Tines de la Vall de Flequer : Sant Llorenç de Munt

Diumenge 16 d'Agost

Després de les vacances d'estiu tocava fer alguna sortida facileta per tornar a agafar el ritme, i les tines de la vall de Flequer ens va anar com anell al dit: no gaire lluny de casa, ni gaire llarga ni gaire desnivell, ideal per fer-la com a matinal.

L'excursió té una llargada de 8.5 quilòmetres i uns 225 metres de desnivell, sense que hi hagi cap pujada forta ni trams difícils. Es troba dins del parc de Sant Llorenç de Munt, i comença al quilòmetre 4.5 de la carretera BV-1124 que va del Pont de Vilomara a Rocafort. L'excursió permet veure varies barraques de pedra seca, que es feien servir per guardar eines del camp i refugiar-se, i també varis conjunts de tines, que són unes casetes de pedra seca on es trepitjava el raïm i s'emmagatzemava en uns dipòsit que amb el pas del temps convertia el most en vi. 

Aquestes construccions estan molt ben conservades i són força curioses de veure, a més, moltes tenen panells informatius un s'explica la seva funció. 

En aquesta excursió anem la Lucía, la Silvia, el Raúl i nosaltres, la resta sembla que continuen de vacances. Per arribar en cotxe anem fins el Pont de Viladomara per la C58 i C55, i després agafem la carretera que va a Rocafort. Passat el quilòmetre 4 veurem un petit cartell a la dreta de la carretera que ens indica les tines de la vall de Flequer, i al cap de 50 metres hi ha pista que hem d'agafar. L'agafem i de seguida veiem el pàrquing on deixarem el cotxe. 

Agafem la pista i la seguim en lleugera pujada. Trobarem un desvio i nosaltres continuarem per la pista cap a munt i a l'esquerre, poc després passarem pel costa d'una granja que queda a la dreta, seguim recte.

Vistes de Montserrat

Passada la granja de seguida veure'm un petit camí que puja a l'esquerre del camí, l'agafem i arribem a l'ermita de Sant Pere, continuem el camí recte.

Ermita de Sant Pere

Un cop hem deixat l'ermita enrere continuem el camí cap endavant, bastant evident, i baixem una mica per iniciar una pujada més llarga. Allí trobem la primera barraca de pedra seca. La visitem.

Primera barraca de pedra seca

Continuem el camí recte fins que ja no es pot i hem d'anar o a l'esquerre o a la dreta. Agafem el camí de la dreta, i just a la primera cova cap a la dreta, uns cinquanta metres abans d'on el camí es divideix en dos, agafem un petit corriol a l'esquerre que s'endinsa enmig del bosc i el seguim un centenar de metres, quan girem cap a la dreta i al cap de poc trobem la segona cabana de pedra seca, més petita, mig amagada entre la vegetació. 

Segona barraca de pedra seca

Sergi, Lucía i Martí dins la cabana

Continuem una mica més caminant i de seguida el bosc s'obre i apareix la vall de Flequer. Seguim el corriol i de seguida baixa per un camí costerut fins arribar a la masia abandonada de Can Flequer.

Arribant a Can Flequer

Arribem a Can Flequer i inspeccionem les restes. Veiem un parell de Tines a la dreta de la masia.

Masia del Flequer

Continuem el camí per la pista principal, baixant cap a la dreta. Trobem el que sembla un petit punt d'observació. A partir d'aquí trobarem tines sovint.

Els peques al punt d'observació.

Seguim la pista i trobem varies tines a tocar just de la pista, les tines del camí del Flequer. Hi ha panell informatiu.

Tines del camí del Flequer

Continuem baixant i trobem un parell més de tines en mal estat. Continuem caminant i al cap de poc arribem a les tines d'en Ricardo, força maques.

El grup a les tines d'en Ricardo

Tines a dalt i barraques per on sortia el vi avall

Les tines d'en Ricardo estan a tocar de la riera del Flequer, en aquest cas seca. Parem a dinar una mica. S'hi està molt bé.

Peques a les Tines d'en Ricardo

Un cop hem recuperat forces continuem l'excursió per la pista. Fins aquí hem fet set quilòmetres i no queda gaire, encara així veure'm varies tines més.

Trobem més tines, aquestes les de l'Escudelleta.

Interior de la tina on es feia el vi. Els costats són de ceràmica.

Grup a les tines de l'Escudelleta

Interior de la tina, força espaiós.

Inspeccionant les resta de la premsa.

Continuem el camí que s'endinsa en el bosc i es fa cada vegada més estret fins arribar a les tines del Tosques, poder les més maques de tot el recorregut. Per accedir, on el camí va cap a l'esquerra i la dreta, hem d'agafar el ramal de la dreta, està indicat, i en un minut hi som.

Tines de les Tosques

Desfem el camí fins on ens havien desviat i continuem recte, ja queda poc, encara així trobem un altre barraca de pedra i unes altres tines, les del Bleda.

Tines del Bleda

Forat sense tap per on sortia el vi i es buidava la tina

Sostre de la barraca

Tines del Bleda

Poc després de les tines del Bleda arribem al cotxe. Ha estat una excursió facileta i força interessant.