Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 18 de febrer del 2016

La Mola des del coll d'Estenalles : Sant Llorenç de Munt

Diumenge 14 de Febrer del 2016

Tornem de nou a La Mola, aquest cop des del coll d'Estenalles. Aprofitant que farà bon dia anem tres famílies. 
La ruta és de 12 quilòmetres i 400 metres de desnivell, però es fa per un camí força còmode, molt fàcil de seguir, és molt evident i està ben indicat als llocs conflictius, amb grans panoràmiques, on gran part del camí és pla, força entretingut i amb un pel d'aventura al tram final.

Deixem el cotxe al coll d'Estenalles, al quilòmetre 14,5 de la carretera entre Matadepera i Mura, on hi ha una gran àrea de pàrquing i un punt d'informació del parc i comencem a caminar.

Creuem la carretera i passem pel costat del punt d'informació. Agafem una pista asfaltada puja. Aquesta mateix camí el varen agafar per fer el Montcau i la cova Simanya. Aquesta pujada, exceptuant el tram final, és pràcticament l'única que hi ha a tot l'itinerari. Passem per sota del Montcau i arribem al coll d'Eres.

Passem al costat del Montcau 
Sílvia i Marta sota el Montcau
Peques amb el Montcau al fons
Hi ha un moment que veiem una fita a l'esquerre del camí que ens assenyala els Òbits, l'agafem i sortim del camí per arribar fins a dalt d'una cinglera on hi ha bones vistes de la Mola. Agafem una mena de canal que baixa cap a la dreta per arribar a sota la cinglera i visitar els Òbits. 

El grup amb la Mola al fons
Panoràmica des de la cinglera dels Òbits
Canal de baixada als Òbits
Amplies panoràmiques
Una vegada deixem la canal i sortim del bosc anem cap a l'esquerre i arribem als Òbits. Unes balmes que van estan habitades, tenen restes de mur, fins a mitjans del segle passat. Investiguem una mica, doncs hi ha petits passadissos dins la balma i tornem per on hem vingut, sense passar per la canal i tornem al camí seguint la cinglera.

Restes de paret dels Òbits
Dins els Òbits

Òbits
Vistes de Montserrat
Tornem al camí per on hem vingut, sense passar per la canal, continuem recte i arribem de nou al camí. Al cap de poc arribem al peu de La Mola. 

El grup amb Montserrat al fons
La Mola amb el santuari de Sant Llorenç al cim
El camí baixa per un tram pedregós i arribem al costat del morral de drac, un monòlit on diuen que fa temps vivia un drac. Al cap de poc de passar el morral de drac el camí surt del bosc i s'inicia la pujada. Nosaltres, com que volem fer el camí dels micos, un petit i fàcil camí equipat amb varies grapes que supera la cinglera, grimpem una mica fins arribar a una gran pedra a peu de la Mola i des d'allí agafem un corriol que ens durà a la canal. 


Morral de drac
El grup grimpant per arribar al canal dels micos

Noies amb el morral de drac darrere
Passem pel costat de la gran pedra dirigint-nos al canal dels micos
Pujant com micos entre arrels i branques

Passem per la petita cova dels boixos

Una cop passada la petita cova, que és més una petita balma, trobem les primeres grapes que ens ajuden a superar el primer tram de paret. Els Sergi i la Lucía la fan sense problemes, el Martí i la Natàlia la superen amb una miqueta d'ajuda, però tots acaben força contents. 
Dani superant la paret
Pili pujant la canal
David superant la segona part de la canal
Martí ho supera amb ajuda
Marta i Sílvia enmig de la canal
Els peques un cop superada la canal
Una vegada deixada la canal només hem de seguir el camí principal i en menys de 5 minuts arribem al cim de La Mola. Allí hi ha qui compra alguna beguda, hi ha un restaurant allí mateix, i aprofitem per dinar (fora) amb amplies panoràmiques. S'està d'allí més bé, i els peques aprofiten per veure els burros que hi ha cercats. Una cop havent descansat iniciem la tornada per on hem vingut, aquest cop seguint el camí principal i sense passar pel canal dels micos. 
Martí i Lucía al costat del monestir de Sant Llorenç


Àmplies vistes

El Montcau al fons, per on hem passat abans



Tram de camí empedrat per on passem de tornada
Passem per dins d'una petita balma

La Pili per un tram del camí empedrat

Poc a poc La Mola va quedant enrere

Seguim el camí, força planer, i sense desviar-nos per fer la canal del mico ni veure els Òbits arribem sense més contratemps al lloc on hem deixat els cotxes. Com que sembla que la pluja s'apropa anem a Badalona a prendre alguna cosa i fer-la petar, contents d'afegir una nova excursió a la llista. 

dimecres, 3 de febrer del 2016

Volta per Siurana : Muntanyes de Prades

Dissabte 30 de Gener del 2016

Mirant la web Los senderos de Osnofla, una web de sortides per Tarragona, vaig veure una que em va cridar l'atenció: anava des de la presa de Siurana fins al poble, resseguia les cingleres i tornava al punt d'inici seguint el riu. En total 16 quilòmetres i 700 metres de desnivell. Com que no havia estat mai a Siurana i havia escoltat que era un poble força maco vaig quedar amb uns amics i cap allí que varem anar. 

Quedem a les 7:00 a Horta i marxem cap el punt d'inici, el pantà de Siurana, agafant la AP7, A7, T11, sortint a les Borges Blanques i d'allí fins al pantà. Poc menys de 2 hores.
Anem 2 cotxes, 10 persones, gran part d'ells ja coneguts d'altres sortides. Deixem el cotxe a 50 metres d'una barrera que ens impedeix arribar a la pressa, aparcat i sense molestar. 
El dia sembla tapat, però a mida que va passant el matí la boirina desapareix i el dia s'aclareix. 
Travessem la barrera i anem cap a la presa i la travessem, resseguint el pantà per la carretera pel seu cantó esquerre. En el moment que el pantà s'acaba continuem una mica més la carretera i agafem un camí amb una tanca per cotxes, per baixar i dirigir-nos cap el poble de Siurana. Baixem per un camí ample i abans d'arribar al pantà agafem un corriol a l'esquerre, marcat amb pintura blava i groga que ens durà fins el poble de Siurana.  
El dia comença emboirat
Anem seguint les marques blaves i grogues i els indicadors, seguint el camí principal, i en poc més d'una hora arribem al poble. Hi ha hagut una mica de pujada però s'ha fet ràpidament. Portem 6 quilòmetres de camí i ja hi som a dalt.
Darrers metres abans d'arribar a Siurana
Aprofitem per visitar el poble, no gaire gran però amb força racons molt bonics on fer-se fotos i gaudir del paisatge, i ens hi estem força estona fent el turista. 
Foto de grup a Siurana

Passem pel costat de l'església
Ewa a un dels miradors
Església al costat de la cinglera
Aprofitem per picar alguna cosa
Laura gaudint de les vistes
Carol amb cingleres darrera
Imatge del poble des del cantó del castell
Ewa des d'un nou mirador amb el pantà al fons
Un cop visitat el poble seguim la ruta, que passa per costat de les restes del castell, darrer reducte àrab a Catalunya. Al cap de poc agafem un corriol cap amunt que ens porta a un aparcament. Seguim recte i agafem un camí que passa a tocar de la cinglera. Aquest és sense dubte el tram més maco de tot el recorregut. Per un cantó parets amb escaladors enfilant-se, per l'altre la cinglera amb el riu a sota amb el pantà al fons. Tot i en alguns punts no arribar al metre d'amplada es fa sense cap mena de problema. 
Passem pel costat de les restes d
El camí transcorre al costat de la cinglera

El grup mirant els escaladors
El grup a la Trona

Aroa a la Trona
Continuem l'excursió
Una mica abans de que el camí comenci a baixar veurem a l'esquerre un corriol que puja i va a la carretera, tot i que en aquell moment no es nota. L'agafem i pugem cap a munt, passant per un senzill pas equipat i grimpant una mica. De seguida arribem a la carretera i la seguim allunyant-nos del poble. 
Laura passant el petit i senzill pas equipat
Marta superant el pas equipat
Durant un quilòmetre resseguint la carretera, i un cop passada una casa agafem un camí ample que hi ha a la dreta i seguim de nou cap a la dreta. Hi ha una mena de cruïlla, i a la dreta, entremig de dos camins, hi ha un petit corriol que baixa. L'agafem i poc a poc anem baixant apropant-nos al riu. Hi ha alguns trams una mica relliscosos on s'ha d'anar en conte, però no suposen cap perill. Al cap d'una estona arribem al riu. 
Continuem resseguint la cinglera



Caminem pel mig del riu
Un cop arribem al riu l'anem seguint passant entre pedres. És un tram força entretingut, doncs hem e fer equilibris per passar d'un cantó a l'altre en alguns moments, encara així també és força maco, doncs el riu està molt net i forma petits gorgs al llarg del seu recorregut. 

Travessant el riu pel millor lloc
Carol saltant entre les pedres









Gorgs enmig del riu

Carol i Danis
Arribem a un punt on hi ha una fusta que fa de pont al cantó dret del riu. Abandonem el riu i resseguim per un camí enlairat que hi ha a la dreta. Al cap d'un quilòmetre veiem un camí ample que gira i baixa cap a l'esquerre i l'agafem, deixant-nos de nou al riu.


Riu des del camí

Cingleres amb Siurana vistes des del riu
Toll del Forn

Aroa i Dani al Toll del Forn
Un cop arribem al Toll del Forn, piscina formada pel riu amb platja, agafem un camí ample que surt a l'esquerre, doncs el riu al cap de poc s'acaba i comença el pantà. Anirem seguint el camí, ample i de bon caminar, gaudint del paisatge. Ens quedem dos quilòmetres per arribar als cotxes, hi ha gana, i els fem a bon ritme.

Pantà de Siurana des del camí
Siurana dalt la cinglera
Pantà de Siurana amb el Montsant al fons
Ara només queda anar seguint el camí fins arribar a la presa, una mica més enllà es troben els cotxes. Pugem i seguint la carretera parem a un petit restaurant que hi ha, a uns dos quilòmetres de distància, per menjar el entrepà i fer-la petar una mica. Una vegada recuperades les forces ens acomiadem i tornem a casa contents per la sortida feta.