Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 30 de març del 2016

Via Nicolau : Berguedà

Diumenge 27 de Març del 2016

Avui hem anat a fer la Via Nicolau, una excursió pendent des de feia força temps que s'havia posposat bàsicament a que estava a estar una mica lluny. La Via Nicolau és una antiga línia de tren que enllaçava Gisclareny amb Guardiola de Berguedà per transportar fusta que des del 2009 ha estat restaurada com a ruta per fer a peu. La ruta consta de 6 quilòmetres d'anada i els mateixos de tornada, sense gaire desnivell, i durant el seu recorregut trobem varis túnels, passareles, un pont de 35 metres de llarg que segur que agrada als més petits i un parell de zones de pícnic. 
És una sortida, a pesar la distància, que es fa molt bé, tranquil.la i agradable, apta per a tots els públics (si els agrada caminar).

Alguns de nosaltres, després de fer el dia anterior els Carcaixells, estaven cansats, però com aquesta ruta, tot i ser de 12 quilòmetres, era força tranquil.la la varem fer sense problemes. 

Nosaltres sortirem del monestir de Sant Llorenç, a Guardiola de Berguedà (passat Berga), d'aquesta manera l'anada serà pujada i la baixada, que sempre costa una mica més, baixada. Arribem a Guardiola de Berguedà seguint la C16 i seguint les indicacions arribem amb els cotxes fins el monestir de Sant Llorenç, on hi ha una zona habilitada per deixar els cotxes. 
Per si a algú l'interessa el monestir està obert pels matins el cap de setmana, i l'entrada no costa gaire: 2€ adults i 1,5€ els nens, però nosaltres anem per feina i comencem a caminar. 

Monestir de Sant Llorenç

Al costat mateix d'on hem deixat els cotxes veurem un camí que passa pel costat del monestir. El seguim i seguirem recte durant força estona. Al cap de poc ens endinsem en un bosc.

Valentí i Sergi encapçalant la marxa
El grup els segueix d'aprop
Arribem a un pal indicador que assenyala cap a munt i també per on hem vingut, però nosaltres no hem de fer-hi cas, seguim recte pel camí. 
El grup entremig del bosc

El camí surt del bosc i enllaça amb un tram de pista asfaltada, que és la Via Nicalau "oficial". Al tornar ho farem per aquí per després enllaçar amb el monestir.


Al cap de poc trobem el primer túnel
Deixem enrere el petit túnel
Arribem al segon túnel, aquest més llarg i fosc

Marta, Sílvia i Lucía sortint del túnel
Hi haurà un moment en el que arribarem a Bagà i passarem pel costat d'una zona de pícnic (somdepícnic). Ens hem de desviar a l'esquerre, està indicat, doncs la ruta continua cap aquest costat.


Ana i Javi entrant al tercer túnel

Creuem algunes passareles

Vistes des del camí
Lucía i Natalia a una vagoneta per transportar llenya
Arribem al pont penjant de 35 metres. Hi ha indicacions de passar d'un en un, però com sembla força segur no fem gaire cas de la prohibició.



No, no fem gaire cas



Darrera pujada
Passada la darrera pujada arribem a un prat rodejat d'avets on parem a dinar. Molt a prop hi ha està l'ermita de Sant Joan dels Avellanets, alguns anem a veure-la. També trobem l'àrea de pícnic de Sant Joan de l'Avellanet (somdepicnic), però estan totes les taules plenes, per ho que dinem al prat. Per si a algú l'interessa hi ha una font al costat de l'àrea de pícnic.

Sant Joan de l'Avellanet
Dinem i descansem al prat
Iniciem la tornada






La Silvia fent el mico
Travessem de nou el pont
Sílvia i Martí
Pili amb la Lisa i un servidor

Sílvia, no es pot saltar al pont!!!
Marta, Sílvia i Ana a la vagoneta
Passant al costat d'un panell informatiu
Travessant de nou el túnel



Aquest cop seguim recte, i un cop entrant al poble veurem un indicador a mà dreta que indicarà que el monestir de Sant Llorenç es troba a 200 metres. Després d'una curta i intensa pujada arribem als cotxes i baixem fins a Guardiola de Berguedà per prendre algun refrigeri i comentar la sortida per després marxar cap a casa. 

dimarts, 29 de març del 2016

Carcaixells d'en Dalmau i Montclar: L'Aldenya (Baix Empordà)

Dissabte 26 de Març de 2016

Avui anem al Baix Empordà, a Solius, al costat de Santa Cristina d'Aro, a fer un excursió una mica més aventurera. Són gairebé 7 quilòmetres, amb 350 metres de desnivell, encara així el desnivell acumulat és més gran, doncs la ruta és una mica trenca-cames i s'està pujant i baixant contínuament per ho que cansa més.

Aquest cop hem anat amb alguns dels grans, Sergi, Joel i Lucía, doncs la ruta crec que és millor fer-la amb nens d'almenys 10 anys i que no tinguin gaires problemes per moure's per terrenys una mica difícils, amb grimpades i desgrimpades contínues i amb cordes i cadenes per superar desnivells. Tampoc és aconsellable fer-la per a gent amb vertigen, doncs tot i no ser haver-hi trams amb molta alçada sí que hi ha trams fàcils però una mica delicats. La sortida té varis trams de cadenes i cordes, fàcils però que obliguen a tenir una mica d'habilitat en aquest tipus d'equipació.  Segurament nois més petits i amb una mica d'habilitat també podrien fer-la, però per més tranquil·litat he preferit anar amb alguns dels grans i en petit comitè, així la cosa està més controlada. Es recomana portar aigua, doncs toca el sol en tot moment i tanta pujada dona set.

La ruta va des de la masia de Can Llaurador fins al cim del Montclar, modest cim del 417 metres des d'on hi ha molt bones vistes dels voltants. El camí passa pels Carcaixells, que són unes petites muntanyes de granit mitjançant varis trams equipats i on s'ha de grimpar i desgrimpar contínuament. 

Per arribar al punt d'inici agafem la C35 i sortim a la sortida Santa Cristina d'Aro / Solius, i ens dirigim cap a Solius. Abans d'arribar a Solius veurem la masia-restaurant Can Pla (el nom es veu de des del principi de la recte). Just abans d'arribar al restaurant ens desviem a l'esquerre, avancem 250 metres i girem cap a la dreta (és dreta o esquerre). Avancem 300 metres i veurem un indicador cap a Can Llaurador, el seguim i passada la masia aparquem al costat dels arbres. Un cop allí agafem la pista i seguim en la direcció que venien amb el cotxe, seguint el camí principal.  Al cap de poc passem pel costat del menhir de Can Llaurador, un menhir com els que porta l'Obèlix als còmics. Continuem endavant, passant per un bosc d'eucaliptus i alzines sureres, els Carcaixells es veuen davant. 
Sergi al costat del menhir de Can Llaurador
Els peques amb els Carcaixells al davant
Carcaixells d'en Dalmau
Arribem a un cartell que ens anuncia que la via ferrada de les Agulles Rodones està tancada. Si mirem a la dreta veurem que hi ha un corriol que travessa un rierol mitjançant un petit pont. L'agafem i comencem a pujar de manera intensa fins arribar a la capella. El camí no té pèrdua. A partir d'aquí anem seguint marques de sender local (blanques i verdes) durant tot el recorregut que ens durant fins el Montclar, objectiu de la nostra sortida.
Els peques a sobre del petit pont, inici de la pujada
El grup a la capella
Arribem a la capella, on hi han varis pessebres i des d'on es gaudeixen de molt bones vistes. Aprofitem per descansar una mica, doncs la pujada fins aquí ha estat intensa. A partir d'aquí comencem els trams equipats.  

Marta, Vane i Silvia davant els Carcaixells

Comencem les grimpades
I també les cadenes (abans hi ha una corda)
Lucía i la resta pujant
Sergi i jo tanquem el grup
Nou tram de cadenes més verticals

Marta pujant
Sílvia intentant volar
Després de tres trams de cadenes i una petita corda arribem al pont dels Aritjols. Hi ha un cartell que ens adverteix que tothom que passi ho fa sota la seva responsabilitat, intimidant una mica, encara així en realitat ningú li fa gaire cas. Decidim passar pel costat, hi ha un camí que baixa pel costat dret poc abans i després puja fent servir cadenes. A la tornada, que es farà pel mateix lloc, ho creuarem. 

Arribem al pont dels Aritjols
Joel, Sergi i Lucía davant el pont
Cadenes per pujar des de sota
Agafem el camí que surt per la dreta i arribem a sota el pont. Farem servir les cadenes per pujar de nou a dalt. 

Pujant per les cadenes
Vane pujant per les cadenes
Marta i Dani passat el pont
Seguim el camí (evident) amb les maques de SL
Bones vistes dels voltants

Trobem nous trams de cadenes
Baixem i pugem contínuament
Nous trams de cadenes ens ajuden a baixar

Lucía baixant
Més trams de cadenes




Una corda ens ajuda a superar una pendent

Sílvia pujant per la corda
Nou passamans per baixar

Joel amb agulla dels Carcaixells darrera
Grup grimpant de nou
Petit tram estret i allargat
Grup finalitzant els Carcaixells
Una vegada finalitzats els Carcaixells, hem anat seguint marques blanques i verdes (SL) durant tot el recorregut arribem a una torre de la llum. Al costat hi ha un pal indicador que ens indica la direcció al Montclar, a 13 minuts. Seguim endavant, ja queda molt poc.
Lucía s'avança i puja els darrer tram
Cim del Montclar
Foto de grup al Montclar

Després de fer la darrera grimpada arribem al Montclar. És un modest cim de 417 metres des d'on hi ha molt bones vistes dels voltants i fins hi tot es veu el mar, no gaire lluny. Busquem un lloc amb vistes resguardat del vent i aprofitem per descansar i dinar. S'està molt bé, però s'ha de tornar. Podem fer-ho per on hem vingut fins la torre elèctrica i tirant a la dreta per pista, que ens durà abans de la pujada per una pista amb força pendent, però preferim fer-ho pel mateix camí que hem fet servir per arribar fins aquí, més divertit. 

Iniciem la baixada

Sílvia i Marta amb els Carcaixells darrere
Desgrimpem
Pugem les cadenes
Sergi baixant
Arribem a pont i el creuem
Joel passant el pont
Sergi passant el pont
Baixant per les cadenes

Darrers trams de cadenes

El grup finalitzant les cadenes
Un cop arribem a la capella iniciem la baixada, curta però intensa, i un cop abaix caminem 20 minuts i som als cotxes, cansats però contents. Ha estat una sortida dura però moooooolt divertida.