Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 19 de maig de 2015

Santuari de Cabrera: Collsacabra

Diumenge 17 de Maig del 2015

Per fi, després de molt de temps podem anar al Santuari de Cabrera. És el primer cop, però per ho que havia llegit semblava una excursió molt atractiva i la veritat és que no ens va decebre.

Per l'excursió serem poquets: Lucía i Sílvia, Sònia i Mírian i nosaltres quatre. Contra menys siguem més ràpid anirem.

Sortim de Badalona i agafem la C17 fins Vic, després la C25, sortim a Roda de Ter i ens dirigim a Cantonigrós sense arribar-hi. Després d'una llarga recta i una corva sobre un pont, on hi ha pista a l'esquerre del pont i un altre pista asfaltada al final del pont a l'esquerre amb un cartell de Santuari de Cabrera l'agafem i seguim un parell de quilòmetres fins veure uns cartells que assenyalen la Font de Cabrera, per un caminet a la dreta, on deixem el cotxe.

La font de Cabrera té una petita taula de pedra amb bancs, i està en un racó força ombrejat. Marta Dachs, aquí tens un nou lloc per anar de pícnic. Aquí començarem l'excursió.

L'excursió serà d'uns 9 quilòmetres i 450 metres de desnivell, concentrats en una pujada llarga i intensa i una baixada en alguns punts també intensa.  És una excursió molt maca que passa per prats, fagedes, boscos d'avets, amb algun petit pas equipat en forma de baranes i graons i amb unes vistes maquísimes. Ho torno a dir, ens va agradar molt.
Nosaltres varem començar a les onze i varem arribar a les cinc, però dinant, descansant i fent fotos. A pas normal i sense parar es podria fer en tres hores.

Font de Cabrera
Al costa de la font i passant per una valla que puja iniciem l'ascens, però al no veure's camí clar reculem i seguim per la pista asfaltada fins passar Sant Julià de Cabrera.


Al fons cinglera on anirem

Sant Julià de Cabrera
Passem Sant Julià i continuem una mica fins a Cal Vidrier, una construcció que hi ha a uns tres cents metres, poc després ens endinsem quan podem al prat que hi ha a la dreta i seguim pel prat direcció a les cingleres fins trobar un sender que al cap de poc es converteix en camí.

Caminem pel prat direcció a les cingleres
Els peques fent un petit descans
Al cap de poc ens endinsem en el bosc i comencem a pujar pel camí. No té perdua, encara així anem seguint unes marques grogues, tot i que el camí és evident. Aquesta pujada no pararà fins arribar al Santuari de Cabrera. Ho bo és que enmig de la pujada es veuen unes vistes molt maques i hi ha força ombra.

Sonia i Mírian pujant
Sergi i Lucía descansant una mica
Poc a poc ens anem enlairant
Arribem al coll de Bram, on comencem les escales dels 300 esglaons. Des d'aquí ja hi ha molt bones vistes. Després de les escales s'acaba la pujada i hi ha el santuari. No ho sembla però les escales són una bona pujada.

Coll de Bram amb les escales
Comencem a pujar

Molt bones vistes
Gairebé al fina de les escales
Vistes del voltant
Arribem a dalt on hi ha unes vistes precioses de les muntanyes del voltant i de la vall d'Osona. Aprofitem per fer-nos alguna foto al mirador.



Trobem quatre ases que es deixen tocar una mica i ens segueixen durant un curt tram.



Arribem al Santuari de Cabrera, on es pot visitar l'església. Hi ha un bar al costat mateix que venen begudes a 2 €. També es pot dinar, però crec que millor fer reserva. A fora hi ha varis bancs i  una taula de pedra. Hi ha molta gespa on toca el sol i l'ombra, i s'està d'alló més bé. Aprofitem per dinar i gaudir del moment. És un lloc molt maco i s'està molt bé.


Foto de grup al santuari
Recuperades les forces continuem la marxa deixant enrere el santuari. Anem cap a la petita creu i seguim endavant. 


Bosc d'abets no gaire lluny per on passarem més tard

Trobem un nou mirador des d'on es veuen les cingleres i la vall d'Osona. Impressiona una mica.

Cingleres
Passat el mirador hi ha com una mena de passadís de cinc metres d'amplada i trenta de llarg amb cingleres als dos cantons. No implica cap dificultat travessar-ho, però les cingleres sense protecció queden a prop i impressiona una mica. Les vistes, com durant gran part de l'excursió, espectaculars.


Passadís amb cingleres als dos cantons

Arribem a la senyera i ens fem alguna foto més, després continuem endavant seguint el camí.



Ara haurem de baixar un metre i mig fent servir esglaons que hi ha a la roca. No és difícil i sí divertit.

Mírian i Martí



Trobem un parell més de graons que ens permeten superar un petit pas i arribem a una petita feixa amb una barana de ferro per major seguretat que hem de travessar per arribar a l'altre cantó. No és gens difícil i sí una mica emocionant. Passem cadascú amb un petit per evitar sorpreses, tot i que és molt fàcil de fer.


Vista de les cingleres per on hem vingut

Pas amb barana de ferro
Pas fàcil i emocionant

Seguim i durant un curt trajecte ens endinsem en un petit bosc d'abets que deixem de seguida enrere i ens endinsem en una fageda molt maca. Com que el GPS s'ha quedat sense piles seguim les marques vermelles que ens duran cap avall. Són molt visibles i l'unic que s'ha de fer seguir-les, tot i que el camí és força evident. 





Arribem com a una mena d'explanada enmig de la fageda i a l'esquerre veiem la baixada. Les marques vermelles ens ho indiquem. Anem baixant de manera fàcil i travessant algun túnel de vegetació. A mida que baixem la vegetació anirà canviant i ens anirem trobant nous esglaons que ens ajudaran a baixar millor en alguns passos una mica més difícils, tot i que no gaire. Als peques això dels esglaons els hi va agradar molt. 


Baixada amb esglaons

Més esglaons

Finalment arribem al prat on els grans aprofitem per descansar una mica i gaudir del temps i del paisatge i els peques per jugar una mica.



Cingleres del voltant

Passat una estona només hem de seguir una mica més cap avall i de seguida arribarem de nou a Sant Julià de Cabrera, on agafarem la pista asfaltada i al cap de poc arribarem a la font de Cabrera, on hem deixat els cotxes. Ha estat una excursió molt maca i no descarto repetir-la però pujant pels esglaons.