Gorgues de Sant Bertomeu : Osona

4 d'abril del 2015

La setmana passada havia plogut bastant i vaig pensar que seria un bon moment per visitar la riera de Ses Gorgues, doncs portaria força aigua i l'espectacle valdria la pena, per ho que vaig deixar per un altre dia la sortida que tenia preparada i varem anar a fer una excursió per la riera.

Com que ja coneixia la riera d'una sortida anterior vaig pensar que estaria bé anar des del restaurant de Ses Gorgues fins al pont vell de l'Esquirol, baixant i pujant un únic cop la riera, sense fer la tornada per l'altre costat, doncs la veia massa dura i llarga per anar amb nens, per ho que la sortida d'avui, més light, seria de 11,5 km i 500 metres de desnivell, fet que no estava malament. 

És una excursió força divertida i entretinguda, doncs hi ha cordes, cadenes, pas entre roques de la riera, uns quants salts d'aigua i racons de gran bellesa. En alguns punts s'han de vigilar els nens, doncs encara que no són gens difícils sí que hi ha força alçada, i un accident podria resultar fatal. La pujada pel tram de cadenes pot resultar una mica complicat, però si es fa amb cura no hauria d'haver problema. Martí i Erica, de 6 i 7 anys, van fer-les (acompanyats) i es van sortir prou bé. La resta, de 10 anys van fer-ho sense ajuda. S'ha de tenir en conte que si la riera porta aigua per travessar-la ens haurem de mullar els peus. 

La excursió ressegueix la riera per un dels seus laterals, a força alçada, oferint-nos vistes força espectaculars, també la travessa i ens endinsa per alguns racons que hi ha dins força macos. 

Sortim de Badalona C17 direcció Vic, després agafem la C25 i sortim a Roda de Ter, la travessem i passats 7 o 8 quilòmetres a la dreta veiem un polígon industrial, ens hi fiquem, de seguida girem a l'esquerre i al final del camí deixem el cotxe. Nosaltres aparquem davant el restaurant, tancat, de Ses Gorgues.

Agafem el camí que surt del restaurant, em sembla que hi ha un pal indicador que ho indica, i de seguida des del camí veiem el salt del Cabrit. Hi ha un caminet que surt del principal que et porta a dalt del salt, però es veu millor des del camí.  

Salt del Cabrit

El Salt del Cabrit cau a un dels extrems del pantà de Sau, que és on desemboca la riera. El camí és força evident, i segueix un dels cantons de la riera a gran alçada.

Pantà de Sau

Tram comú del pantà de Sau i riera de Ses Gorgues

Travessem la riera de les Paganes, que va a parar també al pantà de Sau. Ens trobem el salt de Nara, petit i molt maco.

Peques amb el sal de Nara

Salt de Nara

Camí que ressegueix la riera

Continuem caminant per l'altre extrem i de seguida el camí s'obre i tornem a veure la riera, aquest cop a gran alçada. Aquí hem d'estar atents, doncs quan el camí comença a girar a l'esquerre, hem de baixar una mica cap a la dreta seguint com unes terrassetes que hi ha i veurem grups de fites que baixen cap a vall. Les seguim i ens durant a baix de la riera. El camí no és difícil però s'ha d'anar en conte.

A sota la riera

Travessem la riera i anem a l'altre costat. Encara que anem descalços el terra és molt pla i no molesta.

Travessant descalços a l'altre costat de la riera

Arribem a l'altre costat, no hi ha altre lloc on anar, i ens trobem una corda que ens ajuda a pujar a l'altre cantó de la riera. A partir d'aquí seguirem el camí i quan creuem un altre ens desviem cap a l'esquerre fins arribar a una masia ( Sentfores).

Iban pujant per la corda

Sònia pujant per la corda

Jordi i Ani en un pas difícil

Salt de la barra de ferro des del mirador. 70 metres de caiguda

Al costat de la masia hi ha un mirador del salt de la barra de ferro. Es diu de la barra de ferro perquè fa anys hi havia una barra de ferro que servia por portar materials entre els dos extrems de la riera. De seguida trobem el camí que baixa cap a la riera. El seguim amb precaució, doncs hi ha alguns trams que rellisquem.

Baixem cap a la riera

Arribem de nou a la riera, força obaga i on una capa de molsa cobreix arbres i roques. Girem cap a l'esquerre per veure el salt des de baix.

Tram de riera

Fent equilibris per les pedres arribem a una gran balma força espectacular, fem algunes fotos, i després passem a l'altre costat de la riera saltant entre les roques.

Foto de grup a la balma de la riera

Sergi a la balma

 Aquí el tram es força selvàtic, però és curt i no costa gaire de fer. Arribem a sota del salt.

Tram de camí selvàtic

Salt de la barra de ferro des de sota

Dani on cau l'aigua

Arribats al salt parem i dinem.

Martí, Dani i Lucía travessant la riera

Toca creuar per roques

Anem al cantó del salt i seguint les marques grogues ens enfilem pel camí. És força dret i haurem de grimpar una mica. A la part final trobem les cadenes, que amb tranquil·litat farem sense problemes.

Iniciem la pujada

Toca grimpar una mica

Arribem al tram de cadenes

Sílvia, Sònia i Jordi a les cadenes

Mirant el salt de de dalt, al costat del precipici

Quan arribem a dalt hi ha un nou mirador al costat mateix del salt. Vigilem als nens que no s'apropin gaire i mirem.

Lucía, Iban i Arnau al mirador

Seguim el camí i després de travessar la riera del salt veiem un camí a la dreta que ens porta a un nou mirador, hi anem i fem més fotos.

Grup a un altre mirador del salt

Peques grans amb la riera radere

 Marxem del mirador desfent el camí i quan arribem al principal continuem cap a la dreta. El camí es fa més petit i força delicat, al cap de poc hi ha un corriol que puja esquerre amunt, l'agafem i sortim a un camí més ample que no hem de deixar fins arribar al pont vell.

Reprenem la marxa

Hi haurà un moment que el camí continua recte o baixa cap a la dreta, girarem cap a la dreta i arribarem al pont vell, on es forma una gran basa d'aigua entremig de grans parets. És un indret força ombrívol, maco i espectacular on descansem una estona.

Pont Vell

Marta al pont vell

Bassa que forma la riera

Com que a un minut escàs d'on estem hi ha el salt del molí Eixerit, força maco, travessem de nou la riera per sobre les pedres, a aquestes alçades som uns experts, i ens dirigim cap allí, riera avall.

Salt del molí eixerit

Sota el salt es forma un gorg molt maco

Arribat a aquest punt desfem el camí i tornem cap enrere, sense baixar de nou a la riera quan passem pel salt de la barra de ferro. El camí segueix en tot moment la riera i no té pèrdua. En poc més d'una hora i quart arribem satisfets als cotxes.

Han estat 6 hores excursió en total, encara que en moviment no hem arribat a 3.