Diumenge 14 de Febrer del 2016
Tornem de nou a La Mola, aquest cop des del coll d'Estenalles. Aprofitant que farà bon dia anem tres famílies.
La ruta és de 12 quilòmetres i 400 metres de desnivell, però es fa per un camí força còmode, molt fàcil de seguir, és molt evident i està ben indicat als llocs conflictius, amb grans panoràmiques, on gran part del camí és pla, força entretingut i amb un pel d'aventura al tram final.
Deixem el cotxe al coll d'Estenalles, al quilòmetre 14,5 de la carretera entre Matadepera i Mura, on hi ha una gran àrea de pàrquing i un punt d'informació del parc i comencem a caminar.
Creuem la carretera i passem pel costat del punt d'informació. Agafem una pista asfaltada puja. Aquesta mateix camí el varen agafar per fer
el Montcau i la cova Simanya. Aquesta pujada, exceptuant el tram final, és pràcticament l'única que hi ha a tot l'itinerari. Passem per sota del Montcau i arribem al coll d'Eres.
 |
| Passem al costat del Montcau |
 |
| Sílvia i Marta sota el Montcau |
 |
| Peques amb el Montcau al fons |
Hi ha un moment que veiem una fita a l'esquerre del camí que ens assenyala els Òbits, l'agafem i sortim del camí per arribar fins a dalt d'una cinglera on hi ha bones vistes de la Mola. Agafem una mena de canal que baixa cap a la dreta per arribar a sota la cinglera i visitar els Òbits.
 |
| El grup amb la Mola al fons |
 |
| Panoràmica des de la cinglera dels Òbits |
 |
| Canal de baixada als Òbits |
 |
| Amplies panoràmiques |
Una vegada deixem la canal i sortim del bosc anem cap a l'esquerre i arribem als Òbits. Unes balmes que van estan habitades, tenen restes de mur, fins a mitjans del segle passat. Investiguem una mica, doncs hi ha petits passadissos dins la balma i tornem per on hem vingut, sense passar per la canal i tornem al camí seguint la cinglera.
 |
| Restes de paret dels Òbits |
 |
| Dins els Òbits |
 |
| Òbits |
 |
| Vistes de Montserrat |
Tornem al camí per on hem vingut, sense passar per la canal, continuem recte i arribem de nou al camí. Al cap de poc arribem al peu de La Mola.
 |
| El grup amb Montserrat al fons |
 |
| La Mola amb el santuari de Sant Llorenç al cim |
El camí baixa per un tram pedregós i arribem al costat del morral de drac, un monòlit on diuen que fa temps vivia un drac. Al cap de poc de passar el morral de drac el camí surt del bosc i s'inicia la pujada. Nosaltres, com que volem fer el camí dels micos, un petit i fàcil camí equipat amb varies grapes que supera la cinglera, grimpem una mica fins arribar a una gran pedra a peu de la Mola i des d'allí agafem un corriol que ens durà a la canal.
 |
| Morral de drac |
 |
| El grup grimpant per arribar al canal dels micos |
 |
| Noies amb el morral de drac darrere |
 |
| Passem pel costat de la gran pedra dirigint-nos al canal dels micos |
 |
| Pujant com micos entre arrels i branques |
 |
| Passem per la petita cova dels boixos |
Una cop passada la petita cova, que és més una petita balma, trobem les primeres grapes que ens ajuden a superar el primer tram de paret. Els Sergi i la Lucía la fan sense problemes, el Martí i la Natàlia la superen amb una miqueta d'ajuda, però tots acaben força contents.
 |
| Dani superant la paret |
 |
| Pili pujant la canal |
 |
| David superant la segona part de la canal |
 |
| Martí ho supera amb ajuda |
 |
| Marta i Sílvia enmig de la canal |
 |
| Els peques un cop superada la canal |
Una vegada deixada la canal només hem de seguir el camí principal i en menys de 5 minuts arribem al cim de La Mola. Allí hi ha qui compra alguna beguda, hi ha un restaurant allí mateix, i aprofitem per dinar (fora) amb amplies panoràmiques. S'està d'allí més bé, i els peques aprofiten per veure els burros que hi ha cercats. Una cop havent descansat iniciem la tornada per on hem vingut, aquest cop seguint el camí principal i sense passar pel canal dels micos.
 |
| Martí i Lucía al costat del monestir de Sant Llorenç |
 |
| Àmplies vistes |
 |
| El Montcau al fons, per on hem passat abans |
 |
| Tram de camí empedrat per on passem de tornada |
 |
| Passem per dins d'una petita balma |
 |
| La Pili per un tram del camí empedrat |
 |
| Poc a poc La Mola va quedant enrere |
Seguim el camí, força planer, i sense desviar-nos per fer la canal del mico ni veure els Òbits arribem sense més contratemps al lloc on hem deixat els cotxes. Com que sembla que la pluja s'apropa anem a Badalona a prendre alguna cosa i fer-la petar, contents d'afegir una nova excursió a la llista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada