Salts de Canaletes i font dels Capellans : La Anoia

Diumenge 15 d'Abril del 2016

Després de varies setmanes sense sortir per compromisos familiars, mal temps i algun imprevist aquell dia volien anar a Vidrà, però les pluges van tenir la mateixa ideia, per ho que aprofitant que les darreres setmanes havia plogut bastant i que el Barça havia guanyat la lliga van anar a Canaletes, un petit poble prop d'Igualada, a fer una ruta senzilla a veure varis salts d'aigua.

Seguim un track del wikiloc d'ambotes. En principi fica que són poc menys de 7 quilòmetres, però tot i que nosaltres ens varem equivocar i varen desfer camí crec que deurien ser entre 9 i 10 quilòmetres, sense gaire desnivell. La ruta ens permet veure 4 salts força macos. Tot i haver plogut els darrers dies no baixava gaire aigua, encara així són una petita marevella. Aconsello baixar-se el track i si pot ser seguir-ho per GPS o amb el mòbil (Wikiloc o Orusmap), doncs la ruta en algun moment és força perdedora, i hi ha alguns camins que són difícils de veure si no estàs atent. 

La primera part de la ruta és fàcil i no té gaire interès, a excepció del salt i la font dels capellans, que ens va agradar molt, però en el moment que baixes a la riera fent servir unes cordes tot canvia, i la vegetació és abundant i sembla que vagis per la selva. La veritat és que aquest tram ens va agradar molt, tot i ser una mica perdedor. Un cop s'han vist els 2 salts que hi ha a la riera es surt d'ella per una forta pujada i amb algun tram una mica delicat però fàcil i el camí torna a la seva normalitat.

Avui som 5 famílies, 18 persones, amb nens d'entre 5 i 11 anys, i un parell de gossos. Deixem el cotxe al final del poble, al costat d'un camp de bàsquet on hi ha lloc per aparcar i seguim la carretera. Al principi veiem vinyes, però un cop hem fets uns 500 metres i aprofitant que s'acaben les vinyes, agafem un camí que surt a la dreta, avancem 200 metres, travessem un petit rierol anomenat Torrent Fondo i al cap de molt poc agafem un corriol que hi ha a la dreta i baixem fins el salt dels Capellans i la font/cova que duu el mateix nom. 

Camí al costat de les vinyes que seguirem

Martí el primer travessant un petit rierol

Passat el petit rierol agafem un camí a la dreta que baixa i ens porta a un petit salt d'aigua. Si desfem una mica el camí veurem que hi ha una desviació que ens porta torrent amunt fins el salt dels Capellans.

Petit salt d'aigua

Salt dels Capellans

L'aigua regalima per la pedra tosca

Al costat mateix del salt hi ha com una mena de balma molt maca on es troba la font/cova dels capellans, preciosa. La veritat és que és molt maca. Porteu frontal o llanterna, doncs està a les fosques.

Raúl al costat de la font

Sergi i Lucía investigant

Font dels capellans

Un cop visitat el salt i la font desfem el camí, arribem fins la carretera i retrocedim 200 metres fins agafar un camí que hi ha a l'altre banda que passa al costat d'oliveres. El camí baixa i en una corba agafem el camí de la dreta, ara només hem de seguir recte tota l'estona, veure la riera des d'adalt, continueu fins arribar al tram de cordes de no més de 30 metres. 

Les cordes són fàcils de fer i serveixen més que res per no relliscar. Amb cura es poden fer sense problemes. 

Maxim i Martí baixant per les cordes

Lucía els segueix

Sergi darrere

Javi tanca el grup

Després de baixar per les cordes arribarem a la riera, molt selvàtica i tapada. Un rierol va pel mig, el camí es fa bé, però en alguns moments sembla que anem per un túnel de vegetació, amb arbres caiguts i rierols que s'han de travessar per aquí i per allà. Ens va agradar molt aquest tram. Nosaltres seguim el rierol cap amunt pel camí més evident. Hi ha un moment que baixem un parell de metres, creuem el rierol i seguim el camí que hi ha davant. Atenció, després haurem de tornar per aquí i seguir el rierol, doncs el camí va per aquí. Se'ns va passar i ens va costar trobar la sortida. 

Seguint el rierol

Lucía avançant pel camí envoltada de vegetació

Sergi i Valentí fent una parada

Sembla un selva

Després de passar per parets cobertes de plantes arribem al salt del Cargol, un salt que ha fet forat a la roca i fa una mena de giragonsa, d'ahí li ve el nom del cargol, per on baixa l'aigua que regalima pels degotalls formant una petita bassa. Aquí aprofitem per fer fotos i dinar. 

Parets recobertes de vegetació

L'aigua cau per la pedra tosca

Els peques inspeccionant

Raúl i Sílvia sota el salt

Salt dels cargols

Un cop havent dinat retornem sobre les nostres passes fins arribar al rierol, que seguim per l'esquerre.

Rierol cap amunt a trobar el salt dels Cups

Salt dels Cups

Al cap de molt poc trobem el salt dels Cups, és maco, però amb més aigua segur que és espectacular.

Foto de grup

Refem de nou les nostres passes i agafem un petit corriol una mica amagat, hem d'estar atents, que puja amb força. Al final grimpem una mica, no és difícil, i sortim de la riera. Ara només hem de seguir el camí cap a l'esquerre, trobar una pista i seguir endavant.  Hi haurà un moment que veurem de nou la riera, si ens hi fixem veurem un nou corriol que hi baixa uns 100 metres i va a parar al salt de la Mala Dona. Baixem i fem fotos, no és tan espectacular com els altres, però com ens ve de camí no ens ho podem perdre. 

Salt del la Mala Dona

Un cop vist el salt tornem al camí i continuem endavant. Passem per dalt del salt, just allí agafem el camí de la dreta i al cap de poc enllacem amb el camí per on havien vingut a l'inici de la sortida. Ara només ens queden 5 o 10 minuts de camí fins arribar al poble de Canaletes. Com sempre busquem algun lloc per prendre algun refresc i fer la xerradeta, abans de marxar contents cap a casa.