Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 22 de gener del 2017

Salt de Sallent i Escletxes de la Freixeneda

Dissabte 17 de Desembre del 2016

S'acaba l'any i aprofitem per fer una sortida per la Garrotxa. Durant tota la setmana ha està plovent, però dissabte anuncien sol i núvols, sense pluja, cosa que no és certa, doncs al arribar-hi a Sant Privat d'en Bas està plovent, per ho que, com al poble no hi ha cap bar per prendre res anem al poble veí de les Preses a fer un cafè i esperar que el temps millori. Al cap de poc deixa de ploure i ens dirigim cap al punt d'inici.

La sortida d'avui té dos atractius especials: veure el Salt de Sallent i també les Escletxes de la Freixeneda. És una excursió d'entre 14 i 16 quilòmetres i d'entre 800 i 1000 metres de desnivell. Segons la pàgina on es miri surt una cosa o un altre: Wikiloc Genic o Wikiloc Sandra Ole.

Sortim de l'àrea de pícnic dels Pins, molt a prop del poble. Aquí trobareu informació: Som de picnic: Els Pins, i seguim la pista que va més o menys paral.lela al riu en sentit ascendent. 

La intenció és anar primer seguint el riu, veure alguns gorgs que hi han, pujar per un camí i després baixar pel camí de les escales, però s'ha de travessar el riu, que va molt ple després d'una setmana de pluja i sembla una mica temerari, per ho que agafem un camí que va paral.lel riu amunt i ens porta al mateix lloc, és el camí de les Escales, que és molt fàcil de seguir i està molt ben indicat. La idea és un cop a dalt baixar pel camí dels matxos, un altre variant o per algun altre i evitar mollar-nos. Que innocents XD !!!! 

Sant Privat d'En Bas


Seguint la pista cap amunt ens apropem a veure el riu, que va molt i molt ple. Tornem a la pista fins que veiem que hem de travessar el riu. Hi ha algunes pedres que en circunstàncies normals evitaria que ens mullessin, però tal com baixava estava clar que no seria així, per ho que girem cap a l'esquerre per un corriol que hi ha
Elena i Jorge observen el riu

El riu baixa amb molt aigua i força



Seguim el corriol, es molt fàcil de seguir, i al cap d'una estona hem de travessar un rierol que baixa amb força aigua. Hi ha algunes roques que amb una mica d'equilibri ens ajuden a passar sense tocar l'aigua.  



Seguim caminant al costat del riu.


Trobem un nou pas on s'ha de fer equilibris
El camí passa al costat d'un ¿freixe? monumental


Carol i Òscar al costat del riu
Després de seguir el camí que puja seguint el riu al cap d'una estona veiem el Salt de Sallent de lluny, que es veu impressionant. Hi ha una passarel.la que ens permet arribar fins la meitat del riu sense mullar-nos, l'altre meitat de pas s'ha de fer fent servir un parell de troncs, recolzant peus en un i mans en l'altre per arribar a l'altre cantó del riu. És divertit i una mica difícil per estar el tronc mullat, però sense haver plogut es passaria fàcilment. 

Vistes del Salt de Sallent

El grup passant el tram de passarel.la

De nou toca fer equilibris


Un cop a l'altre cantó del riu el salt es veu millor



Seguint el camí que fa pujada. Al cap d'una estona arribem a uns indicadors per veure des de a sota el salt. Ens hi apropem. Hi ha una petita pasarel.la, algunes baranes i alguna corda per no relliscar al apropar-nos. S'agraeix, doncs al ploure el camí està enfangat i pot relliscar una mica. Un cop arribats a mirador gaudim de l'espectacle mentre "plou" per la caiguda de l'aigua del salt que esquitxa a gran distància. 

Òscar apropant-se al mirador

Salt de Sallent

Aprofito per fer-me una foto amb el Jorge
Tornem cap enrere i continuem pujant. Trobem alguna corda i alguna grapa que ens ajuda per trams una mica inclinats, sobretot si el terreny està mullat, però que es superen amb facilitat.  



Seguint el camí sense pèrdua arribem a dalt de la cinglera. Travessem una tanca de ferro on hi ha una porta i girem cap a l'esquerre. Al cap de poc gaudim de molt bones vistes sobre la vall i de les cingleres dels voltants. Seguim caminant, el camí passa a tocar de la cinglera entremig d'un gran prat i arribem on s'inicia el Salt de Sallent. Podem abocar-nos fins a tocar del Salt. Impressiona la força amb la que cau.  


Caiguda del Salt de Sallent

Cent metres de caiguda


Hi ha unes pedres que en circunstàncies normals permetrien travessar el riu sense problemes, i seguir el camí (dels Matxos) que baixa de nou a Sant Privat d'en Bas, però no sembla gaire prudent fer-ho, a més les escletxes de la Freixeneda estan en sentit contrari, per ho que tornem enrere i seguim fins on hi havia la porta a la tanca de ferro. 


Un cop arribats a la porta mengem alguna cosa i després seguim en la mateixa direcció, al costat de la cinglera. Les vistes són molt bones. Al cap d'una estona el camí gira cap a l'esquerre i s'allunya de la cinglera. Seguim recte fins que creuen una pista. Aquí, tot i que gairebé no es veu hi ha un corriol que puja i que seguim. El camí es transforma en un corriol i seguim el track, doncs no hi ha camí visible. El terreny està molt enfangat i es fa difícil caminar, doncs rellisca molt.  




Es veuen dos salts



Travessem un bosc preciós


Avancem per terreny mullat i relliscós

Bosc de freixes


Després de travessar el bosc arribem a un gran prat que seguim girant cap a l'esquerre durant una estona. Al cap de poc arribem a les escletxes de la Freinexeneda. Aprofitem per dinar i explorar-les una mica. Com no tenim gaire temps fem una visita parcial i no gaire extensa, però és un lloc on podrien estar-nos força estona, doncs són molt i molt maques.  S'ha de vigilar una mica, doncs hi ha forats en elles que semblen profunds, encara així en conte es poden visitar sense problemes. 









Seguint el track deixem enrere les escletxes i passem al costat de la cabana de l'anglès. Seguim la pista i sortim de nou a un ampli prat, continuem pel camí fins arribar a una masia, on agafem una pista que passa per sota.   






Quan la pista gira cap a l'esquerre veiem un corriol amb marques de pintura que segueix cap a baixa. L'agarem. És un corriol petit i amb força baixada, que degut a les pluges en algun moment sembla un petit riu. Seguim baixant i baixant, amb l'esperança d'arriva on hem deixat els cotxes sense mullar-nos, però el camí ens obliga a creuar el riu sí on sí, just per on a l'inici de l'excursió no havien volgut fer-ho. Degut a que no veiem cap pas alternatiu ens descalcem i travessem el riu sense problemes. Al cap de poc arribem de nou i marxem ràpid cap a casa, doncs se'ns ha fet tard i tenim compromisos on no podem falta.   

Josan creuant el riu
Tot i que el temps no ha estat el millor i això ens ha fet anar més lent del que pensavem ha estat una sortida molt maca.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada