Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 10 de setembre del 2014

Bufadors de Beví - Santa Maria de Besora

31 de Juliol de 2014

Feia molt de temps que tenia ganes de fer aquesta excursió, però per un motiu o un altre s'havia anat deixant. Com que les vacances d'estiu s'havien acabat vaig pensar que estaria bé començar amb una excursió fàcil, maca, no gaire llarga i sense desnivell, per ho decidir-me pels Bufadors de Beví.

Els Bufadors de Beví és una zona amagada i humida, lleugerament enfonsada, que queda darrera una muntanya. Al estar enfonsada i no tocar-li gaire el sol es forma una mena de microclima, amb temperatures més baixes i humitat, ple d'ombres i morses. La veritat és que un lloc força maco, on hi ha abundants forats, anomenats bufadors, per on surt l'aire que es cola per altres parts de la muntanya. Nosaltres varem notar l'aire que sortia pels bufadors, però s'ha de dir que no era gaire fort, poder el dia no era el més idoni. 

Nosaltres varem fixar-nos en aquest link per prepara l'excursió: Fer muntanya: Serra dels bufadors

Aquell dia erem uns quants, en total sis famílies, però ens ho vem passar molt bé.

Per arribar als bufadors hem d'anar, passant per Vic, i Sant Quirze de Besora fins a Santa Maria de Besora.
Un cop allí, al final del poble girem a l'esquerre i seguim la pista fins veure a l'esquerre un cartell de fusta, al cap de 10 minuts, que posa Bufadors. Llavors per allí deixem el cotxe. Si ens trobem al cantó esquerre una taula de fusta per fer pícnic (Marta Dachs, hi ha una mica d'herba) feu mitja volta, ja que us ho heu passat.

Tornem enrere per la pista on hem vingut amb el cotxe, passem per costat del cartell de Bufadors, ignorant-lo, i continuem la pista 60 o 70 metres fins trobar una nova pista que agafem.

Iniciem la excursió. Serra dels bufadors al final


Pel camí trobem vaques pasturant
Trobarem algunes portes de ferro que impedeixen sortir a les vaques. Recordeu-vos de tancar-les.

Mutanya dels bufadors. Hi són darrere.



Durant la primera part de l'excursió anem pel costat de la muntanya dels bufadors, per la part que toca el sol. Els bufadors hi són darrere.
La primera part de l'excursió és força plana i amb molt bones vistes.

Sergi, Alex i Arnau


Després d'una petita pujada, a la dreta hi ha una porta tancada per un fil elèctric per on hem de continuar en baixada. Tirem per allí i al cap de 200 metres trobarem a la dreta una fita de pedres i un camí minúscul que puja. L'agafem i quan acabem la pujada entrarem als bufadors de Beví.





Els Bufadors de Beví s'estenen durant mig quilòmetre, seguint tota la muntanya. És una zona obaga on al entrar baixa la temperatura de cop, sembla que t'hagis ficat dins la nevera. ; )


De seguida trobem nombrosos forats, anomenats bufadors. És força curiós. Per precaució millor no abocar-si gaire, ja que alguns poden ser profunds.

Jordis i Jose al costat d'un bufador
Els peques comencen a explorar encants els bufadors




Hi ha una petita cova per on es pot baixar sense perill i aprofitem per explorar-la.




La cova deu fer 5 metres d'ample per 20 de llarg. Els peques s'hi fiquen tots sense pensar-s'ho gaire.


Continuem explorant els bufadors.


Hi ha morsa per tot arreu


Més bufadors


Martí explorant


Més bufadors

I encara més bufadors...


Seguim el camí anem poc a poc elevant-nos i sortim de l'àrea dels bufadors. En el moment que ho fem es nota el canvi de temperatura. Podem continuar cap endavant, per un camí estret amb precipici a cada cantó, no gaire bona idea si portem nens, o tornar enrere. Decidim tornar enrere i desfer els 4 quilòmetres que portaven fets, en poc més d'una hora tornem a estar als cotxes.

En total 8 km que poden fer-se en 2 hores i mitja més parades.

De tornada decidim parar a prendre un cafè a un restaurant de Sant Quirze de Besora, el primer que hi ha al arribar al poble, al costat d'un ampli aparcament.

Sincerament, no us ho recomano. El tracte va ser penós a més no poder ja de bon principi i la prepotència i el menyspreu cap als clients va fer que gairebé arribessin als punys amb l'amo del local. Afortunadament no vem arribar a tant, però espero no tornar mai més a aquest local.

El restaurant on mai hauriem d'haver parat


2 comentaris:

  1. Daniel,
    Pensava que havia penjat un comentari, però veig que no s'ha publicat.
    Un lloc fantastic i diferent, molt bon reportatge i fotos.
    M'ha encantat el "guinyo" del picnic, m'ha sorprès. Moltes gràcies, me l'apunto!

    ResponElimina
  2. Jeje.
    Quan vaig veure la taula de pícnic de seguida vaiv pensar en Tú.
    Encara així hi havia massa herves :(

    ResponElimina