Cova de Sescorts, Mola, cova d'en Manel i barranc del Rajant

Dissabte 27 de Desembre de 2014

Torno a Sant Llorenç de Munt i a la Mola, aquest cop sense els peques, amb la Helena, el Jorge i el Cristian, a mirar de fer una ruta força aèria que vaig veure a Engarrista: La Mola, pujant a la Mola passant per la roca Petanta, la cova de Sescorts i pel Morral del Drac; i baixant pel mal pas de Can Pobla, visitant la Cova d'en Manel, per Can Pobla i pel barranc del Rajant, amb sis ràpels.   

La ruta és una força aèria i amb alguns trams exposats, per ho que no la recomano a menys que es tingui una certa experiència.

Iniciem la sortida a les 8:10. Hem aparcat a Can Robert, a partir d'aquí tirem cap a l'esquerre i arribem a una riera, la seguim cap enrere fins a trobar una pista que la travessa i seguim la pista, arribant a la finca de Can Garrigosa. Al cap de poc agafem un corriol que hi ha a la dreta i comencem a pujar. 

Al principi el camí es fa per bosc, però al cap de poc aquest desapareix i tenim grans vistes.

Comença a sortir el sol

Fem alguna grimpada per enlairar-nos una mica més amunt.

Helena i Jorge pujant

Pujant trobem unes vistes molt maques.

Vistes del Tibidabo i la torre de Collserola

Montserrat al fons envoltat de núvols

Jo amb el Morral de Drac al fons

Caminem seguint un corriol, amb la Mola quedant-nos a la dreta, (tal com es veu a la foto d'adalt) fins arribar a la roca Petanta. Seguirem llavors per la dreta d'aquesta per un tram  una feixa una mica exposada i arribarem a la cova de Sescorts, que va ser habitada en el neolític.

Arribem a la roca Petanta

Feixa aèria

Acabada la feixa arribem a la cova de Sescorts. Val la pena donar-hi un cop d'ull. 

Deixem les coves i seguim el camí, que enllaça al cap de poc amb el camí normal a la Mola des del coll d'Estenalles. Continuem i arribem al Morral de Drac, on diuen que fa temps habitava un ídem.

Morral de Drac

Deixem el morral de Drac i arribem a la Mola per "darrere".

Monestir de Sant Llorenç de Munt

Des d'aquí les vistes són precioses

A la dreta el tram d'on venim: roca Petanta, feixa i cova

Des del monestir tornem cap enrere i baixem pel cantó esquerre per arribar al mal pas de Can Pobla, amb corda i cadenes.

Trams aeris i exposats

Mal pas de Can Pobla

Baixem per una canal força dreta, un cop avall hem de continuar a l'esquerre fins arribar a dalt de Can Pobla.

Cristian suggereix que ja que la tenim a prop busquem la cova d'en Manel i li donem un cop d'ull. Després de buscar-la durant una estona, la trobem. Està en un barranc entremig d'un caos de blocs, a uns 20 metres d'un corriol, en un punt on hi ha un parell de fites de ferro verdes.

Cova d'en Manel

Segons hem llegit és la més llarga del masis, i arriba als 900 metres de llargada. Nosaltres, que no anaven preparats, per falta de temps i portant només un parell de frontals, ens hi endinsem el primer tram. No sembla difícil, però has d'anar ajupit tota l'estona.

Cristian

Helena amb la seva llanterna

Trobem força aranyes. Sort que estaven quietes.

Jorge observant un ratpenat

Ratpenat de més a prop

Feta una petita exploració a la part inicial de la cova sortim d'aquesta i baixem fins a Can Pobla, el travessem i al cap de poc, en contes de pujar (cap a la Mola) seguim el camí que va baixant cap a l'inici del barranc. 

Croquis del barranc extreta de http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos1/barranco_del_rajant.htm

Ens equipem i comencem la baixada

Helena al primer ràpel

Cristian baixant

Jorge baixant el segon

Tercer ràpel

Al final del tercer ràpel i al quart hi ha basses d'aigua. Intentem que no es mulli la corda, però no tenim gaire sort.

Quart ràpel

Cinquè ràpel, de 20 metres

Encara hi ha un sisè ràpel, amb una sortida força incòmoda, que fem. A partir d'aquí és baixar pel barranc des grimpant fins arribar al seu final, a l'urbanització i en deu minuts arribem al cotxe.