Salt de Guanta (Sentmenat)

Dissabte 5 d'Abril.

Com que el diumenge teniem un cumpleanys i aprofitant que durant la setmana havia plogut varem decidir fer una petita sortida a prop de casa, al Salt de Guanta, a Sentmenat.

Sentmenat és una població al costat de Castellar del Vallés, i des de Badalona es triga poc més de mig hora en cotxe en arribar. 

La excursió no és llarga, 7km, i no té gaire desnivell, per ho que és ideal per fer una sortida ràpida, ja que entre anada i tornada, sense contar parades, podem fer-la en un parell d'hores.
És molt aconsellable anar-hi sobretot quan ha plogut força, ja que sinó és probable que no porti prou aigua o baixi sec, tal com va passar-nos.

Anirem fins a la font del Bou, on podem parar a descansar, doncs és un lloc força macu, on s'està fresquet i que està a 100 metres del Salt.

Aquell dia anàvem amb uns pares del cole, el Stephan i l'Ana. La resta del grup o treballava o no podia.

Deixem el cotxe al costat del castell de Sentmenat.

Castell de Sentmenat

Una vegada deixem el cotxe agafem la pista i ens allunyem del poble. Sempre hem de seguir el camí principal.

Comencem a caminar

 Al principi passem al costat d'unes bases i després d'una masia. Nosaltres continuem sempre endavant. Hi haurà un moment que arribarem a una pista més ample, nosaltres seguim en la mateixa direcció.

Passarem per un petit pont on si ens hi fixem, a la dreta veurem una imatge de la Moreneta. Poc després començarem a veure algunes oliveres i trobarem alguna pujada, continuem endavant, sempre per la pista principal.

Els que erem menys la fotògrafa.

Valentí i Sergi

Passarem per darrere una masía amb camps d'oliveres, que deixarem a l'esquerre, poc després trobarem una bifurcació, cap a la dreta hi ha un cartell de perill abelles, no seguim per allí, sinó per l'esquerre, un petí camí més estret que baixa a la riera.

Trobem una mica d'aigüa

 Veurem una bifurcació que puja, seguim recte i al cap de poc arribem a un petit pont de fusta. El travessem i ja hi sóm.

Peques a la font del Bou

Aquí podem parar a menja, doncs hi ha una taula de pedra o sinó també podem seure en alguna de les pedres o a un petit mur que hi ha al costat de la riera. Els peques poden jugar amb l'aigüa. 

Si volem anar al salt, travessem per la riera per unes pedres que hi ha, si hi ha poca aigüa no hi haurà problema, sinó sempre podem tornar enrere i agafar la bifurcació que anava cap amunt, doncs va a parar al mateix lloc. S'arriba en 5 minuts.

Nosaltres vem apropnar-nos al salt, però com ja intuïem estava sec. Llàstima, en un altre ocasió.

Us paso unes fotos del Maig del 2013 en que varem realitzar la mateixa excursió però amb el salt amb aigüa. La resenya la podeu trobar aquí, a una pàgina amiga:  Nohihaquienspari: Salt de Guanta

Salt amb aigüa

Després se menjar tornem tranquilament i en una hora estem de nou al cotxe.

Serra del Corb i de Sant Honorat (Lleida)

29 de Març del 2014

Feia temps que tenia al cap realitzar aquesta sortida. En molts blogs la recomenaven i s'ha de dir que no va decebre gens ni mica. És una excursió de 17km, que poden retallar-se  una mica si no pugem fins a Sant Honorat o esquivem alguns dels diferents miradors que hi ha, però per ho que ens estalviem, un parell de quilòmetres, recomano fer-la sencera. Tot i la distància és una excursió fàcil, i encara que hi ha molts balcons amb força desnivell, es pot fer sense problemes amb nens a partir de 8 anys.

El Franki i l'Oriol, un parell de germans amics d'infància, passen a buscar-me a les 7:15 a Badalona. D'allí i seguint la C58 anem a Monistrol de Monistrol on recollim al Cristian, company de ferrades i barrancs, i continuem per la C55 fins arribar a Oliana, continuem direcció Peramola, i just abans d'arribar veiem a la dreta un cartell d'Hotel Boix, on es dirigim i aparquem el cotxe en una petita explanada que hi ha a 100 metres de l'hotel. Un parell d'hores més tard d'haver sortit de Badalona i 130 km arribem.

Iniciem la sortida

Fa una mica de fred, però no gaire. Comencem a caminar, travessem l'hotel i seguim les indicacions dels cartells. Portem el track al GPS però està molt ben indicat, tot és qüestió de seguir el camí més evident en tot moment.
Al principi hi ha 15 minuts de pujada, però una vegada adalt la resta es fa majoritariament en pla.

Acaba la pujada

Arribem a la roca del corb

Balma a la roca del corb

Arribem a una casa dins una balma i ens trobem uns excursionistes que ens recomanen tornar enrera 50 metres i agafar un corriol amb marques de pintura que porta a la casa del Corb. Els hi fem cas i en menys de 5 minuts hi arribem. Val molt la pena, tant pel pisatge com per la casa en sí. 

Casa del Corb

L'Oriol i el Franki

Entrem dins la casa i investiguem una mica, és mooolt gran, i es distingueixen les habitacions i altres habitacles.

Forn

Si continuem una mica més enllà arribarem a les restes d'un corral. Hi ha un petit pas amb cadenes, totalment prescindibles. Les vistes són molt maques.

Franki i jo amb el corral darrere

Pas amb cadenes, encara que no són necessàries

Tornem enrere

Continuem pel camí per on havien vingut i al cap de poc veiem un cartell que ens indica el camí a seguir per arribar a l'ermita de Sant Salvador, dalt la Roca d'en Corb, en 10 minuts. Ens hi enfilem.

Vistes des de la Roca d'en Corb

Per aquí passarem més tard

Ermita en runes de Sant Salvador

Tornem al camí

La ruta segueix com una mena de C, on al centre hi ha com una mena de vall i al seu voltant el camí avança molt a prop de la cinglera.

La vall al centre de la ruta

Seguim la pista i després de deixar enrere les cingleres viem un cartell que ens indica c m anar a Sant Honorat. Ens hi enfilem.

Jo i l'Oriol adalt de Sant Honorat

Accedim a l'ermita de Sant Honorat, en runes.

Tornem enrere i seguim el camí. Ara ja no és tant espectacular, i la pista baixa amb força. Trobem un cartell on ens indica com accedir a un parell de miradors. Ens dirigim cap allí.

Cristian al primer mirador, amb el pantà d'Oliana al fons

Vistes del Segre des del segon mirador

Continuem el camí de baixada i arribem a l'ermita de Castell-Llebre. S'hi pot accedir.

El Franki, més content que un ginjo, amb l'estelada de Castell-Llebre

Castell-Llebre des del camí

Camí de tornada

Una vegada deixem Castell-Llebre continuem 20 minuts més i arribem al cotxe. En total 17km i 5:30, amb unes qüantes parades. Com que queda poc més de mig hora per a comenci l'Espanyol-Barça ens dirigim a Solsona i en una taberna prenem unes tapes i veiem el partit, que guanya el Barça. Un final perfecte per un dia perfecte.