Serra del Montsant : Priorat

Dissabte 9 d'Abril del 2016

Aquesta és una d'aquella d'aquelles sortides en les que gaudeixes de principi a final. Té una mica de tot allò que m'agrada: paisatges preciosos, trams careners, alguns passos equipats, trams molt aeris i una cova amb formacions que es pot explorar sense gaires problemes. La sortida és d'Aventura't, un usuari de wikiloc on l'explica molt bé que segueixo. En aquest link hi ha explicacions molt detallades de tot el recorregut, molt millor que les meves. Recomano descarregar-se el seu track, doncs ens va anar molt bé.

En total una mica més de 15 quilòmetres i 900 metres de desnivell. La sortida és força entretinguda, i en cap moment es fa pesada, al contrari, hi ha molt bones vistes de principi a final. En total 7 hores contant fotos, dinar i visita cova. Ens varem saltar el Cristo de Sang per evitar el fort vent i estar una mica més resguardats. Si aneu mireu abans que no faci gaire vent, doncs la tornada es fa per trams molt aeris i el vent pot complicar les coses.  

Aquesta sortida té trams molt aeris. No la veig complicada, però hi ha trams molt aeris i si algú té vertigen ho pot passar malament. Hi ha varis trams equipats; no els considero complicats i, amb una mica d'agilitat, poden fer-se sense problemes, però repeteixo, s'ha de tenir certa agilitat. 

El recorregut puja suaument fins a dalt de la Serra del Montsant al principi, torna a baixar fins arribar a l'ermita de Sant Joan i torna a pujar fortament fins arribar a sobre la Serra del Montsant, planeja durant gran part de la tornada i finalment baixa abruptament fins arribar de nou al punt de sortida.

Quedem a les 7:00 a Barcelona. Som 7 en total, alguns ja coneguts i altres de nous. Per arribar al punt de sortida agafem AP7 fins Torredembarra, allí agafem la N340 i la T11 fins a Les Borges del Camp, on agafem la C242 fins La Morera del Montsant, on deixem el cotxe a un pàrquing que hi ha al començament del poble. Esmorzem al bar que hi ha a sota el pàrquing i comencem a caminar sortint de poble per la carretera, on al cap d'un centenar de metres trobem al cantó esquerre un camí, marques de PR, que seguirem. El camí és de bon fer i poc a poc va pujant i apropant-se a les parets imponents que tenim davant. 

Parets de la Serra del Montsant

Poc a poc anem ascendint fins arribar al peu de les imponents parts, que anem seguint, superant fàcilment alguns graus equipats amb cables i escales.

Primers passos equipats, força fàcils

Poc a poc anem guanyant alçada

Graus de Carabassal

Pere superant el grau

Juan i Dolors el segueixen

Bones vistes

Montse i Pere pujant un nou grau de Carabassal 

Cristian tanca el grup

Reseguint les parets

Sense gairebé adonar-nos arribem a dalt de la Serra del Montsant, on hi ha trams força plans. Seguint un camí que segueix les cingleres.

Part de dalt de la Serra del Montsant

Camí espectacular i amb molt bones vistes

Caminant per una gran tram pla arribem a la Cova Santa, que més tard explorarem. Girem pel camí que va a la dreta i, després de seguir un tram de GR comencem a baixar entremig d'una zona cremada fins arribar a l'ermita de Sant Joan.

Mirant enrere es veu Morera al fons

Tram de baixada

Arribem a l'ermita de Sant Joan

Arribem a l'ermita de Sant Joan. Indret força maco, amb zona de pícnic i font. Passem per darrera de l'ermita i iniciem una forta pujada que ens farà passar per les 3 parts del grau dels 3 esglaons, una miqueta més difícils que els hem trobat al començament, i que ens durà fins la Roca Corbatera, de 1.166 metres, cim de la Serra del Montsant. 

Iniciem la forta pujada fins el cim

Grau del 3 esglaons

Cristian pujant el grau

Darrera part del grau dels 3 esglaons

Arribant de nou a dalt de la Serra del Montsant

Vistes de Siurana i el seu pantà

Després de la forta pujada tornem a ser a dalt. Bufa el vent i busquem un lloc on dinar resguardats. Un cop havent recuperat forces i continuem fins a la Roca Corbatera, que es troba molt a prop.

Ja queda molt poc per arribar al cim

Esperó amb bones vistes

Grup al sostre de la Serra del Montsant (Roca Corbatera)

Arribem al cim, fem la foto de grup i marxem, doncs bufa fort el vent i no s'hi pot estar. Ara toca un gran tram de camí pla. La pujada ha quedat enrere, i com que sembla que baixem una mica i estem a cobert del vent la ruta es fa molt agradable entremig de grandioses vistes.

Un servidor amb Siurana darrere

Resseguim la cinglera

El camí continua sense descans

Per voler estalviar-nos un tram on bufava el fort vent, anem per un lloc en contes de per on havien d'anar, fem la mateixa distància, i ens passem el Crist de Sang, una petita figura de ferro. Quan ens adonem, tot i no estar gaire lluny, ens fa mandra desfer les passes i continuem. De seguida arribem a la Cova Santa, ens posem els frontals i comencem a explorar-la.  És una cova amb una senzilla entrada on hem d'ajupir-nos durant quatre i cinc metres i després es fa més alta permetent caminar sense problemes donada la seva alçada i amplada. Hi trobem formacions i anem movent-nos per varies sales comunicades. És fàcil d'explorar, i tot estar una mica mullat el terra no hi ha gaires forats ni ens hem d'ajupir ni res d'això. Hi ha alguns passadissos on hem de baixar amb compte, però sense gaires problemes. Tot i tenir 200 metres de llarg no l'investiguem amb la seva totalitat. Podien haver continuat explorant, però el temps premia i després de mig hora explorant i fent fotos abandonem la cova més que satisfets.

Explorant la Cova Santa

Algunes formacions

Manel i Cristian investigant

Amplies sales

Algunes petites estalactites en forma de gotes

Més formacions

Juan i Dolors al costat de més formacions

Explorada la cova continuem la tornada. El camí és carener i gaudim de grans vistes.

Resseguim la cinglera

Pas estret entremig de parets

Arribats a un punt comencem a baixar. Passem per un pas estret entremig de parets i arribem al Grau de Carrasclet. L'ignorem i continuem per la dreta resseguint la cinglera. Trobem un pas on hem de caminar a quatre potes al costat de la cinglera un parell de metres, doncs la paret tapa el camí i només deixa 60 o 70 cm d'alçada per poder passar. A partir d'aquí el camí es fa estret i passem a tocar de la cinglera, entre 50 i 100 cm en alguns llocs. Hi ha cables per donar seguretat, tot i que el pas és molt fàcil de fer. Seguim la cinglera una estona, a vegades per trams estrets i a vegades més amples. Arribem al balcó del Priorat, un promotori separat de la cinglera. Hi ha un gran roca encastada que fa de pont i una barana per donar més seguretat. Anem al balcó del Priorat on hi ha grans vistes, fem algunes fotos i continuem el camí fins arribar al grau dels Barrots.  

Passem per sobre una gran pedra ajudats de barrots

Arribem a la part d'adalt del Grau dels Barrots, on, ajudats de barrots de ferro passem per sobre una gran pedra. Continuem per un baix passadís per darrera la pedra. Sembla que estiguem endinsant-nos de nou en una cava. Baixem per una canal entremig de grans parets. Passem per sota de la pedra per on abans havien passat. Arribem a un desnivell de 3 metres on ajudats de barrots, és l'inici del Grau de Barrots, hi ha una placa, es pot baixar molt fàcilment. Continuem la canal, en algun tram s'ha de fer oposició per baixar, però resulta fàcil de fer.  

Dolors passant per sota el gran roc

Cristian baixant el Grau de Barrots

Sortint de la canal

Manel desgrimpant

Morera es veu aprop

Grup deixant enrere la Serra del Montsant

Un cop deixada enrere la canal toca caminar una hora per arribar als cotxes. El camí és fàcil, tot i que hi ha trams amb pedres soltes que podem fer-nos caire. Xinoxano arribem de nou al poble, on després de prendre alguna cosa al bar iniciem la tornada a casa.

Ha estat una sortida d'aquelles que deixen un bon gust de boca, amb bones vistes, trams aeris i equipats, cova, trams careners i millor companyia. 

Apunt: la sortida pot retallar-se una mica si, un cop arribats a la Santa Cova continuem fins a la Roca Corbatera sense haver de baixar a l'ermita de Sant Joan ni haver de tornar a fer la forta pujada pel grau dels 3 esglaons. Considero que pot estalviar-se una mica més d'una hora i força forces, doncs la pujada dels 3 esglaons és dura.