pujant, deixant el bosc enrere, i la serra de Busa apareix a l'esquerre.

Serra de Busa

Ascendim deixant la cinglera just a l'esquerre. No hi ha camí però continuem cap amunt.




Les vistes són precioses




Veiem un parell d'isards

Arribem a la carena que ens durà fins el cim. Només queda un centenar de metres. Les vistes continuen sent molt bones. 

Cristian seguint la carena


Arribant al Tossal de les Vídues

Darrers metres
Arribem al cim. Des d'allí les vistes són espectaculars. 


Pantà de la Llossa de Cavall i Sant Llorenç de Morunys





Després de menjar alguna cosa iniciem la baixada, tornant per on hem tornat.






Després de fer el Tossal de la Vídua agafem el cotxe per anar a la bòfia de la Boixadera, a mig hora en cotxe. Tornem cap a Berga i abans d'arribar-hi agafem la C26 direcció Solsona. Després de passar l'Espunyola seguim durant un parell de quilòmetres i just abans d'arribar al restaurant Cal Majoral agafem una pista asfaltada que surt a la dreta i l'agafem durant 5 quilòmetres fins que s'acaba el tram d'asfalt, just abans d'una casa rural força maca. Deixem el cotxe i comencem a caminar per la pista sense asfaltar, passem un parell de portes per ganat, separades un centenar de metres una de l'altre, i un cop traspassada la segona seguim la pista per la dreta, seguint aquest camí durant poc més de 5 minuts fins trobar una gran fita de pedres que hi ha a la dreta del camí. Agafem el corriol que surt de la fita i en un minut arribem a l'entrada de la cova.  

La cova en sí no és difícil, però hem d'anar poc a poc i vigilant on fiquem els peus, doncs el terra és relliscós, inclinat i hi ha forats entre els blocs. Hem de saber que ens embrutarem i molt.Tot i que segons he llegit la cova té uns 500 metres de llargada, segons la ressenya i ho que varem endinsar-nos en ella, nosaltres no em sembla que fes més de 200 de llarg. Segurament si ens fiquessin per alguns dels seus forats auxiliars arribarien més lluny, però per nosaltres ja estava bé. 
Muntanyes que trobem caminant

Ressenya extreta de espeleoindex.com

Entrem a la cova
L'únic habitant de la cova que varem veure
Baixem a la cova per una baixada fàcil plena de grans blocs. De seguida es bifurca, esquerre i dreta: agafem el camí de la dreta que ens porta a una petita sala on al final veurem una fletxa que ens assenyala una gatera per on haurem de ficar-nos i arrossegar-nos durant metre i mig, sortim a un altre petita sala i continuem, arribant a l'anomenada sala de les ninfes, amb un petit estanyol. També hi ha un pessebre en un dels cantons.  
Pas estret, toca arrossegar-se
Sortida del pas estret
Sala de les nimfes
Al fons de la sala hi ha el que sembla un altre sala, tota coberta per l'aigua, i que s'acaba una mica més enllà, és l'anomenada sala de les campanes, per un parell d'estalactites en forma de campana que pengen del sostre, no gaire alt. Al sostre veiem petites estalactites en forma de gotes d'aigua.

Sala de les campanes
Pessebre
Un cop inspeccionada la sala tornem fins a la primera bifurcació i seguim per l'esquerre, travessant un pas estret, no tant com la gatera anterior, fins arribar  a sortir a una àmplia galeria per on continuarem fins el final de la cova. 

Inici de l'àmplia galeria
No hem de tenir por de perdre's i no retrobar el forat per on hem entrat ja que hi ha unes grans pintades gairebé a l'inici que ho indiquen. Si agafem la galeria cap a la dreta veure'm alguns forats una mica complicats per endinsar-s'hi, després d'investigar una mica preferim no seguir-los, també veiem que hi ha un caudal d'aigua que va cap avall, més tard tornarem a veure'l.


Seguim l'àmplia galeria anant en conte de no rellisca: no és difícil avançar, però hem d'anar en conte, doncs els blocs estan humits, són inclinats i hi ha forats entre ells. Poc a poc anem avançant. 


Estalactites en forma de gotes


Després d'avançar un bon tram arribem al que sembla el fina de la cova, on es sostre va baixant fins ser impracticable i al terra hi ha un gran bassal d'aigua produït pel caudal anterior que ha tornat a aparèixer entre mig de grans blocs, formant un petit rierol. 
Gours al terra
El final de la bòfia, anomenada sala de les bruixes, és molt maca, doncs el terra és cobert de gours molt macus, una mena de bassals formats per capes, i ens hi estem una bona estona gaudint de l'entorn.
Cristian al final de la sala

Després d'inspeccionar la sala tornem de nou a la sortida. Han estat a prop de dues hores sota terra. Tornem al cotxe, força bruts però contents d'haver-nos endinsat una mica sota terra.