Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 5 de gener del 2015

Cova de Sescorts, Mola, cova d'en Manel i barranc del Rajant

Dissabte 27 de Desembre de 2014

Torno a Sant Llorenç de Munt i a la Mola, aquest cop sense els peques, amb la Helena, el Jorge i el Cristian, a mirar de fer una ruta força aèria que vaig veure a Engarrista: La Mola, pujant a la Mola passant per la roca Petanta, la cova de Sescorts i pel Morral del Drac; i baixant pel mal pas de Can Pobla, visitant la Cova d'en Manel, per Can Pobla i pel barranc del Rajant, amb sis ràpels.   

La ruta és una força aèria i amb alguns trams exposats, per ho que no la recomano a menys que es tingui una certa experiència.

Iniciem la sortida a les 8:10. Hem aparcat a Can Robert, a partir d'aquí tirem cap a l'esquerre i arribem a una riera, la seguim cap enrere fins a trobar una pista que la travessa i seguim la pista, arribant a la finca de Can Garrigosa. Al cap de poc agafem un corriol que hi ha a la dreta i comencem a pujar. 

Al principi el camí es fa per bosc, però al cap de poc aquest desapareix i tenim grans vistes.

Comença a sortir el sol
Fem alguna grimpada per enlairar-nos una mica més amunt.
Helena i Jorge pujant
Pujant trobem unes vistes molt maques.
Vistes del Tibidabo i la torre de Collserola
Montserrat al fons envoltat de núvols

Jo amb el Morral de Drac al fons
Caminem seguint un corriol, amb la Mola quedant-nos a la dreta, (tal com es veu a la foto d'adalt) fins arribar a la roca Petanta. Seguirem llavors per la dreta d'aquesta per un tram  una feixa una mica exposada i arribarem a la cova de Sescorts, que va ser habitada en el neolític.
Arribem a la roca Petanta
Feixa aèria



Acabada la feixa arribem a la cova de Sescorts. Val la pena donar-hi un cop d'ull. 




Deixem les coves i seguim el camí, que enllaça al cap de poc amb el camí normal a la Mola des del coll d'Estenalles. Continuem i arribem al Morral de Drac, on diuen que fa temps habitava un ídem.

Morral de Drac

Deixem el morral de Drac i arribem a la Mola per "darrere".

Monestir de Sant Llorenç de Munt

Des d'aquí les vistes són precioses


A la dreta el tram d'on venim: roca Petanta, feixa i cova



Des del monestir tornem cap enrere i baixem pel cantó esquerre per arribar al mal pas de Can Pobla, amb corda i cadenes.


Trams aeris i exposats


Mal pas de Can Pobla



Baixem per una canal força dreta, un cop avall hem de continuar a l'esquerre fins arribar a dalt de Can Pobla.


Cristian suggereix que ja que la tenim a prop busquem la cova d'en Manel i li donem un cop d'ull. Després de buscar-la durant una estona, la trobem. Està en un barranc entremig d'un caos de blocs, a uns 20 metres d'un corriol, en un punt on hi ha un parell de fites de ferro verdes.

Cova d'en Manel
Segons hem llegit és la més llarga del masis, i arriba als 900 metres de llargada. Nosaltres, que no anaven preparats, per falta de temps i portant només un parell de frontals, ens hi endinsem el primer tram. No sembla difícil, però has d'anar ajupit tota l'estona.

Cristian
Helena amb la seva llanterna
Trobem força aranyes. Sort que estaven quietes.
Jorge observant un ratpenat
Ratpenat de més a prop
Feta una petita exploració a la part inicial de la cova sortim d'aquesta i baixem fins a Can Pobla, el travessem i al cap de poc, en contes de pujar (cap a la Mola) seguim el camí que va baixant cap a l'inici del barranc. 

Croquis del barranc extreta de http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos1/barranco_del_rajant.htm
Ens equipem i comencem la baixada
Helena al primer ràpel

Cristian baixant
Jorge baixant el segon
Tercer ràpel


Al final del tercer ràpel i al quart hi ha basses d'aigua. Intentem que no es mulli la corda, però no tenim gaire sort.

Quart ràpel


Cinquè ràpel, de 20 metres
Encara hi ha un sisè ràpel, amb una sortida força incòmoda, que fem. A partir d'aquí és baixar pel barranc des grimpant fins arribar al seu final, a l'urbanització i en deu minuts arribem al cotxe.


dilluns, 8 de desembre del 2014

La Mola des de Can Robert

Diumenge 7 de Desembre.

Avui toca la Mola de Sant Llorenç de Munt. Aquella muntanya de cim pla (mola) amb una construcció (el monestir de Sant Llorenç de Munt que dona nom al parc) que veiem anant per la C-58 fins arribar a Terrassa.

Tot i que hi ha varies rutes per arribar-hi avui agafarem poder la més clàssica, la que surt des de Can Robert, a Matadepera, passa per Can Pobla, va pel camí dels Monjos i arriba al cim. Les vistes en tot moment són molt maques, però al cim hi ha les millors, podent divisar-se el mar, Tibidabo, Montserrat, les Guilleries i el Montseny i al final de tot els Pirineus nevats.

Quedem a Badalona a les 9:30 i en 45 minuts estem allí, No arribem fins a Can Robert, deixem el cotxe a la rampa de la urbanització que hi ha al costat, ja que hi ha cotxes aparcats i poder el pàrquing de Can Robert, a uns 300 metres, està ple. Passades les 10:00 acostuma a estar-ho. 

La Mola, amb els 1.101 metres d'alçada,  és el cim més alt del parc. Des de Can Robert fins a la Mola hi han 4,5 quilòmetres i 450 metres de desnivell. El camí és bastant evident en tot moment, i només hem de seguir la pista i abundants indicacions que veiem, o seguir a la gent, doncs la ruta és bastant concorreguda. Hi ha trams de pujada suau però constant i trams plans, i no és fàcil de seguir.

El grup passant per Can Robert
De seguida trobem un indicador a la dreta de la pista que ens indica La Mola per un camí més costerut. L'agafem. Podrien continuar per la pista i arribarien al mateix lloc donant una mica més de volta, però no veurien unes tombes antropomòrfiques (Tombes de Can Robert) que hi ha.

Martí i Erica al principi de camí costerut
Els grans al costat de les tombes
Les tombes són uns rectangles fets amb roques planes que hi ha repartides entre les barreres de fusta.


Veiem Montserrat al fons (amb zoom)
Cada cop hi ha millors vistes
Ibam, Dani i Jordi
Al fons Can Pobla
Arribem a un cruïlla de camins: davant la pista continua cap a Can Pobla, no l'agafem; a l'esquerre n'hi ha dos, un que va a parar al pàrquing i un altre que puja cap amunt; agafem aquest últim.

Ens trobem un guarà al mig de pista que es deixa tocar
Els peques aprofiten el moment

El guarà ens segueix uns metres. Li hem caigut simpàtics.
Passem per darrere de Can Pobla i poc després deixem la pista agafant un camí per l'esquerre (hi ha un indicador). Al cap de poc tornem a sortir amb un tram del camí amb molt bones vistes. 
Raúl i jo

Jordi i Ani
Pere i Raquel amb el monestir al fons

Ja queda poc per arribar
Tram del camí dels monjos

La tenim a tocar



Arribem al cim. A dins el monestir, que pot visitar-se lliurement, hi ha una oficina d'informació del parc i un restaurant. Per reservar taula s'ha de fer amb molta antelació. Nosaltres comprem alguna beguda i cafès i mengem fora. 

Monestir

Sergi i Ibam (sí, amb "b" i "m") amagats
Des del cim les vistes són  maquíssimes.
Montcau al fons


Montserrat al fons

Després de dinar aprofitem per veure on estan els burros que porten menjar al restaurant, ja que només es pot pujar a peu. Els burros estan, mirant cap al mar, a la dreta. Als peques els hi fa molta gràcia. Després, com que s'estava molt bé al sol i hi ha molt bones vistes, aprofitem per fer petar la xerrada.





Foto de grup
Iniciem a baixada pel mateix camí
Si ens hi fixem, baixant a la dreta, hi ha un parell de petites coves a 10 o 15 metres del camí. Anem amb els peques a donar-hi un cop d'ull.
Primera cova

Segona cova


El monestir, poc a poc, va quedant enrere
Passem per Can Pobla
Al fons el Tibidabo
Després de fer el camí d'anada tornem de nou als cotxes sense més contratemps.