Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 26 de novembre del 2014

Cim de la Morella - Garraf

Diumenge 23 de Novembre

Buscava una sortida propera a Badalona que es fes en un matí, i com que encara no havien anat al Garraf, almenys en grup, vaig pensar que estaria bé fer aquesta.

Aquesta és una excursió curta sense gaire desnivell i que puja al cim més alt del Garraf. Com que es comença des d'uns 450 metres d'alçada el desnivell fins al cim de la Morella no és gaire pronunciat, uns 150 metres que es fan sense cap mena de problema, i sis quilòmetres si conten la pujada fins el radar. El camí és en gran part pista, i en una petita part camí estret, encara que de tornada es pot fer aquest tram per pista.

Des del cim de la Morella hi ha molt bones vistes del literal barceloní, però el dia no acompanyava i no varem poder gaudir-les.

Anem en cotxe fins a Castelldefels per autovia, i poc abans d'entrar als túnels veiem indicacions del parc del Garraf. Agafem la sortida cap a la urbanització Rat Penat. De seguida veiem l'entrada del parc, pugem per la carretera fins arribar a la Pleta, una masia amb una xemeneia industrial que funciona com a oficina del parc. Volien iniciar des d'aquí l'excursió i seguir el GR però va per la carretera i no hi ha voral, per ho que decidim continuar en cotxe un quilòmetre més i deixar-ho al pla de Querol. A partir d'aquí comencem l'excursió.

Seguim una estona per la pista asfaltada que surt davant del aparcament, on no poden circular vehicles, i al veure marques de GR ens endinsem entremig del camp. La vegetació és baixa, tot arbustos i sense gairebé arbres. Les muntanyes del voltant es veuen pelades. Seguim el GR en tot moment i anem trobant avencs, són coves verticals, al costat del camí. En aquesta zona abunden, i si busquessin podrien trobar molts més.

Els avencs estan indicats, i és molt difícil que algú caigui per casualitat. 

Grup inspeccionant un avenc

Vegetació austera

Un nou avenc, el de la Sílvia


Seguim el GR
Avenc del Asensio

Izan al costat del avenc del Asensio


Avenc de la Rata


Martí al costat d'un avenc

Seguim el GR arribem al límit del abocador clausurat del Garraf. Aquí veiem indicadons cap el cim de la Morella, que seguim.

Eric i Martí poc abans d'arribar al cim

La boira comença a escampar-se

Cada vegada hi ha més boira

Últim tram abans d'arribar
Cim de la Morella, 591 metres


Vertex geodèsic del cim



Foto del grup al complert

Aprofitem per esmorzar
Una vegada acabem d'esmorzar tornem i visitem l'avenc de l'infern. Aquest es troba entremig del pins que hi ha davant l'inici del  cami que surt de la pista i porta al cim.

De tornada visitem l'avenc de l'infern

Hi ha molts matolls

Avenc de l'infern, de 20 metres de profunditat


De tornada aprofitem per visitar l'estació de radar, ja que ens han dit que hi ha bones vistes i la boira comença a aixecar-se. De tornada, al arribar a la bifurcació de la carretera agafem el camí que va cap a la dreta, el que porta a l'estació de radar. A 100 metres de la bifurcació, al cantó dret de la carretera hi ha una basa. En un altre ocasió estava plena de granotes, però avui sembla que estan amagades.

Buscant granotes a la basa al costat del camí

Estació de radar
Arribem fins al porta de la estació però les vistes no són gaire espectaculars.


Tornem cap el cotxe. La boira sembla que ja escampa.



Arribem al cotxe i tornem cap a casa. En 40 minuts estem a Badalona. Bona excursió per fer com a matinal. Segurament tornarem quan el dia sigui una mica més clar.

dimarts, 4 de novembre del 2014

Circuit pel volcans de la Garrotxa

Diumenge 2 de Novembre

La Laia havia estat estudiant els volcans a l'escola, i quan va demanar-me fer una excursió per veure un no m'hi vaig pensar dos cops, doncs aprofitant que començava la tardor segurament la Fageda d'en Jordà estaria preciosa.

Aquesta excursió és un circuit circular que passa per alguns més llocs més característics de la zona volcànica de la Garrotxa: el Croscat, el volcà de Santa Margarida i la Fageda d'en Jordà.

És una excursió una llarga per anar-hi amb nens, a nosaltres ens va sortir 13.5km en total, visitant l'interior del Croscat, i la pujada al cràter de Santa Margarida és una mica dura pels nens, però parant a cadascú dels diversos punts es pot fer bé. 

Avui serem sis famílies, amb nens d'entre 6 i 12 anys.

Sortim de Badalona a les 8:55h i a les 10:15h estem aparcant a l'àrea de Can Serra. Per anar-hi agafem la C17 i passat Vic ens desviem cap a Olot, per la C37, passem els túnels de Bracons, arribem a Olot i a la glorieta que hi ha a l'entrada amb el monument dels volcans tirem i el circumval·lem fins arribar al semàfor girem a la dreta direcció Santa Pau. En uns 4 km apareixerà la desviació cap a l'àrea de Can Serra, que serà on aparcarem.
El pàrquing costa 4 euros, però ho curiós es que has d'anar Tú a pagar-ho, i encara que diuen que conservis el tiquet per quan surtis a la sortida no hi ha ningú que t'ho revisa. 

Farem el circuit 1, està molt ben senyalitzat per cartells en els punts clau. És difícil perdre's. Des de l'àrea d'informació de Can Serra iniciem l'excursió, començant per la part menys vistosa, direcció al volcà Croscat, sense passar per sota la carretera, que és per on la finalitzarem, deixant la part de la Fageda d'en Jordà,  la part més maca, pel final.

Al cap de poc, i per camins amples, arribem a la falda del Croscat. 
Peu del Croscat
El Croscat és un volcà on, com un pastís al que li falta un tros, té un tall triangular, degut a que durant uns anys es va extreure terra d'ell. Anem pel seu perímetre fins a que trobem un cartell, a l'inici d'una pujada, que ens porta per veure el tall. Encara que no forma part de l'itinerari, val la pena anar-hi, ja que és molt maco i s'aprecia de manera molt clara les tonalitats de la terra volcànica.

El grup dins el Croscat

La Laia tenia moltes ganes de veure volcans

Sergi i Pere amb el tall al fons


Els peques aprofitem per explorar i divertir-se una mica

Marta, Sergi, Martí i jo
Després de veure el Croscat seguim l'itinerari per on l'hem deixat.

Mario, Sílvia i Raquel abandonant el Croscat
Sortim del Croscat i continuem l'itinerari 1. Seguim el camí principal fins arribar a la carretera, on girem a l'esquerre i travessem per un pas de vianants, fins arribar a un pàrquing. Estem a l'inici de la pujada al volcà de Santa Margarida. Aquest volcà permet pujar fins dalt del cràter, després d'una forta i llarga pujada i endinsar-se a l'interior d'ell, on hi ha l'ermita de Santa Margarida, que li dona nom.

Iniciem la pujada al Santa Margarida
Pujada

Més pujada
I encara més pujada. Ja queda poc.
La Silvia, el Raúl, la Lucía i el Sergi arribem els primers
Una vegada a dalt del cràter anem per l'esquerre i iniciem la baixada fins arribar a l'explanada que hi ha a l'interior, on aprofitem per descansar una mica i dinar. El sol acompanya i estirat a l'herba s'està d'allò més bé. Ja hem fet la meitat del recorregut.

El grup descansant i menjant

Panoràmica de l'interior del volcà
El grup davant Santa Margarida
Després de recuperar forces sortim per un camí que hi ha davant de per on hem baixat, al arribar a dalt girem a l'esquerre i comencem la baixada.

Seguint els cartells anirem a parar a l'ermita de Sant Miquel.


Veiem cavalls
Continuem endavant
Raquel i Pere deixant enrere Sant Miquel
Fem la darrera pujada i comencem a baixat per un camí estret i poc transitable.


Seguim els cartells ens endinsem a la Fageda d'en Jordà. Passem pel costat de la cooperativa La Fageda, i és llavors quan arribem a la part més maca del trajecte.












Els peques aprofiten per explorar una mica



Finalment arribem a Can Serra, on berenem una mica aprofitant unes taules de pícnic (Marta, aquestes ja les coneixes pel que veig: Somdepicnic: Fageda d'en Jordà).

Ha estat una excursió una mica més llarga del que pensàvem, però els petits, la Erica, el Mario, el Martí i la Laia, de 6 a 7 anys, han aguantat sense queixar-se en cap moment. La veritat és que cada dia ho fan millor.

Aprofitant que Santa Pau està a 4 quilòmetres en cotxe anem a fer un cafè i gaudir de les boniques vistes del poble. Després tornem cap a casa.

Santa Pau