Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 27 de maig del 2014

Volta pel Collsacabra: Rupit- Salt de Sallent - La Donada - Casadevall - Rupit

Dissabte 24 Maig

Va ser un llibre d'excursions en família pel Collsacabra el que em va dur a preparar aquesta sortida. En principi sortia de Sant Joan de Fàbregues, passava pel salt de Sallent, baixava a la vall de sota pel pas de la Donada, transcorria per la vall i tornava a pujar els cingles pel grau de Casadevall. Vaig pensar que estaria bé sortir i arribar des de Rupit i, ràpidament vaig començar a buscar per internet la millor ruta possible. Finalment vaig trobar dues que juntes feien la ruta que jo volia:

Con los nenes a cuestas: Salt de Sallent

Fes muntanya: grau de la Donada - grau de Casadevall

En total són 19km que varem fer en poc més de 5 hores, parant 20 minuts per esmorzar. No és una ruta difícil, però la pujada pel grau de Casadevall, on superem 250 metres en molt poca estona, pot fer-nos suar una mica.
Ho millor de la ruta són les grans vistes dels cingles del Collsacabra, tant des d'adalt com des d'abaix i les espectaculars vistes del Salt de Sallent, de més de 100 metres de caiguda lliure, i el fet de poder visitar Rupit, un poble encantador on podem prendre alguna cosa al acabar l'excursió. 

Aquell dia havien quedat la Helena, una companya que havia conegut a la VF de Centelles, la Susana i l'Ariadna (em va agradar molt la idea de portar una ampolla de vi a la muntanya), amigues seves, el Cristian i el Jorge Serratosa, companys de sortides, i jo.

A les 9:00 sortim de l'aparcament de Rupit (2€ tot el dia) i sense entrar al poble baixem per la pista que bordeja el poble. A 100 metres aproximadament, a la dreta veiem marques de GR que s'endinsen a la muntanya, les seguim i a partir d'aquí seguirem el camí principal i les indicacions que ens duran a Sant Joan de Fàbregues.

Vistes dels cinbles de Tavertet
Seguint el camí principal arribem al mirador dels Bassis, des d'on es veu l'Agullola i la resta de cingles. Les vistes són impressionants.

L'agullola des del mirador dels Bassis

Cingles
Aprofitem per fer-nos una foto de grup

Continuem el camí i al cap de poc trobem un parell de tombes antropomòrfiques.

Després d'un tram de baixada arribem a la pista que baixa de Rupit, i al cap de poc divisem Sant Joan de Fàbregues.




Agullola
Seguint la pista cap avall, de seguida veurem a l'esquerra un indicador cap al Salt de Sallent, el seguim.

Salt de Sallent

Cristian al Salt de Sallent
Seguim la pista i arribem a un mirador on es veu el salt en la seva totalitat.

Seguim la cinglera per la dreta i trobem el grau de la Donada, que baixa fent ziga-zagues fins a la vall d'asota amb bastant facilitat.

Cingleres vistes des d'avall



Masia de la Donada


Seguim la pista fins que arribem a la masia de Casadevall, a partir aquí girem a l'esquerre i, seguint les fites fem el grau de Casadevall, on superem un desnivell de 250 metres en poca estona.

Jo una vegada superat el grau de Casadevall

Cristian, Helena i Jorge dalt de la cinglera

Ariadna, Susana, Dani i Helena
Una vegada superat el grau de Casadevall seguirem el camí que bordeja els cingles tornant al Salt de Sallent. Les vistes són precioses.




Afegeix la llegenda




Arribant al Salt de Sallent, agafem un camí, hi ha indicacions, que ressegueix la riera per anar cap a Rupit. El camí és de pujada però és força suau. En mig hora arribem a Rupit. Hi ha una font al costat del camí.

Arribada a Rupit
A Rupit fem un mos ràpid i tornem cap els cotxes.

Cristian, Helena, i la resta del grup al pont

Vistes de Rupit des del pont
Una vegada arribats als cotxes ens acomiadem i marxem cap a casa.

dilluns, 19 de maig del 2014

Agulla de Santa Magdalena - Montserrat

Diumenge 17 de Maig

Quan a la revista Gool Natura vaig veure la ressenya de l'agulla de Santa Magdalena vaig saber que s'havia de fer. Encara no havien fet cap sortida amb l'actual grup a Montserrat, i ja anava sent hora, apart, la Silvia i el Raúl no havien passat del monestir quan van visitar Montserrat amb el cole, per ho que calia ensenyar-lis una mica més.

Aquell dia eren només dues famílies i la Laura, ja que els seus pares i germana estaven ocupats, i sincerament, poder millor així, ja que la sortida, encara que mooooolt maca i amb unes vistes impressionants, poder hagués estat una mica complicada per fer-la amb un grup nombrós. També s'ha de dir que era dureta però assequible si es feien les parades pertinents, i els peques ho van fer molt, molt bé.

L'itinerari és circular. Va des de la entrada a la plaça del monestir, on hi ha un bar i una font amb varies deus, puja per les escales, moltes escales, fins a l'ermita de Santa Anna i d'allí al pla de les taràntules, on arriba el funicular, i segueix el camí de Sant Jeroni fins a trobar l'indicador a Santa Magdalena, per on anirem i arribarem fins a dalt de l'agulla. Després baixarem pel mateix lloc fins a trobar l'indicador de l'ermita de Sant Joan, que seguirem i arribarem a Sant Onofre, ermita a la balma, i d'allí tornarem de nou al funicular i baixarem per la pista asfaltada fins al monestir. Com que no hi havia lloc al parquing varem deixar els cotxes a 200 metres del peatge, i aixó va incrementar dos quilòmetres el recorregut fins al punt d'inici. En total uns 10 quilòmetres i 450 metres de desnivell, dur, però si anem fent parades de tant en tant es fa bé.
Encara així l'excursió val molt la pena, ja que hi ha vistes fantàstiques durant tot el recorregut, es van alternant trams de pujada amb altres plans i es puja a l'agulla de Santa Magdalena, des d'on hi ha unes vistes fabuloses.

Comencem pujant escales, mooooooltes escales, superan uns 200 metres de desnivell. És el tram més dur, per ho que millor fer-ho al principi, quan estem frescos.

Laura encapçala el grup

Descansem una mica abans de continuar

El monestir poc a poc va quedant abaix


Pas dels francesos

Mares i Martí amb Santa Anna radera

S'han acabat les escales i comencem les vistes

Agulles del mico, l'elefant i la mòmia
Quan arribem al final del fonicular els peques volen menjar, per ho que aprofitem per descansar i que mengin una mica. El tram més dur ja s'ha fet. A la caseta del funicular hi ha explicacions del parc, màquines de vending i refrescs, lavabos i una terrassa amb molt bones vistes.

Peques recuperant forces


El Monestir des d'on estem

A la terrassa fem alguna foto de grup

Reprenem la marxa pel camí de Sant Jeroni
Durant una estona caminem en pla, fins a trobar l'indicador de Santa Magdalena, on començarem de nou la pujada fins a coronar l'agulla.



Grup adalt l'agulla de Santa Magdalena

Peques gaudint del paisatge

Darrere la Gorra Frígia amb escaladors




Iniciem la baixada

Tram d'escales una mica delicades
 Una vegada passades les escales arribem a la balma on hi havia l'ermita de Sant Onofre, la més gran de Montserrat, ara en runes. És molt maca i paga la pena visitar-la.

La ermita de Sant Joan molt aprop



Restes de mur i canalitzacions de Sant Onofre

Ermita de Sant Joan
 Des de Sant Joan tornem de nou al fonicular, on agafarem la pista que baixa cap el monestir.
El núvols comencem a cobrir l'agulla on hem estat

Martí observant l'entorn

Sergi, Lucía i Laura
 Baixant per la pista arribem a una nova ermita, i aquesta és la cinquena d'avui, la de Sant Miquel.

Al cap de poc de deixar l'ermita trobem un camí que ens porta al mirador de la creu de Sant Miquel, des d'on hi ha una de les millors vistes del monestir.

Monestir des de la creu de Sant Miquel

Ja gairebé hi som
 Una vegada arribats al monestir aprofitem per visitar la basílica i veure la Moreneta.



Interior de la basília



Una vegada visitada la basílica fem la darrera foto i cap a casa. Ha estat una excursió dura però mooolt maca.