Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 27 de gener de 2016

Sant Jeroni : Montserrat

Diumenge 24 de Gener del 2016

Com no podia ser d'un altre manera un dia o un altre havien de fer el cim de Montserrat, i com que feia bon temps varem fer-ho aquell diumenge. Ja havien estat amb la família anteriorment a Montserrat, però no havien arribat a Sant Jeroni, el punt més alt, i aquell diumenge tocava fer-ho.  La veritat és que de camí es veia força núvol i semblava que el dia no acompanyaria, però un cop varem arribar al monestir els núvols van quedar a sota i la visibilitat va millorar.

Una excursió molt maca, amb molt bones vistes, i també una mica dura: gairebé 13 quilòmetres i 600 metres de desnivell. Nosaltres varem sortir a les 12 més o menys i varem arribar passades les 5 de la tarda, parant sobretot a l'anada a fer fotos i descansar una mica, doncs és més dura la pujada, i dinant mitja hora. Segons el monestir pot fer-se en 3'5 hores, entre anar i tornar, per ho que sembla tampoc varem trigar tant.  

Com que a l'inici estem frescos agafem el tram més dur, les escales, i tornarem per la rampa, més suau. A la darrera plaça del monestir, allí on hi ha una font amb moltes deus, trobem les primeres escales. Comencem a pujar, i al cap de poc trobem un petit pont a la dreta, per on continuem, i tornem a trobar més i més escales que pugen per una canal. Són 200 metres de desnivell només d'escales, que poden fer-se una mica pesats, però una vegada fet això el camí és més suau.

Escales al començament

Escales i més escales
El monestir va quedant enrere
La canal s'obre i es veuen algunes agulles
Després de 20 minuts pujant escales la canal s'obre i s'acaben les escales. Ara hem de seguir per l'esquerre, passant per costat de les restes de l'ermita de Santa Anna. Continuem i ignorem un camí que puja cap amunt, més directe a Sant Jeroni, continuem per l'esquerre pel camí que poc a poc comença a pujar fins arribar a prop de l'estació del funicular. 
Entre el pins l'ermita de Santa Anna
Monestir cada vegada més enrere
Roca de Sant Salvador, l'Elefant, la Prinyada i al Mòmia
Montse, Marta i Pili

Tot el grup


Agulla de l'elefant
Bones vistes del massís
Una vegada s'acaba la pujada el camí arriba a un altre camí pla. Una mica cap a l'esquerre està l'estació del funicular, per on tornarem, nosaltres anem cap a la dreta, a partir d'aquí només hem de seguir el camí principal. El camí és molt agradable, amb molt bones vistes del voltant, i puja suaument fins arribar a l'ermita de Sant Jeroni, on comença durant un curt tram a pujar fort fins arribar al cim de Montserrat. 

Sergi i Martí al camí que puja al cim
Sant Llorenç de Munt i el Montseny al fons
De nou a sota el monestir
Seguim el camí en tot moment. No té pèrdua.
Arribem a un mirador i aprofitem per fer alguna foto

Sant Salvador, Elefant, Prenyada i Panxa del Bisbe

Curiosa agulla amb forma de calavera
Ermita de Sant Jeroni
Arribem a l'ermita de Sant Jeroni, però no ens detenim. Queda poquet per arribar. Ara comença el darrer tram d'escales.

Petit pla amb bones vistes
Sergi al mirador que hi ha abans del cim
Amplies vistes des del cim
Marta amb la zona dels Ecos darrere

La Talaia i els Ecos
Aprofitem per dinar i recuperar forces
Foto des del cim amb grans panoràmiques
Una vegada recuperades les forces reemprenem la marxa. Ara tot és baixada i anem més ràpid.



Molt bones vistes





Marta i Pili amb Sant Jeroni al fons de tot
Hem deixat enrere el camí per on havien pujat abans. Ara seguim recte, al cap de molt poc passem pel costat de l'estació del funicular de Sant Joan i agafem la pista asfaltada que puja. Una breu pujada, doncs al cap de molt poc tocarà baixar. Ens queden 2,65 quilòmetres, i ja hi ha ganes d'arribar. 

Darrera pujada
Martí i Marta amb l'estació del funicular darrere


Comença la baixada
Arribem a l'ermita de Sant Miquel, la passem i al cap de molt poc, a la dreta veiem un camí que porta cap a la creu de Sant Miquel, un magnífic mirador del monestir. Ens hi dirigim i fem algunes fotos.
Monestir des de la creu de Sant Miquel

Ara només ens queda tornar la camí principal i continuar baixant. Al cap de molt poc arribem al monestir. 
Creu de Sant Miquel des del camí
Monestir de Montserrat
Una vegada arribem al monestir, a les 17:30, com és tradició, anem a prendre alguna cosa i comentar la jugada. Ha estat una sortida llarga, gairebé 13 quilòmetres, i amb fort desnivell, però molt maca de fer. Contents agafem els cotxes i tornem a Badalona.