Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 17 de juliol del 2016

Pic de Casamanya : Andorra

7 de Juliol del 2

Tanquem la nostra entrada a Andorra amb una pujada al pic de Casamanya, de 2740 metres d'alçada. El desnivell de 750 metres és el més gran que han fet els peques, però en vista que a les darreres excursions ho han fet força bé decidim intentar-ho. Casamanya és muntanya sense complicacions, tot i que amb un fort desnivell a partir de la meitat del seu recorregut. Des del Coll d'Ordino, que és d'on sortim nosaltres per la ruta més freqüentada, fins al cim hi ha uns 4 quilòmetres i 750 metres de desnivell. La ruta consta només sortir d'una primera pujada forta però no gaire curta, després hi ha un llarg tram pla o amb lleugera pujada que va per dins un bosc i al sortir del bosc comencem a pujar de manera més decidida, tot i que hi ha alguns petits trams plans on descansar una mica, així fins al final. Nosaltres decidim fer-ho fent freqüents i petites parades, d'aquesta manera als peques no se'ls hi fa tant pesat. En total varem trigar en fer els 8 quilòmetres, fent parades i dinant, 5 hores, tot i que segons un cartell anar i tornar sense parar es pot fer en 3 hores. 

La excursió és molt maca, i hi ha molt bones vistes de la vall d'asota i de les muntanyes dels voltants. Des del cim es té una panoràmica de 360 graus, arribant més enllà d'Andorra. De fet segons vaig llegir és una dels cims d'Andorra des d'on hi ha millors panoràmiques.

Des de Canilló ens dirigim al Coll d'Ordino, on veiem lloc per aparcar. Deixem el cotxe i passat la carretera trobem el cartell que ens indica la ruta a seguir. La ruta és fàcil de seguir, doncs el camí és evident en tot moment (cap amunt). 

Sergi i Martí al Coll d'Ordino, inici de l'excursió.
Només sortir trobem una forta pujada entremig del bosc, que al cap de 10 minuts finalitza i anem per terreny pla o amb lleugera pujada. El camí és molt agradable, i de tant en tant el bosc s'obre i veiem les muntanyes que hi ha més enllà. 

Caminant enmig del bosc

Cim del Casamanya
Al sortir del bosc la pujada s'accentua
Sortim del bosc i la pujada s'accentua una mica. Caminem entre trams de pujada suau, pla i pujada més forta, sense cansar-nos gaire. Comencem a veure el Casamanya amunt de tot. 

Tram de pujada
Pujada suau
Muntanyes dels voltants

Poc a poc anem pujant
Les vistes cada cop són millors
Foto de grup amb Casamanya al fons
Tram amb lleugera pujada
Enrere es veu el tram que hem fet de pujada
Un servidor gaudint de les vistes
De tant en tant trobem petits trams plans on descansar. Els peques ho agraeixen. Van fent però hi ha molt pujada i aquest descans on veuen arbres mengen alguna galeta els hi va molt bé. 

Martí de pujada
Al fons d'on venim
Vistes dels voltants
Martí i un servidor iniciant un tram de pujada forta
A mida que ens apropem al cim cada cop hi ha més pujada
Darrer descans abans d'atacar el cim
Les vistes cada cop són millors
Queda molt poc
Després d'una forta pujada arribem al cim
Tots al cim del Casamanya
Hi ha una vistes molt maques de les muntanyes dels voltants
Més vistes

Descansem una bona estona i comencem a baixar. Hi ha moltes abelles i fa aire, i preferim dinar una mica més avall. 


Comencem a baixar

Hi ha molt baixada
Després d'un fort tram de baixada, on s'ha de vigilar una mica, doncs hi ha molta pendent, trobem un lloc pla força agradable on parem a dinar. Ja hem fet gran part de la baixada i aprofitem per dinar satisfets. Hi ha molt bones vistes dels voltants i s`està molt bé. 

Havent dinat continuem baixant
Arribant al bosc. Queda poc.

Una vegada dins el bosc iniciem el darrer tram de la sortida. Ja s'ha acabat la forta baixada, i ara només falta travessar el bosc i arribar als cotxes, cansats però molt satisfets, doncs els peques han fet el cim sense complicacions.

dimarts, 12 de juliol del 2016

Estanys de Juclar : Andorra

6 de Juliol del 2016

Tercera sortida en familia per Andorra, aquest cop per visitar el Estanys de Juclar (hi ha dos). Sortida senzilla, tot i que amb pujada, i molt maca, d'uns 10 quilòmetres i 500 de desnivell per veure dos estanys, un al costat de l'altre, partint des de la Vall d'Inclés. Molt fàcil de fer si els nens estan acostumats a caminar. El camí és molt fàcil de seguir, doncs es tracta d'anar sempre recte seguint uns punts grocs. En els llocs no pot haver algun dubte hi ha cartells. Durant la ruta trobarem dues cascades, ponts, grans vistes de la vall, dels estanys i del circ que els envolta, i un refugi al arribar al primer estany amb taules de pedra on poder dinar. No varem veure cap font. Porteu aigua, doncs si fa sol la necessitareu. Entre el primer i segon estany hi ha un tram que pasa entre grans rocs, on s'ha de fer una mica d'equilibri molt fàcil per no caure entre els forats que hi ha. Els nostres peques van superar-ho sense cap problema. 

Com que a la Vall d'Inclés no es pot accedir en cotxe, almenys des de les 9 fins a les 18 hores, agafem un petit autobús eléctric que costa 3€ als adults i 2€ els nens. Aquest mateix tíquet serveix per la tornada. Si no es vol agafar aquest bus calculeu de 2'5 quilòmetres més fins arribar al final de la carretera (on ens deixa el bus).  Si no voleu agafar el bus us recomano agafar un camí força maco i pla (ho vaig fer un dia correns) que va per la dreta de la vall, passant per bosc i camp i algun pont, i arriba al mateix lloc. La distància és la mateix, poc menys de 3 quilòmetres. 

El bus ens deixa al final de la carretera i ho únic que hem de fer és seguir endavant per la pista que hi ha, que puja de manera suau al cap de poc. El camí en tot moment és fàcil de seguir, ja que s'ha d'anar en tot moment cap endavant. 

Vall d'Inclés
Caminant per la pista arribem a una bifurcació amb un banc i varis cartells. Nosaltres, per anar als estanys de Juclar seguim recte. 

Cartells amb les diverses rutes a seguir
Pont de pedra sobre el riu Inclés

La pista que seguiem s'acaba al pont i comença un camí més petit amb forta pujada amb força roques enmig del camí. Fent marrades anem pujant. El riu hi és al costat i tot i la calor s'està fresquet. El camí i la visió de la vall que va quedant enrere fa gaudir de l'entorn. 

Comença la pujada forta
Pugem entre rocs fent marrades
Marta mirant la vall
Petit tram pla

Riu Inclés
Un nou tram pla de camí. Recuperem forces.
Martí, Sergi i Dani al costat del salt d'aigua amb un petit pont a sobre.
Vistes de la vall des del pont
Part superior de la cascada des del pont

Trobem una nova cascada molt aprop
Un cop hem superat la cascada trobem un tram pla. Al cap de poc hi ha indicadors d'un mirador. Si ens apropem veurem un monument en record de les víctimes d'un accident d'helicòpter de fa uns anys. Hi ha molt bones vistes. 
Petit tram amb arbres
Comencem a veure capes de neu
Martí i Sergi jugant amb la neu
Arribem al primer estany de Juclar

Refugi al costat de l'estany
Segon estany al final


Travessem un tram de roques on hem de fer equilibris


Arribem a una mena de platja amb gespa i grans rocs i parem a dinar. S'està fantàsticament bé. Els peques es mullen una mica els peus. Marta i jo assaborim la tranquill.itat del  lloc i de les fantàstiques vistes i reposem forces


Anem tornant pel mateix camí
Primer estany


Segon estany

Curt i fàcil pas equipat amb corda


Els peques volen jugar més amb la neu
Martí lliscant per la rampa de neu

Comença la baixada


Dani i Marta des del mirador
Muntanyes del voltant

Toca baixada

Al cap d'una estona de forta baixada arribem al pont, i allí la baixada és més suau. Al cap de 20 minuts arribem al punt de partida, on agafem el bus que ens porta fins el cotxe. Ha estat una sortida molt maca, amb una mica de desnivell però que ha valgut molt la pena.