Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 13 de març de 2017

Cresta del Gall - Alta Garrotxa

Dissabte 11 de Març del 2017

Ruta a l'Alta Garrotxa dura, llarga, salvatge, aventurera i molt, molt guapa. Així és com definiria la ruta de la cresta de gall. La ruta la vaig treure de Wikiloc Jep Boix:Cresta del Gall, deixant el cotxe dos quilòmetres abans del punt d'inici, passant cent metres de la casa de turisme Rural Can Pei, doncs el terreny estava impracticable a menys que anessis en 4x4. Deixem el cotxe al costat d'uns camps i comencem a caminar seguint la pista.   

En total uns 17 quilòmetres i uns 850 metres de desnivell que varem fer en unes 7 hores. La pujada per la cresta es realitza en tot moment camp a través, imprescindible GPS, sobretot al passar de cresta a cadena, doncs vas enmig del bosc seguint la teva intuició. La ruta no és difícil si estàs acostumat a grimpar, però si no estàs acostumat o tens vertic no la recomano. La cresta es fa llarga, moooolt llarga, doncs en sí farà un quilòmetre aproximadament, i la cadena que la segueix, amb alguns trams de grimpada, deu fer dos. Tot camp a través, sense gaires fites ni marques, seguint la teva intuició en molts casos, tot i portar GPS. Hi ha alguns trams aeris, però no són difícils, si estàs acostumat a grimpar, i hi ha molt bones preses en tot moment. En resum, una ruta, dura, aventurera i preciosa. Imprescindible anar ben proveït d'aigua, doncs fins que no s'arriba al cim no hi ha cap font.  

Anem 6, bon número per una ruta dura, així anirem per feina. Després de parar a Oix a fer un café agafem una pista fins a Can Pei i a 100 metres deixem els cotxes, la pista està en mal estat, i la seguim caminant. No té pèrdua, seguim per pista que va paral.lela a la riera, seca, d'Oix. 

Riera d'Oix
Continuem per la pista fins que a la dreta ens apareix la cresta de Ferran, impressionant. Just a l'esquerre de la pista hi ha un fita que indica un corriol per on enfilar-se dins el bosc: és el camí per començar la pujada a la cresta del Gall. El primer tram és força perdedor i sembla que no pugui ser, doncs no hi ha camí i es va camp a través, però el track no s'equivoca, i seguim endavant. 

Cresta de Ferrán
Bones vistes pujant la cresta
 Poc a poc anem trobant trams de roca que superem amb petites grimpades.

Alejandra començant a grimpar

Precioses vistes de la Vall

Grimpada amb la cresta de Ferran al fons


Alejandra i Marta amb la cresta de Ferran al fons

 
Marta, Alejandra, Jorge, Carol i Jordi
Selfie de grup



Cresta de Ferrán


Un voltor ens passa aprop

Continuem grimpant de manera més continuada

No parem de grimpar



Vistes de la Vall d'Horta

Segueixen les grimpades


Pugem i baixem crestejant. No sembla acabar-se.




Carol com sempre sonrient ; )





Marta a la part final de la cresta









Al final el cim del Bestrascà
De cop i volta la cresta sembla acabar-se i continuem per un petit corriol per la carena. El corriol va i ve, doncs passa pel bosc i és difícil saber per on segueix, per ho que entre la intuició i el GPS seguim endavant. És un tram pesat, doncs es va pel mig del bosc i l'avanç a més de ser perdedor és incòmode. A 200 metres del cim agafem un camí que baixa cap a l'esquerre, doncs el cim segons hem llegit està tapat i estem cansats d'anar camp a través entremig de matolls. De seguida arribem a Sant Andreu de Betrescà, una ermita molt maca amb molt bones vistes, on parem a menjar. 


Sant Andreu de Bestrescà


Vistes des de l'ermita
Un cop hem dinat baixem fins la font del Bastrascà, a 50 metres per sota de l'ermita, que raja abundantment, i omplim les ampolles.  

Selfie de grup a la font
Tornem enrere i seguim un corriol que va per sobre del dipòsit i comencem a baixar. Després de tanta estona de cadena i d'anar pel mig del bosc camí normal s'agraeix. Arribem a un camí més ample i baixem sense parar fins arribar a la riera de Beget, que aquesta sí porta aigua.  




Arbres de formes estranyes

Riera de Beget
Arribats a la riera tornem a trobar la pista, que seguim de tornada fins els cotxes. De tornada parem de nou al Hostal Rovira d'Oix a prendre alguna cosa i comentar la sortida, després marxem cap a casa, contents pel dia passat.