Dissabte 12 de Setembre del 2015
El Clot de Sajolida és un barranc amb nombrosos ràpels d'entre 4 i 20 metres situat a la muntanya de Montserrat. Per accedir-hi s'ha de demanar permís permís al Patronat de Montserrat i només es pot fer entre el 15 d'Agost i el 15 de Novembre.
La veritat és que gran part d'aquest ràpels són curts, menys de 10 metres, i tot i que a la ressenya hi apareixen 13, en veritat són uns quants més, ja que els més grans estan dividits en noves reunions i falten 3 ràpels més del torrent del pont, la continuació del Clot de Sajolida.
Pensaven fer-ho tot en menys de 5 hores, però des de que varem aparcar el cotxe fins que varem tornar a ell van passar a prop de 8 hores: 2 hores d'aproximació i equipament, 5 hores de barranc i la resta de retorn de des-equipament.
Anàvem la Helena, el Jorge i jo, i portàvem cordes de 50, 40 i 20, sense presa, però sense descans, i el barranc se'ns va fer una mica llarg, ja que, tot i no contar-los, varem fer més de 20 ràpels amb tota seguretat, i el fet de no cenyir-se els ràpels que trobàvem a la ressenya va fer que enèsim una mica perduts i no saber per on anàvem.
El Clot de Sajolida és un no parar de ràpels, alguns d'ells encaixonats i amb de roca polida.
 |
| Extret de barranquismo.com |
Després de demanar el permís corresponent, la Helena, el Jorge i jo vam anar a fer-lo aquell dissabte. Anem en cotxe fins el restaurant La Vinya Nova, al Bruc, on deixem el cotxe al pàrquing de més abaix. D'allí surt una pista per la dreta del restaurant que puja cap a munt. L'agafem i anem seguint marques blanques que hi ha als arbres, al cap de poc arribem a una explanada on veiem una fita de pedres a l'inici d'un corriol que puja de valent, l'agafen i continuem durant mig hora fins arribar a un coll on veiem una roca rodona que posa"SAJO" en pintura vermella. Continuem de baixada per l'altre costat fins arribar al torrent, que seguim fins arribar als primers ràpels.
A partir d'aquí és un no parar de rapelar, fins arribar a cansar-te. Amb una corda de 40 es pot fer bé. Alguns dels ràpels tenen marmites plenes d'aigua dins, i és gairebé inevitable que les cordes es mullin.
 |
| De pujada veiem el clot a la nostre esquerre |
 |
| Més pujada |
Comencem a rapelar. Els primers ràpels són petits i muntem algun als arbres, ja que el terreny és una mica insegur.
 |
| Helena baixant |
 |
| Ràpel amb marmita al final |
 |
| Mirant de no mullar-me |
 |
| Jorge rapelant |
 |
| Gran marmita que varem podem esquivar |
Després d'una successió interminable de ràpels arribem al pont. Passem per sota, i tot i haver-hi una sortida que comunica amb el camí per on hem vingut a l'esquerre, decidim fer els darrers 3 ràpels que queden fins arribar al cotxe.
 |
| El pont |
 |
| Darrers ràpels |
 |
| Ràpel volat |
Al final arribem al cotxe 8 hores després del que havien sortit, cansats de tants ràpels i amb ganes de tornar a casa, però contents d'haver fet un barranc que no coneixien.
