Dissabte 17 de Juny del 2017
Feia més de 20 anys que havia fet la Pica d'Estats, el pic més alt de Catalunya amb 3.140,5 metres, però quan l'Alejandra va proposar de fer-la no m'hi vaig poder estar. Després d'uns mesos de la proposta, i acompanyat per Alejandra, Carol, Marta, Javi, Jordi, Jorge i Josan, vaig tornar-hi de nou, gaudint d'una gran companyia i d'uns paisatges encisadors.
La sortida, tot i que tècnicament no és difícil, requereix estar en forma, doncs 19 quilòmetres de llargada i prop de 2000 metres de desnivell fa que no sigui apta per a tots els públics. Tècnicament no és difícil, segons l'època de l'any, però si fins ben entrat l'estiu és probable que trobis força neu i sigui necessari l'ús de grampons i piolets.
Encara que nosaltres varem trigar 12 hores, ens ho varem prendre en calma fent fotos i gaudint de l'entorn, menjant, banyant-nos al estany i amb algun que altre imprevist, a més que un grup gran sempre va més lent, el trajecte pot fer-se sense parar gaire en un parell d'hores menys.
Com queda força lluny de Barcelona nosaltres pugem a Àreu divendres per la tarda, on dormirem en uns apartaments. El dia següent, ben d'hora ens aixequem i agafem la pista que surt d'Àreu i arriba fins l'aparcament que queda a 15 minuts del refugi. La pista, de 11 quilòmetres i una hora de trajecte en cotxe normal, no està en molt bon estat, i tot i que es pot fer en un turisme normal millor si es va en 4x4. Un apunt, és millor aparcar al segon parkquing que queda a 100 metres del tercer, doncs el camí entre el segon i el tercer està en mal estat.
Del parkquing agafem la pista que va cap amunt i al cap de poc ens desviem cap a l'esquerre, hi ha un panell informatiu, per deixar les coses al refugi de Vall Ferrera, on previament hem fet reserva per passar la nit.
|
El grup de camí cap el refugi a deixar les coses |
|
Refugi de Vall Ferrera |
|
El grup al refugi |
Sortint del refugi i comencem a pujar. L'excursió anirà combinant pujades, algunes més suaus, altres més fortes, amb llargs trams plans.
|
Comencem a caminar |
|
Jordi, Alejandra i Josan |
|
Toca desgrimpar una mica |
|
Marta abans de desgrimpar |
|
Carol, Javi i Marta travessant un petit rierol |
|
Seguim el riu |
|
Anem per una pasarel.la de fusta |
|
Travessem prats |
|
Arribem a l'estany de Sotllo |
|
Carol amb l'estany d'Estats al fons
|
|
Alejandra i Jorge arribant al estany de Sotllo |
|
Marta i Dani a prop de l'estany |
|
Descansant al costat de l'estany |
|
Continuem la marxa |
|
L'estany poc a poc queda enrere |
|
Creuem de nou un rierol |
|
Arribent a l'estany d'Estas |
|
Comencem a trepitjar neu |
Fins aquí la sortida havia intercalat trams plans i trams de pujada. A partir d'ara trobarem força neu i una tartera força llarga i dreta. Com hi ha força neu en un moment donat ens posem els grampons i continuem pujant.
|
Arribem a la tartera |
|
Toca pujar de valent |
|
Marta amb l'estany d'Estats al fons |
Arribats a dalt de tot de la tartera anem per l'altre cantó de la muntanya, rodejant el cim, on hi ha encara més neu. Toca baixar una mica per pujar després fins arribar al cim.
|
Java pujant |
|
Hi ha molta neu, petò s'avança bé |
|
Pugem i continuem pujant. Ja queda poc. |
|
Alejandra al Verdaguer amb la Pica al fons |
Un cop arribats al darrer coll pugem al Verdaguer, de 3.130 metres, doncs només implica desviar-nos 100 metres i així fem un altre cim. Un cop fet el Verdaguer baixem al coll i remuntem els darrers 100 metres fins a la Pica.
|
Vistes des del Verdaguer |
|
Al cim del Verdaguer, un altre 3000 |
|
Cim de la Pica d'Estats. 3140,5 metres i sostre de Catalunya |
|
El grup al cim de la Pica d'Estats |
Un cop fet el cim baixem i mengem alguna cosa. Ara només queda desfer el camí i tornar al refugi. La tornada es fa llarga i el refugi no sembla arribar mai, però passa a passa finalment arribem.
|
El grup sopant al refugi després de l'excursió |
Ha estat una sortida llarga però molt maca. Després de dutxar-nos i descansar una mica sopem per recuperar forces d'una g
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada