Pujol de la Mata - Sant Llorenç de Munt

Diumenge 12 de Març del 2017

Excursió de 7 quilòmetres i per Sant Llorenç de Munt amb molt bones vistes i alguns punts d'interès. La ruta és curta però intensa, ideal com a matinal, i en ella, sortint del coll d'Estenalles anirem fins al mirador de la Roca Falconera, gaudint d'una perspectiva del parc que molts no coneixien. Gaudirem de les vistes del Montcau i de la Roca Falconera, seguint corriols passarem per la Sesta ferestega, un petit bosc d'alzines molt maco i arribarem fins el Pujol de la Mata, un fàcil cent cims, amb un petit pas equipat, amb precioses vistes dels voltants i amb dos petits forat que el travessen que farà les delícies dels petits. De tornada, que és tot pujada i es fa una mica dura, passarem pel costat de la petita balma-cova dels Lladres o de Muronell i després arribarem a la bassa de La Mata, un lloc molt maco ideal per fer un mos, d'allí només ens queden 300 metres fins l'aparcament del coll d'Estenalles. Com veieu una petita ruta plena d'al·licients i amb contínues vistes del parc. 

La ruta va ser extreta de Wikiloc - Coll Estenalles - Falconera - Pujol de la Mata. Imprescindible fer-la amb GPS, doncs la ruta transcorre per petits corriols majoritàriament i és molt fàcil confondre's. Tot i que la ruta és curta i l'anada fins el Pujol de la Mata és fàcil, la tornada és tota de pujada per corriols i poc resultar una mica dura per persones poc entrenades.

Deixem el cotxe al Coll d'Estenalles, i sense arribar a creuar la carretera, just davant de la caseta d'informació del parc, veiem un corriol que surt de la part de davant d'una tanca cap amunt. L'agafem i passem entremig d'una petita pineda, la travessem i al cap de poc gaudim de bones vistes dels voltants. De seguida el corriol va cap a baix en direcció a la Falconera. El seguim i al cap d'una estona arribem al parquing de la Falconera, seguim el corriol i després d'alguna fàcil grimpada arribem fins a un bon mirador que ens permet gaudir d'aquesta agulla. 

Grans paisatges des del camí

El Montcau imponent

Pujol de la Mata

Roca Falcolnera i mirador una mica abans

Caminant pel bosc

Roca Falconera de més aprop

Noves vistes del Montcau

Noies arribant al mirador de la Roca Falconera

Els peques aprofiten per descansar una mica

Un cop al mirador de la Falconera gaudim de les vistes dels voltants i descansem una mica. La Falconera queda davant, i es pot arribar en poc més de cinc minuts. Es pot pujar fins a dalt, amb grimpades de II o III grau, jo ho vaig fer fa poc, però com anem amb nens prefereixo gaudir-la des de la distància.  

Baixem del mirador i seguint un petit corriol ens dirigim ens dirigim cap a la Roca Falconera, que encara ens queda una mica lluny. 

Mirador de la Roca Falconera

Roques amb morsa enmig del camí

Poc a poc ens aproximem al Pujo de la Mata 

Stephan esparant

Vistes de la Roca Falconera i del Montcau darrere

Entrada a la sesta ferestega

Sesta ferestega

Els pekes inspeccionen una petita cabana

És un lloc ideal per descansar una mica

Arribem a la sesta ferestega, un alzinar molt maco que convida a descansar una mica, tot i que nosaltres no ho fem. Ens entretenim mirant una cabana de branques que hi ha i després continuem endavant cap al Pujol de la Mata.  

Superat un petit coll comencem a pujar

Pujol de la Mata ens queda molt aprop

Comencem a pujar, sempre mirant cap al cim, i al cap de poc trobem una petita paret de dos metres que pot superar-se mitjançant quatre grapes de ferro que ens ajuden. Un cop superada aquesta paret trobem un altre similar amb altres quatre grapes que ens deixem al cim del petit turó, des d'on gaudim de molt bones vistes dels voltants.  

Sergi superant el primer tram de grapes

Segon tram de grapes

Valentí el segueix

La resta del grup venen darrere

Vanessa arribant al cim

Montcau des de Pujol de la Mata

Els pekes al cim del turó

Just al sota del cim del turó, a l'esquerre del primer tram de grapes hi ha un parell de túnels que van d'un cantó del turó a l'altre. El primer s'ha de travessar a quatre grapes, deu fer 6 metres de llarg, i l'altre, just al costat, et permet anar d'un cantó a l'altre de peu. Els peques aprofiten per explorar-los. 

Primer túnel

Segon túnel

Valentí travessant el primer túnel

Sergi sortint del primer túnel

Després de baixar del Pujol del la Mata mengem i després agafem un nou corriol que ens durà cap al punt d'inici. El primer tram és de baixada o pla, però un cop travessem un torrent sec començarà la pujada que no pararà fins gairebé arribar al punt d'inici.

Travessem un petit torrent sec

Tornem al punt d'inici

La Laia caminant pensativa

El Pujol de la Mata va quedant poc a poc enrere

Després de travessar un tram sense bosc amb bones vistes tornem a endinsar-nos al bosc i trobem una bifurcació cap a la dreta que en un minut ens deixa a la petita cova/balma del lladres. Alguns pekes i jo anem a explorar-la, la resta es queda esperant-nos a la cruïlla. Val la pena anar-hi, doncs és un lloc curiós i està a tocar del camí.

Cova/Balma dels lladres

Al cap de poc de deixar enrere la cova arribem a la bassa de La Mata, lloc ideal per menjar, tot i que ja ho hem fet. Al costat mateix hi ha una pista que ens deixarà al parking on tenim els cotxes, tot i que nosaltres agafem un corriol que baixa per la dreta de manera pronunciada i arribem de seguida als cotxes.  Un cop allí xerrem una mica i tornem cap a casa. 

Bassa de La Mata

Cresta del Gall - Alta Garrotxa

Dissabte 11 de Març del 2017

Ruta a l'Alta Garrotxa dura, llarga, salvatge, aventurera i molt, molt guapa. Així és com definiria la ruta de la cresta de gall. La ruta la vaig treure de Wikiloc Jep Boix:Cresta del Gall, deixant el cotxe dos quilòmetres abans del punt d'inici, passant cent metres de la casa de turisme Rural Can Pei, doncs el terreny estava impracticable a menys que anessis en 4x4. Deixem el cotxe al costat d'uns camps i comencem a caminar seguint la pista.   

En total uns 17 quilòmetres i uns 850 metres de desnivell que varem fer en unes 7 hores. La pujada per la cresta es realitza en tot moment camp a través, imprescindible GPS, sobretot al passar de cresta a cadena, doncs vas enmig del bosc seguint la teva intuició. La ruta no és difícil si estàs acostumat a grimpar, però si no estàs acostumat o tens vertic no la recomano. La cresta es fa llarga, moooolt llarga, doncs en sí farà un quilòmetre aproximadament, i la cadena que la segueix, amb alguns trams de grimpada, deu fer dos. Tot camp a través, sense gaires fites ni marques, seguint la teva intuició en molts casos, tot i portar GPS. Hi ha alguns trams aeris, però no són difícils, si estàs acostumat a grimpar, i hi ha molt bones preses en tot moment. En resum, una ruta, dura, aventurera i preciosa. Imprescindible anar ben proveït d'aigua, doncs fins que no s'arriba al cim no hi ha cap font.  

Anem 6, bon número per una ruta dura, així anirem per feina. Després de parar a Oix a fer un café agafem una pista fins a Can Pei i a 100 metres deixem els cotxes, la pista està en mal estat, i la seguim caminant. No té pèrdua, seguim per pista que va paral.lela a la riera, seca, d'Oix. 

Riera d'Oix

Continuem per la pista fins que a la dreta ens apareix la cresta de Ferran, impressionant. Just a l'esquerre de la pista hi ha un fita que indica un corriol per on enfilar-se dins el bosc: és el camí per començar la pujada a la cresta del Gall. El primer tram és força perdedor i sembla que no pugui ser, doncs no hi ha camí i es va camp a través, però el track no s'equivoca, i seguim endavant. 

Cresta de Ferrán

Bones vistes pujant la cresta

 Poc a poc anem trobant trams de roca que superem amb petites grimpades.

Alejandra començant a grimpar

Precioses vistes de la Vall

Grimpada amb la cresta de Ferran al fons

Alejandra i Marta amb la cresta de Ferran al fons

 

Marta, Alejandra, Jorge, Carol i Jordi

Selfie de grup

Cresta de Ferrán

Un voltor ens passa aprop

Continuem grimpant de manera més continuada

No parem de grimpar

Vistes de la Vall d'Horta

Segueixen les grimpades

Pugem i baixem crestejant. No sembla acabar-se.

Carol com sempre sonrient ; )

Marta a la part final de la cresta

Al final el cim del Bestrascà

De cop i volta la cresta sembla acabar-se i continuem per un petit corriol per la carena. El corriol va i ve, doncs passa pel bosc i és difícil saber per on segueix, per ho que entre la intuició i el GPS seguim endavant. És un tram pesat, doncs es va pel mig del bosc i l'avanç a més de ser perdedor és incòmode. A 200 metres del cim agafem un camí que baixa cap a l'esquerre, doncs el cim segons hem llegit està tapat i estem cansats d'anar camp a través entremig de matolls. De seguida arribem a Sant Andreu de Betrescà, una ermita molt maca amb molt bones vistes, on parem a menjar. 

Sant Andreu de Bestrescà

Vistes des de l'ermita

Un cop hem dinat baixem fins la font del Bastrascà, a 50 metres per sota de l'ermita, que raja abundantment, i omplim les ampolles.  

Selfie de grup a la font

Tornem enrere i seguim un corriol que va per sobre del dipòsit i comencem a baixar. Després de tanta estona de cadena i d'anar pel mig del bosc camí normal s'agraeix. Arribem a un camí més ample i baixem sense parar fins arribar a la riera de Beget, que aquesta sí porta aigua.  

Arbres de formes estranyes

Riera de Beget

Arribats a la riera tornem a trobar la pista, que seguim de tornada fins els cotxes. De tornada parem de nou al Hostal Rovira d'Oix a prendre alguna cosa i comentar la sortida, després marxem cap a casa, contents pel dia passat.