Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 21 de juny del 2015

Puigsacalm pels ganxos des de Joanetes

14 de Juny del 2015

Feia un temps havia fet el Puigsacalm des del coll de Bracons tenia ganes de provar la versió dura, amb camins equipats i mil metres de desnivell, i no va decebre. És una sortida dura i exigent, però que val molt la pena per les grans vistes que hi ha.
Vaig agafar un track del wikiloc i a seguir-ho. Quedo amb la Helena i el Cristian, que s'animen i a pujar toca.

En total catorze quilòmetres, més de mil metres de desnivell que es poden fer sense parar a sis hores, tot i que nosaltres varem trigar alguna més.

Deixem el cotxe a Joanetes, travessem el poble deixant l'església darrera i comencem a seguir els indicadors cap a Santa Magadalena que queda a la dreta del poble. Hi ha marques grogues contínuament. Comencem a pujar entre alzines, de manera suau al principi i més dura a mida que avencem. Seguim les marques grogues, i si hi ha alguna cruïlla sempre agafem les marques a l'esquerre. Al cap d'una estona de forta pujada arribem a un prat i visualitzem les parets del Puigsacalm, impressionants. No sé per on, però per algun lloc pujarem. 

Jo amb el PuigSacalm envoltat de boira

Continuem pujant seguin el camí i les marques grogues, contínues durant tot el recorregut.

Pujada i mes pujada
Trobem una roca amb indicacions cap els ganxos nous i vells. Agafem el camí de la dreta, la dels ganxos nous i al cap de poc trobem els primers passos equipats que es superen fàcilment.


Petites grapes
Pasos fàcils i divertits
Cristian superant el pas
Ferros a mode de pasamants
Helena en acció
Final del tram equipat
Arribem al final dels trams equipats. Agafem un petit camí cap a la dreta que puja una quinzena de metres i gaudim de les vistes.
Cristian fent foto de la vall


Desfem el camí fins al pal anterior i pugem. Arribem adalt, travessem una porta i veiem l'ermita de Santa Magadelena a un centenar de metres cap avall. La visitem i desfem el camí de baixada fins a passar per sota d'un estel de nadal gegant i resseguim la cinglera.

Ermita refugi de Santa Magadelna

A partir d'aquí resseguim la cinglera per la dreta. Hi ha molt bones vistes. El camí no té pèrdua.


Puigdellops i Puigsacalm al fons





En alguns trams el camí és molt estret. Tot i que pot fer-se sense dificultats s'ha d'anar en conte, doncs l'abisme està allà mateix, i una relliscada...

Pas equipat amb cadenes


Puigdellops
Una vegada deixem la cinglera arribem a una cruïlla: PuigSacalm pel pas dels burros, a l'esquerre, o Puigdellops a la dreta. Anem pel pas dels burros i tornarem pel Puigdellops. Creuem una extensa  fageda, de tant en tant s'obre i tornem a gaudir de les vistes. Anem al costat de la cinglera de nou, tot i que la vegetació ho dissimula força. El camí és maquíssim.




Passem per sota del Puigdellops



Seguim les marques grogues passem per sota el cim del PuigSacalm i comencem a pujar.



Helena pujant per una corda
Quan arribem al tram pla girem cap a la dreta. Ja gairebé ja hi són.
Darrera pujada abans del cim

Cim del Puigsacalm

Grup amb Puigdellops al fons
Gaudim del merescut descans i dinem. Des d'aquí les vistes dels voltants són fabuloses.



Una vegada hem descansat i reposat forces ens dirigim seguint la cinglera per un camí fàcil i entremig de fageda al Puigdellops. Arribem en deu minuts. 

Darrer tram abans d'arribar al cim
Vistes des del Puigdellops
Cingleres amb el PuigSacalm al fons
Continuem baixant seguint les marques grogues. Aquí el camí es fa estret i complicat. Hi ha baixada i s'ha d'anar a poc a poc. Trobem l'indicador anterior del pas dels burros, que hem agafat abans, el deixem enrere i poc després en contes de tornar per on hem vingut seguint la cinglera agafem un camí que va per l'esquerre que va a Santa Magadalena. Abans d'arribar-hi passem per un tram de fageda molt maco. Arribem a Santa Magadelan i ens adonem que ens hem colat. Hauriem d'haver anat per la cinglera i abans d'arribar-hi agafar una corriol que baixa cap a la dreta marcat amb una fita de pedres. Seguint de nou la cinglera arribem de nou a aquest punt i baixem pel corriol.


Trobem una font
Aquí el cami es fa complicat. Hem d'anar en conte i agafant-nos d'arbres en tot moment. Hi ha molta baixada, molta, el camí és estret, i rellisca. El dia anterior va ploure i fa la impressió que per aquí baixava l'aigua. Anem seguim el camí més o menys evident i travessem alguns passos equipats amb ferros. No són fàcils, i hem d'anar en conte per baixar-los. No portem arnés, creiem que no fa falta, però s'ha de vigilar, i si no estàs acostumat pot ser força complicat fer-los.


Cristian baixant pels ganxos vells
Deixats enrere els ganxos el camí es fa més assequible i al cap de poc tornem a ser-hi a la pradera del començament. Donem de nou un cop d'ull a la impressionant paret, aquest cop sense els núvols del matí.



Ens endinzem de nou en l'alzinar, i al cap d'una estona arribem de nou a Joanetes. Ha estat una excursió exigent, però molt maca, tant pel camí, com pels passos equipats, per les cingleres i per les molt bones vistes de les que gaudim durant grant part del recorregut.



dimecres, 17 de juny del 2015

Ferrada Gorges de Salenys : Les Gavarres

Diumenge 7 de Juny del 2015

Primera ferrada de grup, com no podia ser d'un altre manera facileta. La riera de Salenys és una via ferrada fàcil, ideal per iniciar-se, sense gaires complicacions ni gaire alçada, dividida en varis trams que poden fer-se o saltar-se de manera independent, amb nombrosos ponts, parets de roca i fins hi tot un ràpel no obligatori. La ferrada es pot fer en poc més d'una hora, sense ràpel, però nosaltres, al anar amb nens i ser un grup sense gaire experiència varem trigar dues hores i mitja.

Aquest diumenge som vuit, tot i que faran la ferrada el Sergi (10), la Lucía (11), el Izan (8), la Marta, la Silvia i la Montse. El Martí i jo no la varem poder fer, doncs el Martí encara és massa petit per fer-la, té gairebé set anys, i jo em vaig quedar amb ell, tampoc passava res, doncs l'havia fet cinc cop abans. El Sergi feia la seva segona ferrada, i la Lucía, l'Izan, la Silvia i la Montse s'estrenaven.

Deixem el cotxe al restaurant Font Picant, de Bell-Lloch, molt a prop de Santa Cristina d'Aro, pensant que l'aproximació sería curta, però al final va resultar ser més llarga de l'esperada, d'una hora i quart amb un sol que picava força. Des del restaurant s'ha de travessar la carretera per sota i travessar dos ponts, passat el segon pont hem de tirar cap a la dreta, crec que hi ha indicador cap a la riera, i seguir fins que s'acaba la pista, que acaba en una planta embotelladora. Llavors agafem la riera per la dreta i la seguim cap amunt fins a trobar la ferrada. 

Hi ha un altre aproximació més propera segons de , però com s'han produït actes vandàlics als cotxes preferim aquesta opció. Més tard vaig veure que es podia arribar en cotxe fins la planta embotelladora, passant pel camping Ridaura Llagostera. Si mireu el Google Maps veureu que hi ha una pista que arriba fins allí, paral·lela a la riera de Salenys, quedant-se l'aproximació en un quart d'hora. Jo si hagués de tornar ho faria per aquí.

Després d'hora i quart d'aproximació arribem a l'inici de la ferrada. Ens equipem i comencem a fer-la.
S'ha de dir que hi havia cascs per tots, però les dones, com que no volien sortir amb cascs amb les fotos van decidir no posar-se'l. Molt malament.

Inicialment hi ha un petit pont format per dos cables que acaba en un paret.

Marta i Sergi són els primers
Izan travessant el primera pont
El segueix la Lucía







Quan acaba el tros de paret la ferrada continua per un petit congost força estret força fàcil.


Martí espera al final del petit congost
Marta i Sergi al congost


Finalitzat aquest primer tram de ferrada continuem riera cap amunt per trobar el segon tram.


Ens situem al marge esquerre de la riera i trobem un altres pont, aquest més llarg que el primer, que continua per una paret.




Silvia travessant el pont


Silvia i Lucía a la paret
Al final d'aquest segon tram hi ha un pont llarg dividit en dos parts per un arbre. Es fa fàcilment.




Sergi travessant el pont

Acabat el segon tram avancem una mica per la riera i trobem un nou pont, curt i més fàcil encara. Com que no hi ha altre opció Martí ho fa amb la Marta. És molt fàcil i no hi ha problema en fer-ho.

Marta i Martí travessant el pont
La ferrada continua per la paret i continua per un nou pont. Aquí hi ha una escapatòria, indicada com escala del diable, que et porta al final de tot de la ferrada. Com que Martí i jo no podem continuar seguint la ferrada agafem aquesta opció. S'ha d'anar amb compte, doncs és una pujada que rellisca no gaire fàcil de seguir. 






La ferrada continua pel cantó esquerre de la riera. Una mica més endavant hi ha la possibilitat de fer un ràpel, nosaltres però preferim no fer-ho. De nou es torna a travessar un nou pont que et deixa a la part més difícil de la ferrada, la paret final, on hi ha una mica més d'alçada.





Seguint la paret i després de passar una cantonada trobem una escala força estreta que ens durà a dalt. Ara només falta travessar el darrer pont.



Sergi travessant el darrer pont
Izan i Montse pujant per l'escala



Lucía finalitzant la ferrada
Silvia acabant la ferrada
Una cop travessant el pont hem de seguir un camí que ens porta cap amunt i de seguida desviar-nos a l'esquerre, a la següent cruïlla a la dreta i després, quan arribem a un camí ample cap a l'esquerre. Veurem al cap de poc un indicador cap a la font del Penedès, el seguim, passem la font i continuem uns cinquanta metres i veurem un altre indicador cap a la riera de Salenys, l'agafem i després d'una forta baixada arribem a la riera de Salenys, des d'on hem de refer el camí per on hem vingut.

Ha estat una sortida divertida, i tots estan contents, cansats i amb ganes de repetir un altre ferrada més endavant.