Dissabte 1 de Juliol del 2017.
Fantàstica ruta per Sant Llorenç de Munt al voltant de la Vall d'Horta plena de punts d'interès i amb grans vistes en tot moment.
Tot i que en principi havia quedat amb Alejandra i Toni, un triatleta acostumat a les llargues distàncies amb qui segur que tornaré a coincidir, per anar a fer el Gra de Fajol el temps ens va fer canviar de plans i varem quedar-nos més a prop de casa per fer una ruta que ja havia intentat de fer un cop però que un imprevist m'havia obligat a cancel·lar.
Per arribar-hi agafen una pista que surt a l'esquerre un parell de quilòmetres abans d'arribar a Sant Llorenç Savall. Anem avançant amb el cotxe fins a trobar un aparcament per 7 o 8 cotxes al cantó esquerre del camí. Allí deixarem el cotxe i creuarem un petit pont, girant després a la dreta i agafant un petit corriol que ens portarà, passant pel costat de la casa de la Muntada i després d'un tram de pujada i seguint per la carena de Muntcada recte cap a les runes del Castell de Pera.
|
Seguim la carena de Muntcada i gaudim del Montcau i els Emprius |
|
Al mig agulla on està el Castell de Pera |
|
Amplies vistes de la Vall d'Horta |
|
Aprop del Castell |
|
Un servidor amb Toni amb la Vall d'Horta al darrere |
|
Explorem les restes del castell de Pera |
|
Emprius i Montcau |
|
Vistes de la Vall d'Horta |
|
Toni i Alejandra grimpant una mica |
|
Carena de la Roca Sareny |
|
Vistes magnífiques |
|
Precioses vistes |
Deixant enrere la carena de Sareny baixem i arribem a un petit coll on, seguint recte ens enfilem de nou passat un tram de bosc fins a l'àmplia carena dels Emprius des d'on gaudim de nou de molt bones vistes. Al passar pel costat del Queixal Corcat, un bloc de roca en format de queixal buit per dins, aprofitem per baixar fins a la base i Toni i jo enfilar-nos pel seu interior grimpant amb l'ajuda d'una solitària grapa.
|
Montserrat al fons |
|
Avançant per l'Era Ventosa amb el Montcau al fons |
|
Nova perspectiva del Montcau |
|
Mirador del Queixal Corcat i esquerda per on pugem |
|
Curiós castell de roques |
Un cop finalitzada la cadena dels Emprius baixem fins el coll de Llor, on veiem indicadors cap a la font de Llor. Nosaltres ignorem les indicadors cap a la font i pugem pel canal fins a trobar una fita que ens indica com anar a la Cova Simanya. De pas veiem també la cova del Triangle, la cova Simanya Petita i la cova Simanya Gran. Hi ha alguna cova més, de l'Àngel i del Torrent que mirem des de fora, doncs són estretes i no semblen tenir gaire llargaria. Un cop vistes les coves, i per no repetir el tram fet, tal com indica el track d'Aventura't anem cap amunt, fins el Coll d'Eres i passat aquest ens dirigim seguint un corriol cap al'esquerre per, després de seguir un corriol poc definit i amb baixada una mica irregular, empalmar de nou amb la ruta d'Aventura't.
|
Cova del triangle |
|
Alejandra a la cova Simanya Petita |
|
Baixant de la Cova Simanya Petita |
|
Cingleres al costat de la cova Simanya Gran |
|
Àmplies vistes |
|
Boca de la Cova Simanya Gran |
|
Toni i Alejandra dins la cova Simanya Gran |
|
Alejandra i Dani amb el Montcau darrere a l'esquerre |
Seguint el track i després d'un tram cobert amb forta pujada arribem de sobte al mirador de la Roca Encavalcada, un pont de pedra en precari equilibri que s'aguanta sobre dues columnes de pedra de gran alçada. Ens varem abocar amb prudència i ens va semblaren un dels extrems almenys hi havia 50 o 60 metres d'alçada, l'altre no es veia bé. La veritat és que impressiona. Més tard i ja a casa varem veure en videos del youtube que es podia pujar fins al pont sense gaire complicacions.
|
Roca Encavalcada |
|
Impressionant |
Un cop vista la Roca Encavalcada anem baixant gaudint de tant en tant de miradors de roques i formes capritxoses.
|
La Mola al fons |
|
Màquina de tren |
|
Passe'm al costat de la Màquina de Tren |
|
Poc a pon anem deixant enrere la zona del Montcau |
|
Montcau i Màquina de Tren |
|
Toni i Alejandra arribant a la Pedra d'Àliga |
|
Pujant a la Pedra d'Àliga |
Un cop travessada la Pedra d'Àlega seguim un corriol marcat amb algun punts de pintura taronja i anem baixant fins sortir a la pista, que al cap de 400 metres ens durà de nou al cotxe. Finalitzada la ruta i contents del recorregut anem a Sant Llorenç Savall a prendre alguna cosa i després cap a casa.