Diumenge 7 de Desembre.
Avui toca la Mola de Sant Llorenç de Munt. Aquella muntanya de cim pla (mola) amb una construcció (el monestir de Sant Llorenç de Munt que dona nom al parc) que veiem anant per la C-58 fins arribar a Terrassa.
Tot i que hi ha varies rutes per arribar-hi avui agafarem poder la més clàssica, la que surt des de Can Robert, a Matadepera, passa per Can Pobla, va pel camí dels Monjos i arriba al cim. Les vistes en tot moment són molt maques, però al cim hi ha les millors, podent divisar-se el mar, Tibidabo, Montserrat, les Guilleries i el Montseny i al final de tot els Pirineus nevats.
Quedem a Badalona a les 9:30 i en 45 minuts estem allí, No arribem fins a Can Robert, deixem el cotxe a la rampa de la urbanització que hi ha al costat, ja que hi ha cotxes aparcats i poder el pàrquing de Can Robert, a uns 300 metres, està ple. Passades les 10:00 acostuma a estar-ho.
La Mola, amb els 1.101 metres d'alçada, és el cim més alt del parc. Des de Can Robert fins a la Mola hi han 4,5 quilòmetres i 450 metres de desnivell. El camí és bastant evident en tot moment, i només hem de seguir la pista i abundants indicacions que veiem, o seguir a la gent, doncs la ruta és bastant concorreguda. Hi ha trams de pujada suau però constant i trams plans, i no és fàcil de seguir.
 |
| El grup passant per Can Robert |
De seguida trobem un indicador a la dreta de la pista que ens indica La Mola per un camí més costerut. L'agafem. Podrien continuar per la pista i arribarien al mateix lloc donant una mica més de volta, però no veurien unes tombes antropomòrfiques (Tombes de Can Robert) que hi ha.
 |
| Martí i Erica al principi de camí costerut |
 |
| Els grans al costat de les tombes |
Les tombes són uns rectangles fets amb roques planes que hi ha repartides entre les barreres de fusta.
 |
| Veiem Montserrat al fons (amb zoom) |
 |
| Cada cop hi ha millors vistes |
 |
| Ibam, Dani i Jordi |
 |
| Al fons Can Pobla |
Arribem a un cruïlla de camins: davant la pista continua cap a Can Pobla, no l'agafem; a l'esquerre n'hi ha dos, un que va a parar al pàrquing i un altre que puja cap amunt; agafem aquest últim.
 |
| Ens trobem un guarà al mig de pista que es deixa tocar |
 |
| Els peques aprofiten el moment |
 |
| El guarà ens segueix uns metres. Li hem caigut simpàtics. |
Passem per darrere de Can Pobla i poc després deixem la pista agafant un camí per l'esquerre (hi ha un indicador). Al cap de poc tornem a sortir amb un tram del camí amb molt bones vistes.
 |
| Raúl i jo |
 |
| Jordi i Ani |
 |
| Pere i Raquel amb el monestir al fons |
 |
| Ja queda poc per arribar |
 |
| Tram del camí dels monjos |
 |
| La tenim a tocar |
Arribem al cim. A dins el monestir, que pot visitar-se lliurement, hi ha una oficina d'informació del parc i un restaurant. Per reservar taula s'ha de fer amb molta antelació. Nosaltres comprem alguna beguda i cafès i mengem fora.
 |
| Monestir |
 |
| Sergi i Ibam (sí, amb "b" i "m") amagats |
Des del cim les vistes són maquíssimes.
 |
| Montcau al fons |
 |
| Montserrat al fons |
Després de dinar aprofitem per veure on estan els burros que porten menjar al restaurant, ja que només es pot pujar a peu. Els burros estan, mirant cap al mar, a la dreta. Als peques els hi fa molta gràcia. Després, com que s'estava molt bé al sol i hi ha molt bones vistes, aprofitem per fer petar la xerrada.
 |
| Foto de grup |
 |
| Iniciem a baixada pel mateix camí |
Si ens hi fixem, baixant a la dreta, hi ha un parell de petites coves a 10 o 15 metres del camí. Anem amb els peques a donar-hi un cop d'ull.
 |
| Primera cova |
 |
| Segona cova |
 |
| El monestir, poc a poc, va quedant enrere |
 |
| Passem per Can Pobla |
 |
| Al fons el Tibidabo |
Després de fer el camí d'anada tornem de nou als cotxes sense més contratemps.
