Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 13 de febrer del 2017

Santuari de Bellmunt


Dissabte 11 de Febrer del 2017

No havia estat mai al Santuari de Bellmunt i ja tocava. Havia una ruta que anava de Vidrà a Bellmunt, i semblava maca, tot i que em semblava una mica curta pel meu gust, per ho que buscant vaig veure un altra de Bellmunt per la cresta que la complementava i quedava ruta prou llarga i cap allí que varem anar.  

Eren set: Alejandra, Isa, Laura, Marta, Carlos, Jordi i un servidor. 

Arribem a Vidrà cap a les 9 del matí i aprofitem per prendre alguna cosa al bar Els caçadors, al centre del poble. Cap a les 9:30 sortim del bar i iniciem la ruta. 

La ruta va de Vidrà al Santuari, per camins força fressats, hi ha una mica de pujada però es fa bé i relativament ràpid, en poc més d'una hora. Un cop al santuari seguirem la carena pel cantó de les antenes durant un parell de quilòmetres fins que el camí fa una volta de 180 graus i es torna per l'altre cantó de la carena en direcció contrària a la que portaven fins aquell moment. El camí es manté pla o en lleugera baixada fins al cap de tres quilòmetres on passem de lluny per sota del santuari, on trobem una pista que accedeix a ell. Continuem la direcció que portàvem, paral.lels a la carena durant poc més de dos quilòmetres i després girem i comencem un tram fàcil i amb pujada pronunciada de cresta fàcil inicial i corriol després fins arribar a prop del santuari i baixar per corriols fins arribar a prop del riu, que seguirem més o menys des de la distància passant per la Tosca dels Degotalls i el Salt del Molí per després arribar a Vidrà. 

El tram de Vidrà al Santuari es fa per pista i corriols amples, molt fàcils de fer i encara que es puja es fa de manera suau, després el tram de "cresta" es fa majoritàriament per un corriol força pla que careneja des d'on de tant en tant es tenen grans vistes. L'únic tram de cresta és una petita grimpada a la tornada cap al Santuari, però s'acaba ràpid i es transforma en un corriol, amb forta pujada en alguns punts que després baixa fort fins trobar camins més amples. 

Nosaltres en fer els 18 quilòmetres i els 1100 metres varem trigar unes 7 hores, parant a esmorzar, dinar i fer algunes fotos. 

Iniciem la ruta des del centre de Vidrà, seguint la carretera per on hem vingut fins arribar a una corba de la carretera cap a la dreta, on deixem aquesta i agafem un camí cap a l'esquerre. Anem seguint el camí i al cap de poc veiem indicadors del Santuari, que es veu amb la vista. Els seguim. El camí és ample i puja suaument. Hi ha alguna capa de neu als vorals del camí, però es fa bé. 

Laura i Carlos per camí ample
Hi ha marques de GR

Santuari de Bellmunt
Continuem pujant. Hi ha restes de neu.



Laura ens fa una foto de grup

Hi ha bones vistes de la Garrotxa

Tot el grup un cop arribem al Santuari

Antena i creu

Vistes des del Santuari


Vista del Santuari des de la creu

Un cop visitat el Santuari i la Creu que hi ha al davant seguim per un camí que passa per sota d'aquesta. És tracta d'anar seguint recte per aquesta camí que després es convertirà en un corriol i anar carenejant suaument al llarg de gairebé tres quilòmetres. 

Alejandra, Marta i Isa allunyant-se del Santuari

Anem seguint marques les vermelles


De tant en tant gaudim de molt bones vistes

Al cap d'una estona el camí fa un gir de 180 graus cap a l'esquerre i inicia una suau baixada i comencem a tornar per l'altre cantó de la carena. 

Jordi i Alejandra. Al fons els Aiats.
Seguim sempre en la mateixa direcció, pràcticament sense desviar-nos. Hi ha un moment que trobem una pista i al costat una carretera que va cap el Santuari. Seguim la carretera i quan aquesta gira cap a a l'esquerre nosaltres seguim recte. Al cap de uns 250 metres el camí tira o cap a munt, fet que ens permet retallar prop d'un quilòmetres la ruta, o cap a baixa. Anem per abaix, doncs així és com està a a la ruta. Seguim i arribem a un punt on gira decididament cap a l'esquerre i ens apropem a l'altre cantó de la carena. Hi ha una torre elèctrica amb una fletxa vermella per on s'ha de grimpar per iniciar la cresta. Anem per ahí. 

Vistes del cantó osonenc de la cresta


Trams de grimpada fàcil


Seguint la cadena gaudim de molt bones vistes


S'acaba la cresta i es converteix en un corriol fàcil de seguir
Poc abans d'arribar al Santuari veiem una porta de ferro que passa a l'altre banda. Anem per aquí i comencem una llarga baixada entre mig de la fageda fins arribar a una pista.


Marta al inici de la pista

Foto de grup
Seguint la pista passem per sota de la Tosca dels Degotalls, força curiosa, d'uns 8 metres d'alçada i 11 d'amplada.

Tosca dels Degotalls
Al cap de poc de deixar enrere la Tosca dels Degotalls, el camí gira cap a l'esquerre però nosaltres agafem un corriol que baixa cap el riu, on es troba el Salt del Molí Bernat, que baixa amb molta aigua. La veritat és que és molt maco de veure. 

Salt del Molí Bernat


Alejandra fent-se la foto al salt

Un servidor al costa del salt

La resta del grup
El Salt del Molí és un indret força bonic, i és ideal per fer-hi un bany a l'estiu (jo ho he fet). A més, el riu en aquest lloc té poca profunditat i l'aigua està molt neta i clara. Hi ha unes pedres de ciment que permeten creuar a l'altre cantó del riu sense mullar-se, per ho que travessem el riu i comencem a pujar seguint el camí. Trobem les restes de l'antic molí, d'ahí el nom, i seguim endavant. De seguida pugem fins a la part de a dalt del salt, on es pot veure bé la caiguda, i seguim cel camí. Travessem el pont romà que ens porta fins l'altre cantó del riu i iniciem el darrer tram fins arribar a Vidrà. Podem agafar la pista per arribar-hi, però el camí que agafem és més directe i ens estalvia temps i distància. 



Restes del molí del salt

Salt vist des d'adalt

Tram de riu que baixa pel salt


Pont romà
Després d'un quilòmetre arribem a Vidrà, punt on hem iniciat la ruta. Aprofitem per visitar de nou el bar Els caçadors i prendre unes cerveses per després acomiadar-nos i anar cap a casa. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada