Puigsacalm pels ganxos des de Joanetes

14 de Juny del 2015

Feia un temps havia fet el Puigsacalm des del coll de Bracons tenia ganes de provar la versió dura, amb camins equipats i mil metres de desnivell, i no va decebre. És una sortida dura i exigent, però que val molt la pena per les grans vistes que hi ha.

Vaig agafar un track del wikiloc i a seguir-ho. Quedo amb la Helena i el Cristian, que s'animen i a pujar toca.

En total catorze quilòmetres, més de mil metres de desnivell que es poden fer sense parar a sis hores, tot i que nosaltres varem trigar alguna més.

Deixem el cotxe a Joanetes, travessem el poble deixant l'església darrera i comencem a seguir els indicadors cap a Santa Magadalena que queda a la dreta del poble. Hi ha marques grogues contínuament. Comencem a pujar entre alzines, de manera suau al principi i més dura a mida que avencem. Seguim les marques grogues, i si hi ha alguna cruïlla sempre agafem les marques a l'esquerre. Al cap d'una estona de forta pujada arribem a un prat i visualitzem les parets del Puigsacalm, impressionants. No sé per on, però per algun lloc pujarem. 

Jo amb el PuigSacalm envoltat de boira

Continuem pujant seguin el camí i les marques grogues, contínues durant tot el recorregut.

Pujada i mes pujada

Trobem una roca amb indicacions cap els ganxos nous i vells. Agafem el camí de la dreta, la dels ganxos nous i al cap de poc trobem els primers passos equipats que es superen fàcilment.

Petites grapes

Pasos fàcils i divertits

Cristian superant el pas

Ferros a mode de pasamants

Helena en acció

Final del tram equipat

Arribem al final dels trams equipats. Agafem un petit camí cap a la dreta que puja una quinzena de metres i gaudim de les vistes.

Cristian fent foto de la vall

Desfem el camí fins al pal anterior i pugem. Arribem adalt, travessem una porta i veiem l'ermita de Santa Magadelena a un centenar de metres cap avall. La visitem i desfem el camí de baixada fins a passar per sota d'un estel de nadal gegant i resseguim la cinglera.

Ermita refugi de Santa Magadelna

A partir d'aquí resseguim la cinglera per la dreta. Hi ha molt bones vistes. El camí no té pèrdua.

Puigdellops i Puigsacalm al fons

En alguns trams el camí és molt estret. Tot i que pot fer-se sense dificultats s'ha d'anar en conte, doncs l'abisme està allà mateix, i una relliscada...

Pas equipat amb cadenes

Puigdellops

Una vegada deixem la cinglera arribem a una cruïlla: PuigSacalm pel pas dels burros, a l'esquerre, o Puigdellops a la dreta. Anem pel pas dels burros i tornarem pel Puigdellops. Creuem una extensa  fageda, de tant en tant s'obre i tornem a gaudir de les vistes. Anem al costat de la cinglera de nou, tot i que la vegetació ho dissimula força. El camí és maquíssim.

Passem per sota del Puigdellops

Seguim les marques grogues passem per sota el cim del PuigSacalm i comencem a pujar.

Helena pujant per una corda

Quan arribem al tram pla girem cap a la dreta. Ja gairebé ja hi són.

Darrera pujada abans del cim

Cim del Puigsacalm

Grup amb Puigdellops al fons

Gaudim del merescut descans i dinem. Des d'aquí les vistes dels voltants són fabuloses.

Una vegada hem descansat i reposat forces ens dirigim seguint la cinglera per un camí fàcil i entremig de fageda al Puigdellops. Arribem en deu minuts. 

Darrer tram abans d'arribar al cim

Vistes des del Puigdellops

Cingleres amb el PuigSacalm al fons

Continuem baixant seguint les marques grogues. Aquí el camí es fa estret i complicat. Hi ha baixada i s'ha d'anar a poc a poc. Trobem l'indicador anterior del pas dels burros, que hem agafat abans, el deixem enrere i poc després en contes de tornar per on hem vingut seguint la cinglera agafem un camí que va per l'esquerre que va a Santa Magadalena. Abans d'arribar-hi passem per un tram de fageda molt maco. Arribem a Santa Magadelan i ens adonem que ens hem colat. Hauriem d'haver anat per la cinglera i abans d'arribar-hi agafar una corriol que baixa cap a la dreta marcat amb una fita de pedres. Seguint de nou la cinglera arribem de nou a aquest punt i baixem pel corriol.

Trobem una font

Aquí el cami es fa complicat. Hem d'anar en conte i agafant-nos d'arbres en tot moment. Hi ha molta baixada, molta, el camí és estret, i rellisca. El dia anterior va ploure i fa la impressió que per aquí baixava l'aigua. Anem seguim el camí més o menys evident i travessem alguns passos equipats amb ferros. No són fàcils, i hem d'anar en conte per baixar-los. No portem arnés, creiem que no fa falta, però s'ha de vigilar, i si no estàs acostumat pot ser força complicat fer-los.

Cristian baixant pels ganxos vells

Deixats enrere els ganxos el camí es fa més assequible i al cap de poc tornem a ser-hi a la pradera del començament. Donem de nou un cop d'ull a la impressionant paret, aquest cop sense els núvols del matí.

Ens endinzem de nou en l'alzinar, i al cap d'una estona arribem de nou a Joanetes. Ha estat una excursió exigent, però molt maca, tant pel camí, com pels passos equipats, per les cingleres i per les molt bones vistes de les que gaudim durant grant part del recorregut.