Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 7 d’octubre del 2015

Santuari delCorredor : Montnegre i Corredor

Diumenge 4 d'Octubre del 2015

Aquest cop ens hem quedat a prop de casa, al l'espai del Montnegre i Corredor, a visitar el seu santuari. 

Aquesta és una excursió circular de 10 quilòmetres sense gaire dificultat, amb algunes petites pujades per arribar fins el santuari entremig de grans trams plans. La ruta està molt ben senyalitzada amb marques de SL-C80 per anar i per tornar per marques del GR92. Tot i no haver-hi extenses panoràmiques a la ruta hi trobarem racons força macos i caminarem per senders tranquils i agradables fins arribar al corredor. Nosaltres varem trigar 6 hores en fer-ho tot, parant de tant en tant i estant 2 hores parats al arribar al corredor. Hi ha un 6 quilòmetres fins el santuari per SL-C80 i 4 més des del santuari al cotxe seguint el GR92.

Per arribar agafem B20, C60 i sortim direcció a Dosrius on arribem i sense entrar al poble continuem la carretera fins arribar a una pista que surt per la dreta amb indicadors cap al santuari. Seguim les indicacions fins arribar a la masia de Can Bosc, on hi ha lloc on deixar el cotxe. 

Avui se'ns ha afegit la família de la Clara, una companya de feina de la Marta i la Pili, i crec que no serà aquesta l'única sortida a la que vindran. : )

Des del pàrquing de Can Bosc veiem un panell informatiu de la ruta, al costat mateix s'inicia la ruta. Agafem el camí i emprenem la marxa.

Parquing de Can Bosc
Al cap de poc arribem a la font del Ferro, que no raja. Continuem caminant seguint el sender, força evident, i estant atents a les marques de SL-C80. 
Font del ferro

Arribem al dolmen de Ca l'Arenes. Hem d'estar atents, doncs està a l'esquerre d'una corba tancada i se'ns pots passar per alt. Segons el pantell informatiu aquest dolmen va ser descobert el 1995, en força mal estat, i va haver-se de reconstruir. Els peques s'hi fiquen dins i alguns a sobre. 

Dolmen de Ca l'Arenes

 
Deixem el dolmen enrere i reemprenem la marxa. 


Passem per un tram de camí força maco
Carla i Marta marxant


Raúl i Sergi
Iniciem la pujada més forta

Trobem un pi força curiós.

Pi recargolat
Al cap de poc passem pel costat d'una pedrera abandonada. Si ens hi fixem podrem veure els forats que feien servir els picapedrers per tallar la roca. Hi ha altres roques per allí a prop tallades i amb marques de més forats. 
Antiga pedrera
Roques amb marques de pedrera
Al cap de poc arribem a una gran pradera on trobem el santuari del corredor. Des d'allí hi ha bones vistes. Aprofitem per dinar, visitar el santuari i pendre alguna cosa al restaurant que hi ha adjunt al santuari. 





Foto de grup
Santuari vist des de redera
Reemprenem la marxa deixant enrere el santuari i continuant el GR92. Ara el camí és baixada i no té pèrdua.

Iniciem la tornada
Tram d'esglaons

Després de les escales seguim una recta, i al fina d'ella hi ha un petit sender a l'esquerre que en una cinquantena de metres ens porta al mirador de les Roques de Mataró, des d'on gaudim de bones vistes.  





Desfem el camí i continuem pel GR. L'anem seguint i hi ha un moment que va paral.lel a la pista per on passen els cotxes, no l'arribem a creuar. Quan ens allunyem de la pista haurem de caminar durant un quilòmetre fins trobar un desviament ample cap a la dreta, crec que és el primer que trobarem des de que deixem la pista. L'agafem i de seguida veurem  Can Bosc, on hem deixat els cotxes.  
Can Bosc
Arribem als cotxes, ens acomiadem i tornem contents cap a casa.




dilluns, 5 d’octubre del 2015

Via ferrada Serres de Mestral : Serres de Mestral

Dissabte 3 d'Octubre del 2015

Diuen que a la tercera va la vençuda, en aquest cas va ser així. Després d'intentar-ho un parell de cops i no poder fer-se, el primer perquè varem fer la ferrada d'Aiguacoll, a tocar d'aquesta i fent moltíssim calor, fet que ens va fer desistir, i el segon perquè feia moltíssim aire i després de fer una part varem agafar una escapatòria passat el primer ràpel, doncs la ràfegues de vent ens sacsejaven de valent, no és per casualitat que aquestes muntanyes siguin les serres de mestral, doncs al fina al tercer intent va poder-se fer. 

La ferrada de les serres de Mestral no és una ferrada difícil, tot i que hi ha trams exposats, i si bé la primera part està equipada com a ferrada, després del segon ràpel pràcticament deixa d'haver equipament i has d'anar caminant i fent grimpades fàcils segons es vegi. La ferrada segueix la cresta, a vegades amb trams equipats amb cable de vida, a vegades amb equipació sense cable i a vegades, les minoritàries sense cap tipus d'equipament. Tot i ser fàcil, doncs la roca presenta moltes esquerdes i forats on agafar-se, no la recomano per novells. És una ferrada amb amplies panoràmiques de la costa, i entre això i les tonalitats de les muntanyes del voltant i de les agulles de la cresta es gaudeix visualment des del principi fins el final. 
Fer-la amb vent fort és força temerari, doncs aquí acostuma a bufar molt fort, i hi ha llocs on vas crestejant i no estàs assegurat, per ho que si bufa fort el vent pot desequilibrar-te fàcilment, el primer que la varem fer anaven agafats però patien per això, i és millor no fer-la. 
Si fa molt calor tampoc és gaire aconsellable, doncs no hi ha cap arbre on resguardar-se i estàs en tot moment exposat a la calor.

Hi ha tres ràpels que es poden fer amb una corda de 40, però obligatoris només seria el primer, doncs al segon hi ha una corda que pots fer servir per baixar, no sembla gaire difícil tot i que varem rapel·lar, i al tercer hi ha unes cadenes, que tot i ser una mica delicades, si vas en conte pots baixar-ho (jo ho vaig fer, encara que és més fàcil fer-ho amb ràpel).

Doncs aquell dissabte estava núvol i no feia gaire vent, i, tot i caure quatre gotes, es donaven les condicions idònies per poder fer-la sense problemes. 

Per arribar-hi anem fins l'Hospitalet de l'Infant seguint la N340, passem aquest municipi i veiem un concessionari Opel, poc després hi ha una benzinera. Entrem a la benzinera i un cop allí veurem una pista que ens indica com arribar a l'ermita. Agafem aquesta pista i la seguim, passem dos cops per sota ponts, el terreny no és gaire bo però pot fer-se amb un cotxe normal. Hi ha un moment que trobem una forta pujada, amb un turó a l'esquerre, i a la dreta hi ha un camí que segueix pla. Deixem aquí el cotxe i pugem caminant. Seguim els cartells i en mig hora arribem a peu de la via.

Des de que vam sortir del cotxe fins que vam tornar, parant mig hora per dinar i anant sense presa, vam trigar cinc hores i mitja.

Per aquesta ferrada hem vingut la Elena, els dos Jorges i jo.  


Cresta que farem
Ens dirigim al inici de la cresta


Hi ha amplies panoràmiques
Quan arribem al primer monticle de la cresta, si ens apropem a la cantonada veurem una corda per iniciar la via. Ens equipem i comencem la ferrada.

Jorge als primres trams de ferrada

Elena superant un tram de cadenes
Jorge caminant per la repisa

Pas estret sense protecció
Continuem crestejant

Jo davant la cresta que seguirem
Amplies panoràmiques de la costa i muntanyes del voltant



Tram del primer ràpel
Continuem la cresta



Tram que pugem agafant-nos a la roca i als equipaments




Jorge i Elena

Tram on s'ha de caminar


Anem seguint el camí i algun que altre tram equipat, combinant ferrada, amb cresta amb corriols on caminar. 
Cim de les serres de Mestral



Seguim crestejant


Jorge fent el segon ràpel
Elena el segueix
A partir del segon ràpel, prescindible doncs hi ha una corda que ens pot servir per baixar, no sembla gaire difícil, els trams equipats gairebé desapareixen i tocar caminar i crestejar.



Elena fent un tram de cadenes
Cingleres de la cresta

         


Cim dels avencs
Arribem al cim dels avencs passada la una i aprofitem per dinar. Des d'aquí hi ha molt bones vistes, tot i que durant tot el recorregut hem pogut gaudir d'elles. Un cop descansats i alimentats seguim un camí no gaire evident i reemprenem la marxa. Encara ens queda una hora per acabar la cresta. Tal com indica el nom, s'intueixen varis avencs que hi ha al costat del camí, no ens detenim a examinar-los i continuem el descens.


La tornada va compaginant corriol amb trams de grimpada i desgrimpada. No és difícil però s'ha de vigilar. S'ha de dir que el fet d'haver força forats i esquerdes on agafar-se la fa molt divertida.  
Seguim crestejant

Pas delicat amb cadenes


Vistes de les muntanyes del voltant
Arribem a l'últim tram de cadenes, un cop superat això la cresta pràcticament s'acaba. Podem baixar-ho per les cadenes, tal com vaig fer jo, o muntar un ràpel, hi ha una instal·lació. Si es baixa per les cadenes s'ha de fer amb cura, si es fa amb ràpel no és difícil.

Jorge baixant l'últim ràpel
Un cop superat aquest punt seguint el corriol que ens portarà a una pista ample. D'aquí al cotxe hi ha mig hora caminat.
Pista que ens duu al cotxe
Ha costat tres intents, però tal com diu la dita, ho bo es fa esperar, i l'espera ha valgut la pena.