Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 12 de gener del 2015

Garraf: ermita de Bruguers - Puig de les Agulles

Diumenge 11 de Gener del 2015.

Després de festes tots teniem ganes de tornar a fer una excursió, i com que a l'interior en principi feia fred vaig pensar en fer-ho al Garraf, que ens cau més a prop i no fa tan de fred.

Havia vist una ressenya de l'excursió al blog de Con los niños a cuestas: Puig de les Agulles; i vaig pensar que estaria bé fer-la, encara que variant una mica la tornada.

La excursió és de dificultat mitjana si aneu amb nens. Són 11 quilòmetres amb 550 metres de desnivell, i hi ha algun tram de baixada una mica complicat, encara que no excessivament. Excursió amb molt bones vistes de la costa, i si tenim sort i està la porta oberta podrem visitar el castell d'Eramprunyà i la cova de la Mare de Deu (nosaltres aquesta última, per imprevists, no varem poder visitar-la).
La opció més fàcil és seguir en tot moment el GR, que és el que varem fer a l'anada, i segons els track, són entre anar i tornar 9 km, però si tornem per un altre lloc, com es veu aquí:  wikiloc: Bruguers - Puig de les Agulles, l'excursió s'allarga fins els 11 km i s'incrementa el desnivell. 

Es surt de l'ermita de Bruguers, al veïnat de Bruguers, Gavà, carretera BV-2401. Podeu mirar de trobar de deixar el cotxe al costat de l'ermita. Nosaltres el varem deixar a una corba al veïnat de Bruguers, però és una mica complicat.

Iniciem l'excursió des de l'ermita i seguim en tot moment el GR 92. Al principi hi ha la pujada més forta de tot el recorregut per un camí que a vegades sembla torrentera. 

Grup iniciant la marxa
 De seguida, a l'esquerre trobem un arc de pedra força curiós.

Sergi a l'arc de pedra
 Des del camí es veu la cova de la Mare de Deu.

Cova de la Mare de Deu
 Hi ha forats a la roca que formen petites coves força maques.

Sergi i Joel dins una petita cova
 Un cop a dalt es gaudeix de molt bones vistes.

Puig de les Agulles, el nostre destí
 Aprofitem que la tanca que rodeja el castell és oberta entrem a explorar. Si es vol concertar visita s'ha de parlar abans amb el museu de Gavà.

Castell d'Eramprunyà
Des d'aquí hi ha molt bones vistes
Església del castell

Interior de l'església
Jordi i Dani posant
Gran part del grup ens fiquem per un petit forat que dona a una mena de balcó amb vistes i fem foto.



Tere, Marta i Vane sota els arcs del castell
 Abandonem el castell i seguim de nou el GR92, al fons es veu el Puig de les Agulles.



Ja va quedant cada vegada menys
El GR puja pel cantó de la dreta, on la pujada és més suau, fins arribar sense gairebé adonar-nos.


Marta i Dani molt a prop del cim

Laia al cim
 Des del cim hi ha molt bones vistes del litoral. Tot hi estar el dia força clar es veia la contaminació sense problemes. Al cim hi ha roques on seure i gaudir del paisatge, però com hi havia gent varem decidir dinar en un altre lloc.

Castell d'Eramprunyà al fons
Agulles que donen nom al pic


Vegetació típica del Garraf

Seiem com els indis i aprofitem per dinar
Com que no hi havia per allí a prop roques ni zona de pícnic com les de la Marta Dachs seiem al terra i dinem. Descansem i xerrem una estona, els peques, més inquiets, aprofiten per jugar al bote i amargar-se.


Al fons radar d'aviació i cim de la Morella

Martí i Laia la mar de contents
Iniciem el retorn
 Els peques trobem al costat del camí una cabana de pedra seca i no dubten en entrar-hi.

Peques dins una cabana de pedra seca

Deixem el GR i seguim un corriol estret que comença a pujar i pujar sense parar.

Grup avançant per corriol estret

Continuem avançant
Des d'aquí es veuen clarament les agulles del cim
Vistes del delta del Llobregat

Baixada delicada. Castell al fons.


Castell d'Eramprunyà
 Poc abans d'arribar al castell la Laia rellisca i es fa mal al genoll, que ja estava tocat d'abans. Tocarà fer durant una setmana repós.

Sense més contratemps arribem a la ermita de Bruguers. Cansats però contents retornem cap a casa.

Foto de tot el grup

dilluns, 5 de gener del 2015

Cova de Sescorts, Mola, cova d'en Manel i barranc del Rajant

Dissabte 27 de Desembre de 2014

Torno a Sant Llorenç de Munt i a la Mola, aquest cop sense els peques, amb la Helena, el Jorge i el Cristian, a mirar de fer una ruta força aèria que vaig veure a Engarrista: La Mola, pujant a la Mola passant per la roca Petanta, la cova de Sescorts i pel Morral del Drac; i baixant pel mal pas de Can Pobla, visitant la Cova d'en Manel, per Can Pobla i pel barranc del Rajant, amb sis ràpels.   

La ruta és una força aèria i amb alguns trams exposats, per ho que no la recomano a menys que es tingui una certa experiència.

Iniciem la sortida a les 8:10. Hem aparcat a Can Robert, a partir d'aquí tirem cap a l'esquerre i arribem a una riera, la seguim cap enrere fins a trobar una pista que la travessa i seguim la pista, arribant a la finca de Can Garrigosa. Al cap de poc agafem un corriol que hi ha a la dreta i comencem a pujar. 

Al principi el camí es fa per bosc, però al cap de poc aquest desapareix i tenim grans vistes.

Comença a sortir el sol
Fem alguna grimpada per enlairar-nos una mica més amunt.
Helena i Jorge pujant
Pujant trobem unes vistes molt maques.
Vistes del Tibidabo i la torre de Collserola
Montserrat al fons envoltat de núvols

Jo amb el Morral de Drac al fons
Caminem seguint un corriol, amb la Mola quedant-nos a la dreta, (tal com es veu a la foto d'adalt) fins arribar a la roca Petanta. Seguirem llavors per la dreta d'aquesta per un tram  una feixa una mica exposada i arribarem a la cova de Sescorts, que va ser habitada en el neolític.
Arribem a la roca Petanta
Feixa aèria



Acabada la feixa arribem a la cova de Sescorts. Val la pena donar-hi un cop d'ull. 




Deixem les coves i seguim el camí, que enllaça al cap de poc amb el camí normal a la Mola des del coll d'Estenalles. Continuem i arribem al Morral de Drac, on diuen que fa temps habitava un ídem.

Morral de Drac

Deixem el morral de Drac i arribem a la Mola per "darrere".

Monestir de Sant Llorenç de Munt

Des d'aquí les vistes són precioses


A la dreta el tram d'on venim: roca Petanta, feixa i cova



Des del monestir tornem cap enrere i baixem pel cantó esquerre per arribar al mal pas de Can Pobla, amb corda i cadenes.


Trams aeris i exposats


Mal pas de Can Pobla



Baixem per una canal força dreta, un cop avall hem de continuar a l'esquerre fins arribar a dalt de Can Pobla.


Cristian suggereix que ja que la tenim a prop busquem la cova d'en Manel i li donem un cop d'ull. Després de buscar-la durant una estona, la trobem. Està en un barranc entremig d'un caos de blocs, a uns 20 metres d'un corriol, en un punt on hi ha un parell de fites de ferro verdes.

Cova d'en Manel
Segons hem llegit és la més llarga del masis, i arriba als 900 metres de llargada. Nosaltres, que no anaven preparats, per falta de temps i portant només un parell de frontals, ens hi endinsem el primer tram. No sembla difícil, però has d'anar ajupit tota l'estona.

Cristian
Helena amb la seva llanterna
Trobem força aranyes. Sort que estaven quietes.
Jorge observant un ratpenat
Ratpenat de més a prop
Feta una petita exploració a la part inicial de la cova sortim d'aquesta i baixem fins a Can Pobla, el travessem i al cap de poc, en contes de pujar (cap a la Mola) seguim el camí que va baixant cap a l'inici del barranc. 

Croquis del barranc extreta de http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos1/barranco_del_rajant.htm
Ens equipem i comencem la baixada
Helena al primer ràpel

Cristian baixant
Jorge baixant el segon
Tercer ràpel


Al final del tercer ràpel i al quart hi ha basses d'aigua. Intentem que no es mulli la corda, però no tenim gaire sort.

Quart ràpel


Cinquè ràpel, de 20 metres
Encara hi ha un sisè ràpel, amb una sortida força incòmoda, que fem. A partir d'aquí és baixar pel barranc des grimpant fins arribar al seu final, a l'urbanització i en deu minuts arribem al cotxe.