Joc de l'Oca i Tres en Ratlla : Montserrat

Dissabte 18 d'Abril del 2015

El Joc de l'Oca és un barranc de Montserrat, proper a la Vinya Nova, equipat amb cordes nuades per poder pujar-lo, també hi ha reunions per baixar-lo rapelant. No és una ferrada, i per tant si enmig de la pujada fallen les forces no tindrem cap cable de vida que ens pugui aguantar i caurem avall. Les parets estan força llices, i per pujar les quinze o setze parets, d'entre cinc i deu metres d'alçada, haurem de tirar de braços i saber colocar els peus. Si no s'està en molt bona forma és millor no intentar-ho, i si es fa ho millor és portar una corda de 40 metres, per poder baixar rapelant en cas de deixar-ho a mitges, doncs una vegada entrem no hi ha escapatòria.  No és per casualitat el lloc de Catalunya on es produeixen més rescats.

Jorge, Cristian i jo quedem per fer-ho de pujada i baixar pel barranc del Tres en Ratlla, un barranc amb ràpels d'entre 6 i 30 metres, alguns força incòmodes i molt maco. Tots tres portem cordes, d'aquesta manera anirem més ràpid de baixada.

Quedem a les 8:30 a Can Jordà. Per arribar hem de dirigir-nos a la Vinya Nova i un cop estem allí continuem un parell de quilòmetres a l'esquerre, fins que arribem a una amplia zona d'aparcament. 

Esperem fer el Joc de l'Oca en 2 hores com a molt i el Tres en Ratlla en 3 hores, a veure si és veritat.

Can Jorbà

Barranc del Joc de l'Oca al fons

Arribem a Can Jorbà i seguint el camí que trobem a l'esquerre anem enfilant-nos poc a poc fins a trobar el barranc. Al cap e cinc minuts arribem a la primera paret de 8 metres que ens servirà per saber on ens estem ficant. Si aquesta paret ens sembla dura millor donar mitja volta, doncs encara queden 14 o 15 més a superar.

Jo, Jorge i Cristian a l'inici del barranc

Cristian inicia l'ascens

A partir d'aquí anem pujant paret rera paret.

Parets pulides i força de braços

Barranc estret, tancat i polit

Cordes i cadenes

Arribem al pas més complicat, on es crea un petit forat a la part baixa de la paret per on hem de pujar. Jorge puja a pols, és una màquina, i m'assegura per si em supera, però no fa falta, faig servir la cadena que hi ha i a força de braços pujo, a la part alta de la paret descanso fent oposició i vaig pujant poc a poc però segur. Cristian puja sense problemes. Hem superat el tram més complicat i només ens falten un parell de parets per acabar. 

Pujant el tram més complicat

Ja gairebé estem

Última corda

S'acaben les cordes i el barranc s'obre. Avancem durant cinc minuts fins a trobar on el camí es bifurca i agafem el ramal de l'esquerre. En aquest punt hi ha una gran fita de pedres a sobre un arbre caigut.

Veiem la fita i agafem el ramal de l'esquerre

Seguim el camí que va pujant fins arribar a un coll, a partir d'aquí anem baixant fins arribar a la llera del barranc Tres en Raja, també coneguda com la canal Roja.

A partir d'aquí iniciem la baixada

Comencem el ràpels, i poc a poc anem avançant pel barranc.

Trobem trams estrets que anem superant com podem.

Darrer ràpel de 30 metres, 10 últims volats

Jorge inicia la baixada

Cristian baixant l'últim ràpel

Finalment acabem l'últim del ràpels. Hem iniciat la pujada a les 9:00 i són les 14:30. Cansats però satisfets tornem cap a casa.

Hospital de Sang i cova de la Cort Fosca - Sant Llorenç de Munt

Dissabte 18 d'Abril del 2015

Teniem previst anar d'excursió al Santuari de Cabrera, però com pronosticaven mal temps varem canviar-ho per una excursió per Sant Llorenç de Munt.

La excursió té una longitud de 10,5 quilòmetres i 500 metres de desnivell. No és dura, encara que hi ha un parell de pujades fortes durant tot el recorregut, l'una al principi i l'altre està just abans d'arribar al Hospital de Sang. És una excursió amb molt paisatges i molt bones vistes, doncs aquella part del parc té continus turons amb amplies valls. Al llarg del recorregut trobem varies balmes, alguna font i un antic campament carlista amb cova inclosa. 

Deixem el cotxe al pàrquing de l'alzina del Salari, just passat el quilòmetre 11 de la carretera que va Terrassa a Talamanca. Si arribem passades les deu és probable que no hi hagi gaire lloc per aparcar, però al costat de la carretera n'hi ha lloc. 

Anem tres famílies i això farà que el pas sigui més àgil. Només sortir iniciem una forta pujada des del pàrquing, quant el camí es bifurca seguim per l'esquerre fins arribar al coll de les tres creus, allí veiem un indicador cap a la Font de Pola. Anem seguim el camí que de seguida passa per cingleres amb Montserrat al fons.

Caminant entre cingleres

Al fons la balma de la Porquerisa, cap on anem

Tombes antropomorfes pel camí

Montserrat al fons

Quarto de Reixa, per on passarem

Seguint el camí per la cinglera arribem a la balma de la Porquerissa, una petita balma amb murs de pedra des d'on hi ha molt bones vistes.  

 Peques a la balma de la Porquerissa

Passada la balma continuem el camí que baixa entre mig d'arbres. Trobem una bifurcació i agafem el trencall de la dreta, al cap de poc trobem la font de la Pola, un lloc força maco amb un parell de taules per fer pícnic i les restes d'un altre balma, suposo que per guardar el bestiar, a un parell de quilòmetres i mig de l'inici de l'excursió.
Marta Dachs, ja tens un altre lloc on anar-hi.

Font de la Pola

Continuem l'excursió resseguint la cinglera.

Marta a Quarto de Reixa

Els peques

Les vistes són molt maques i acompanyen durant tot el camí

Caminant amb Montserrat al fons

Resegint la cinglera i quan aquesta s'acaba al cap de poc el camí va cap a dalt o cap avall, per on seguirem. Al cap de cent metres el corriol va a parar a un camí més ample i pla, girem cap a l'esquerre per anar a veure la balma de l'Espluga, a dos-cents metres, després desfarem el nostres pasos i continuarem pel camí en direcció contrària. 

Arribant a la balma de l'Espluga

La balma de l'Espluga és formada per un parell de construccions. Les explorem.

Donem mitja volta i tornem pel camí, passant l'últim trencall per on venien i continuant recte.

Montcau al fons

Més cingleres

El camí continua pla durant una bona estona, fins que es bifurca i continua lleugerament cap avall o decididament cap a dalt, per on anirem. S'inicia aquí la segona pujada forta i llarga de la sortida. 

Cinglera on està l'Hospital de Sang. L'esquerada que es veu enmig de la cinglera és on troba

Continuem pujant una bona estona fins que a l'esquerre veiem una marca de pintura blava, mig esborrada, amb forma d'H, que ens marca l'inici del camí de l'Hospital de Sang. Agafem el corriol que hi ha al costat i anem seguint les marques de pintura blava i groga que trobem pel camí. Ja queda poc per arribar-hi.

Cinglera on està l'Hospital de Sang

Seguint el corriol per arribar a l'amagatall carlista

Amagatall, al costat de la cinglera

Les marques ens porten just al costat de la cinglera, compte amb els nens, i veiem com una esquerda envoltada de matolls per on ens ficarem. És l'entrada a l'Hospital de Sang. Portem gairebé nou quilòmetres d'excursió, amb algunes parades però curtes, i els peques no s'han queixat. Cada vegada ho fan millor.

Hospital de sang

Aprofitem per dinar.

L'Hospital de Sang va servir d'hospital pels carlistes durant les seves guerres. Si no es sap la seva ubicació és molt difícil de trobar, fet pel qual deuria anar molt bé per aquestes tropes. A part, des d'ell es pot veure tota la vall sense ser vist. 

Com que sabien que hi havia una cova hem portat frontal i iniciem la seva exploració. Els peques estan la mar d'animats. 

Cova de la Cort Fosca

Dins la cova hi ha una cova que recull l'aigua

La cova, segons espeleoindex, té 125 metres de llarg. Nosaltres ens endinsem uns 50, i quan toca arrossegar-se pel terra donem mitja volta. Hi ha petites formacions al sostre. Per explorar una mica ja en tenim prou. 

Sortim de l'amagatall

Vistes des de l'amagatall

Continuem la pujada uns cent metres més fins trobar una desviació cap a la dreta, l'agafem i veiem una fita que indica la direcció per anar al coll de les tres creus, per on hem vingut, o cap a l'alzina de Salari, que seguirem. Estem a poc menys d'un quilòmetres d'on hem deixat els cotxes. 

Aquí Màxim va trobar una pedra força gran, i com que té sang gala a les seves venes, com l'Obèlix, va portar-la fins el cotxe.

Maxim carregant la pedre

Màxim amb la pedra arribant als cotxes

Finalment la pedra va quedar-se  al parc, però nosaltres ens ho varem passar molt bé. El dia va acompanyar, i una vegada al cotxe cap a Badalona i a pendre alguna cosa i comentar la sortida.