Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 13 de gener de 2016

Cova del Bolet : Alt Penedès

Diumenge 10 de Gener del 2016.

Feia poc que un dels blocs que segueixo, petitesrutesxcatalunya de la Marijo Elias, va publicar una sortida que recorria alguna de les coves de Font-Rubí. Com que no semblava gaire complicada vaig apuntar-me-la i varem decidir fer-la aquell diumenge. Com que al seu bloc s'esmentava que la ruta s'havia basat en una ressenya del wikiloc que afegia una cova més a les que la Marijo havia visitat, i també algun quilòmetre més, i com que semblava que el desnivell era acceptable pel tipus d'excursions que havien fet, varem decidir fer-la. 

Si feu aquesta ruta millor fer-la amb GPS i seguint les indicacions de wikiloc. Nosaltres la varem fer en sentit contrari, és a dir, fent la pujada forta i curta al principi i després seguint la resta del camí en pla o en baixada. Això pot anar molt bé per superar el pas dels lladres, un petit pas on s'ha de grimpar una mica i que crec millor fer-ho de pujada que de baixada.

La ruta són té uns 11'5 quilòmetres de llargada i uns 400 metres de desnivell, encara que aquests últims, a excepció de la primera pujada, gairebé no s'aprecien. Aquesta sortida ens permetrà visitar tres coves de Font-Rubí: la del Bolet, la de l'Ametlla i la de l'Arena, i recórrer la serra del Bolet, veure grans vistes de la vall del Penedès i  travessar el pas dels lladres, una esquerda enmig de la cinglera força espectacular. És una ruta força plana i que transcorre durant gran part del recorregut per boscos, per ho que les vistes durant una bona estona es veuen limitades. Vaig mirar de retallar una mica la ruta original, però degut a una batuda de senglars vaig haver de deixar-ho estar i varem fer la ruta sencera, i un quilòmetres més, degut a que varem haver de tornar enrrere al poc de començar a caminar. 

Anem fins a Font-Rubí, i d'allí agafem la carretera que puja fins a l'església de Sant Feliu. Al costat d'ella hi ha el cementiri, i una explanada on podem deixar el cotxe. Allí mateix veure un petit corriol que puja cap amunt fins arribar, després d'una curta i intensa pujada a les restes del castell de Font-Rubí.

Els peques al punt de sortida
Balcó amb vistes al Alt Penedès
Restes del castell de Font-Rubí
Restes de la torre del castell
Pugen a inspeccionar

Continuem caminant pel petit corriol. A partir d'aquí el camí és pla o en baixada. Al cap de poc el corriol s'eixampla i s'avança millor. El bosc s'obre i podem gaudir de bones vistes tant de l'Alt Penedès com de l'Anoia. Eventualment es divisa Montserrat al fons.
Marta, Montse i Vanessa amb l'Alt Penedès al fons
Sergi i Joel encapçalant el grup
Les noies amb Montserrat al fons

Després de travessar varies cruïlles, mirar GPS o explicació al wikiloc, arribem a la Font de Conilles, on aprofitant una gran taula parem a dinar. Gairebé estem a la meitat del recorregut i fins ara s'ha fet força bé. La font a més de taula té una gran bassa, sembla que sense peixos, i una mena de gronxador que fa les delícies dels menuts.   

Font de Conilles
Bassa sense peixos
Els peques gaudint del lloc
Grup dinant
Una vegada havent dinat ens apropem a la cova del bolet, a escassos 500 metres de la font. La cova del bolet té dues entrades: una que és la principal i un altre que és un forat al sostre sense gaire alçada. Haig de dir que de les tres coves que varem visitar aquesta va ser la que més ens va agradar, doncs és gran, té varies galeries que permeten recorre-la sense perill,  hi ha algunes restes d'estalactites i estalagmites, encara que bastant deteriorades, i vam trobar un petit rat-penat que va fer les delícies dels nens (i el terror de les nenes). Tot i que gran part de la cova està lleugerament il.luminada és millor portar frontal o llanternes per gaudir-la com cal. Un avís, si entreu no espereu sortir gaire nets de la cova.

Entrada principal
Peques davant la cova

Foral al sostre i segona entrada

Els peques han descobert un ratpenat
Ratpenat


Una vegada visitada la cova tornem al camí i seguim la ruta. Durant una bona estona el nostre recorregut serà per bosc, sense gaires vistes més enllà de ho que tenim davant. 


El camí ens duu cap amunt, veiem un cartell que prohibeix el pas el primer semestre de l'any per nidificació d'aus, conscients d'això passem fent el mínim soroll possible. Passem per l'agulla de Valldellós i al cap de poc comencem a grimpar per travessar el pas dels lladres, un pas per una escletxa enmig de la cinglera. No és difícil i es fa bé, únicament s'ha de grimpar una mica i vigilar on poses els peus, però es curt i es fa força bé. 

Agulla de Valldellós


Marta grimpant el pas del lladre
Pas del lladre



Una vegada travessat el pas gaudim d'unes bones vistes i aprofitem per fer la foto de grup.

Laia, Vanessa i Joel
Foto de grup
Tornem a tenir bones vistes


Seguim el camí i comencem a baixar. Veiem una fita de pedres i seguim un corriol que ens portarà a la cova de l'Ametlla. Aquesta cova consta d'una gran sala sense gaire concrecions i poca cosa més. 


Petita cova al costat de la cova de l'Ametlla
Cova de l'Ametlla


Una vegada visitada la cova seguim el corriol que torna a pujar i ens duu de nou a una gran pista. A partir d'aquí només l'hem de seguir i arribarem als cotxes.





Un quilòmetre abans d'arribar als cotxes trobem un camí a l'esquerra que baixa. Una part del grup continua endavant i alguns anem a veure la darrera cova, la cova de l'Arena, a 200 metres escassos del camí. La cova es petita i sembla haver estat feta per l'home. Té una gran sala amb varies columnes i una mena de finestres que permeten veure a través dels murs que separen les diferents parts. Una vegada visitada tornem al camí per arribar en poc més de deu minuts on hem deixat els cotxes.



Izan i Sergi explorant la cova

Izan, Montse i Sergi sortint de la cova
Una vegada arribem als cotxes tornem cap a casa.