Dissabte 12 de Març del 2016.
Aquesta sortida és llarga, 17 quilòmetres i prop de 1000 metres de desnivell repartits principalment en tres pujades intenses on en alguns casos s'ha de fer servir les mans o es puja gairebé camp a través. També passem per trams cadeners fàcils i en algun cas d'un metre d'amplada amb caiguda als dos costats, on la gent amb una mica de vertigen pot passar-ho una mica malament. Ens fiquem per alguna tram força estret entremig de roques per visitar les Bores de Massallera, i gaudirem d'amples panoràmiques de la plana de Vic i de les cingleres de les muntanyes del voltant.
Aquesta sortida la vaig treure de la web d'
Engarrista. Recomano fer servir el track que hi ha, doncs el camí a vegades es difícil de seguir en alguns trams.
He quedat a Mollet amb varis companys i companys d'anteriors sortides, en total som 8. Agafem la C17 i passat Vic la C25 cap a Girona. Sortim a Roda de Ter i d'allí seguim la C-153 direcció Cantonigrós. Un parell de quilòmetres abans d'arribar-hi, en una corba tancada on a l'esquerre hi ha una pista, una parada de bus, un pont i un altre pista agafem la segona pista, just després del pont, i continuem un parell de quilòmetres fins a la font de cabrera (situada 50 metres a la dreta del segon pal indicador que trobarem). Deixem els cotxes i comencem a caminar.
Mirant cap a les muntanyes deixem el petit torrent a l'esquerre i ens dirigim cap a les muntanyes. Al cap de poc trobem una pista i la seguim. Arribem a la base de les cingleres i entremig del bosc comencem a pujar de manera intensa fins arribar al coll de Brams, on hi ha les escales que ens porten al santuari.
 |
| El grup a la primera pujada |
Just 10 metres abans d'arribar al coll de Brams hi ha un sender que surt a la dreta (hi ha un altre a la dreta vint metres més endavant, hem d'agafarel primer). L'agafem i el seguim i ens durà seguim la cadena direcció l'Agullola de la Tutta.
 |
| Agullola de la Tutta al fons |
 |
| Josan seguint la carena |
 |
| Santuari de Cabrera al fons |
El camí transcorre en ocasions molt aprop de lal cinglera. Darrere es veu el santuari. Hi ha bones vistes. Arriba un moment que veiem les Bores de Massallera, una paret de la cinglera separada de la resta on hi han esquerdes i passadissos. Com veiem un corriol que baixa el seguim. Grimpem una mica i ens fiquem per un forat no gaire gran, s'ha de baixar sense motxilla, que baixa un parell de metres cap avall. Alguns del grup s'ho pensen una mica abans de ficar-s'hi , "Jo per ahí no m'hi fico", però finalment tots ens hi atrevim. Manu com és gran li costa una mica ficar-s'hi, però finalment passa sense problemes.
 |
| Carol ficant-se pel forat |
Descendim a la Bores de Massallera fins a trobar una paret inclinada i molt llisa que ens obliga a passar amb precaució. Assegurant la pujada des de baixa passa un de nosaltres que després, amb una corda que portem i des de a dalt, ajuda a pujar als demés. Yolanda i Josan, que han anat a parar a un altre cantó de la sortida triguem una mica més, doncs tornar enrere és delicat i s'ha de fer amb precaució. Després d'una estona mirant com podem fer-ho per a que s'uneixin al grup amb la corda aconseguim juntar-nos de nou i grimpen fins a trobar de nou la cadena d'on havien baixat. Segurament les Bores de Massallera són molt més grans que el tros que hem vist, però com no veiem gaires sortides des d'on estaven i hem estat més temps del previst per sortir decidim no explorar més i seguir endavant.
 |
| Baixant per les Bores de Massallera |
Un cop de nou a dalt seguim la cadena, grimpant en alguns moments, fins arribar a l'Agullola de la Tutta.
 |
| Ewa, Yolanda i Carol seguint la cadena |
 |
| Trobem algun tram de grimpada fàcil |
 |
| Un servidor seguint la cadena |
 |
| En alguns tram l'amplada és d'un metre |
 |
| Arribant a l'Agullola de la Tutta |
 |
| Grup a l'Agullola |
Arribem a l'Agullola de la Tutta, on hi ha una estelada i una creu amb una llegenda que ens diu que fa temps vivia una camperola molt maca que era el desig dels homes dels voltants que va ser convertida en cabra, i que la besi una nit de lluna plena desfarà el seu encanteri. Nosaltres no varem veure cap cabra i varem aprofitar per menjar alguna cosa i fer més fotos.
 |
| Cadena que hem anat seguint |
Després de menjar alguna cosa continuem el corriol que marxa cap avall i al cap de poc tornem a estar-hi avall. Arribem a una masia i passem per darrere, seguint un tancat que obrim i tornem a tancar. Arribem a una pista ample i la seguim paral.lels als cingles d'Aiats.
La pista ens porta fins a l'entrada de la masia dels Aiats, molt gran i molt maca. Passem per darrere d'ella i ens desviem cap a l'esquerre, passant pel costat d'una gran alzina, darrere d'aquesta hi ha el camí per on pujarem al pla d'Aiats.
 |
| Grup amb els cingles d'Aiats darrere |
 |
| Iniciem la pujada al Pla d'Aiats |
La pujada és intensa i llarga, i en alguns trams s'ha de fer servir les mans. A mida que anem pujant les vistes van millorant. Anem seguint les marques blaves.
 |
| Josan i Yolanda pujant |
 |
| Cingles dels Aiats |
 |
| Grup al Grau de l'Escaleta |
 |
| El grup arribant a dalt de la cinglera. |
 |
| Passem pel costat de les restes de les cabanes dels Aiats |
Arribant a dalt agafem el camí que va cap a la dreta. Per aquí el camí és força agradable, amb molta gesta i avets als dos cantons. Al cap de proc arribem a un balcó amb unes vistes increïbles, on aprofitem per fer fotos.
 |
| Carol al costat de la cinglera |
 |
| Manu |
 |
| Dani |
 |
| Ewa gaudint del paisatge |
 |
| Ewa de nou |
A partir d'aquí si anessin enrere i seguissin recte arribarien al coll de Brams, amb les escales de Cabrera, però resseguim la cinglera. Arribem a una porta tancada, la travessem i seguim per un tram de cadena amb molt bones vistes fins arribar al final i iniciar la baixada que ens durà a l'altre cantó dels Aiats. El camí és evident i baixa fort.
 |
| Santuari de Cabrera al fons |
 |
| Resseguint la cadena abans de baixar |
 |
| Caminant pel prat |
El baixada ens porta a un prat, i només arribar-hi girem a l'esquerre fins arribar a un pista que seguim direcció al santuari. Hi ha un moment sortim de la pista i girem a l'esquerre, iniciant la pujada al coll de Brams per un corriol que en alguns moments és difícil de seguir, donant la sensació que pugem camp a través. Afortunadament portem el GPS amb el track de l'Engarrista, sinó seria difícil de seguir. Al cap d'una estona de força i pesada pujada arribem a un camí on s'acaba la pujada i el seguim cap a la dreta, passem un fàcil pas equipat i arribem al coll de Brams.
 |
| Fàcil pas equipat |
 |
| Arribant al coll de Brams |
Un cop arribem al coll de Brams iniciem la pujada amb els 380 esglaons, segons van dir-nos després al santuari. Estem cansats de les tres pujades anteriors i per la distància feta, però a dalt podrem dinar i fer una cerveseta i pugem amb ganes.
 |
| Pujant les escales per arribar al santuari |
 |
| Carol i Marta amb l'Agullola de la Tutta i els Aiats darrere |
 |
| Darrers esglaons |
 |
| Tot el grup al Santuari |
Com que fa fred passem a dins i dinem tranquils.
Un cop travessada la tanca seguim la pista cap a baixa i al cap d'un quilòmetre arribem als cotxes. Fem una mica d'estiraments seguint l'exemple del Manu i la Laura i marxem cap a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada