Carcaixells d'en Dalmau i Montclar: L'Aldenya (Baix Empordà)

Dissabte 26 de Març de 2016

Avui anem al Baix Empordà, a Solius, al costat de Santa Cristina d'Aro, a fer un excursió una mica més aventurera. Són gairebé 7 quilòmetres, amb 350 metres de desnivell, encara així el desnivell acumulat és més gran, doncs la ruta és una mica trenca-cames i s'està pujant i baixant contínuament per ho que cansa més.

Aquest cop hem anat amb alguns dels grans, Sergi, Joel i Lucía, doncs la ruta crec que és millor fer-la amb nens d'almenys 10 anys i que no tinguin gaires problemes per moure's per terrenys una mica difícils, amb grimpades i desgrimpades contínues i amb cordes i cadenes per superar desnivells. Tampoc és aconsellable fer-la per a gent amb vertigen, doncs tot i no ser haver-hi trams amb molta alçada sí que hi ha trams fàcils però una mica delicats. La sortida té varis trams de cadenes i cordes, fàcils però que obliguen a tenir una mica d'habilitat en aquest tipus d'equipació.  Segurament nois més petits i amb una mica d'habilitat també podrien fer-la, però per més tranquil·litat he preferit anar amb alguns dels grans i en petit comitè, així la cosa està més controlada. Es recomana portar aigua, doncs toca el sol en tot moment i tanta pujada dona set.

La ruta va des de la masia de Can Llaurador fins al cim del Montclar, modest cim del 417 metres des d'on hi ha molt bones vistes dels voltants. El camí passa pels Carcaixells, que són unes petites muntanyes de granit mitjançant varis trams equipats i on s'ha de grimpar i desgrimpar contínuament. 

Per arribar al punt d'inici agafem la C35 i sortim a la sortida Santa Cristina d'Aro / Solius, i ens dirigim cap a Solius. Abans d'arribar a Solius veurem la masia-restaurant Can Pla (el nom es veu de des del principi de la recte). Just abans d'arribar al restaurant ens desviem a l'esquerre, avancem 250 metres i girem cap a la dreta (és dreta o esquerre). Avancem 300 metres i veurem un indicador cap a Can Llaurador, el seguim i passada la masia aparquem al costat dels arbres. Un cop allí agafem la pista i seguim en la direcció que venien amb el cotxe, seguint el camí principal.  Al cap de poc passem pel costat del menhir de Can Llaurador, un menhir com els que porta l'Obèlix als còmics. Continuem endavant, passant per un bosc d'eucaliptus i alzines sureres, els Carcaixells es veuen davant. 

Sergi al costat del menhir de Can Llaurador

Els peques amb els Carcaixells al davant

Carcaixells d'en Dalmau

Arribem a un cartell que ens anuncia que la via ferrada de les Agulles Rodones està tancada. Si mirem a la dreta veurem que hi ha un corriol que travessa un rierol mitjançant un petit pont. L'agafem i comencem a pujar de manera intensa fins arribar a la capella. El camí no té pèrdua. A partir d'aquí anem seguint marques de sender local (blanques i verdes) durant tot el recorregut que ens durant fins el Montclar, objectiu de la nostra sortida.

Els peques a sobre del petit pont, inici de la pujada

El grup a la capella

Arribem a la capella, on hi han varis pessebres i des d'on es gaudeixen de molt bones vistes. Aprofitem per descansar una mica, doncs la pujada fins aquí ha estat intensa. A partir d'aquí comencem els trams equipats.  

Marta, Vane i Silvia davant els Carcaixells

Comencem les grimpades

I també les cadenes (abans hi ha una corda)

Lucía i la resta pujant

Sergi i jo tanquem el grup

Nou tram de cadenes més verticals

Marta pujant

Sílvia intentant volar

Després de tres trams de cadenes i una petita corda arribem al pont dels Aritjols. Hi ha un cartell que ens adverteix que tothom que passi ho fa sota la seva responsabilitat, intimidant una mica, encara així en realitat ningú li fa gaire cas. Decidim passar pel costat, hi ha un camí que baixa pel costat dret poc abans i després puja fent servir cadenes. A la tornada, que es farà pel mateix lloc, ho creuarem. 

Arribem al pont dels Aritjols

Joel, Sergi i Lucía davant el pont

Cadenes per pujar des de sota

Agafem el camí que surt per la dreta i arribem a sota el pont. Farem servir les cadenes per pujar de nou a dalt. 

Pujant per les cadenes

Vane pujant per les cadenes

Marta i Dani passat el pont

Seguim el camí (evident) amb les maques de SL

Bones vistes dels voltants

Trobem nous trams de cadenes

Baixem i pugem contínuament

Nous trams de cadenes ens ajuden a baixar

Lucía baixant

Més trams de cadenes

Una corda ens ajuda a superar una pendent

Sílvia pujant per la corda

Nou passamans per baixar

Joel amb agulla dels Carcaixells darrera

Grup grimpant de nou

Petit tram estret i allargat

Grup finalitzant els Carcaixells

Una vegada finalitzats els Carcaixells, hem anat seguint marques blanques i verdes (SL) durant tot el recorregut arribem a una torre de la llum. Al costat hi ha un pal indicador que ens indica la direcció al Montclar, a 13 minuts. Seguim endavant, ja queda molt poc.

Lucía s'avança i puja els darrer tram

Cim del Montclar

Foto de grup al Montclar

Després de fer la darrera grimpada arribem al Montclar. És un modest cim de 417 metres des d'on hi ha molt bones vistes dels voltants i fins hi tot es veu el mar, no gaire lluny. Busquem un lloc amb vistes resguardat del vent i aprofitem per descansar i dinar. S'està molt bé, però s'ha de tornar. Podem fer-ho per on hem vingut fins la torre elèctrica i tirant a la dreta per pista, que ens durà abans de la pujada per una pista amb força pendent, però preferim fer-ho pel mateix camí que hem fet servir per arribar fins aquí, més divertit. 

Iniciem la baixada

Sílvia i Marta amb els Carcaixells darrere

Desgrimpem

Pugem les cadenes

Sergi baixant

Arribem a pont i el creuem

Joel passant el pont

Sergi passant el pont

Baixant per les cadenes

Darrers trams de cadenes

El grup finalitzant les cadenes

Un cop arribem a la capella iniciem la baixada, curta però intensa, i un cop abaix caminem 20 minuts i som als cotxes, cansats però contents. Ha estat una sortida dura però moooooolt divertida.