Dissabte 30 de Juliol del 2016
Sortida de 19 quilòmetres i 1000 metres de desnivell pels voltants del poble Vallcebre. La sortida no és excessivament dura, tot i que sí una mica llarga, i si això li sumem la temperatura que feia aquell dia, a prop de 40 graus, millor anar un dia que no faci tanta calor. Encara així és molt maca, i es gaudeix de molt bones vistes durant pràcticament tot el recorregut.
La sortida fa una volta circular per les cingleres que envolten el poble de Vallcebre passant per alguns dels seus graus (camins que s'utilitzaven per arribar al poble superant els cingles). Al principi hi ha pujada i ens arribem fins a les roques d'Empalomar, on hi ha varies ferrades i un barranc (de pagament). Allí agafarem el camí de l'àrtic, un camí equipat de lliure accés que durant aproximadament un quilòmetre recorre una cresta fàcil però aèria. Si es bateig de vertigen millor no fer-la. Un cop finalitzada la cresta ens endinsem en un tram de bosc des d'on de tant en tant podrem gaudir de molt bones vistes des dels cingles que envolten Vallcebre. Poc a poc anirem recorrent els cingles a l'hora que fem una volta circular fins arribar de nou al poble.
Aquesta ruta és una mica més llarga que la "oficial", doncs aquesta última no recorre el camí de l'àrtic, que val molt la pena.
Si us interessa aquí està el track de la excursió que va gravar el meu company Manel Silva:
track wikiloc.
Nosaltres vam trigar 6:30 en total a un ritme àgil, on s'inclou la mig hora del dinar, parant poc a fer algunes fotos i xerrant un quart d'hora amb un pagès que hi havia per allí.
En aquesta sortida va acompanyar-me Manel Silva, un excel.lent company amb qui ja he coincidit en tres ocasions més.
Aquesta ruta va ser extreta de la pàgina d'engarrista:
Cingles de Conangle i Vallcebre
Parem al centre del poble, al costat de l'èsglèsia a les 9 clavades i seguint la carretera cap amunt ens dirigim a les roques d'Empalomar. Travessem trams de bosc i carretera fins arribar-hi. Un cop allí seguim les indicacions cap el camí de l'àrtic.
 |
| Manel carretera amunt direcció roques d'Empalomar |
 |
| Travessem trams de bosc |
 |
| Hi ha molt bones vistes |
Un cop arribem a les Roques d'Empalomar hem de seguir les indicacions cap el Camí de l'Àrtic. Nosaltres varem seguir el track que teniem i ens varem equivocar, ja que hi ha un petit camí paral.lel a la cresta equipada que vam seguir durant una estona sense adonar-nos (i que ens va fer començar a mig camí, llàstima). Millor seguir les indicacions del cartells que hi trobem.
 |
| Al fons llaciment de Fumanyà |
 |
| Comencem el camí de l `àrtic |
Seguim un tram de camí enllacem amb el Camí de l`Àrtic. Hi ha varis esglaons per superar alguns trams una mica més complicats. És fàcil però no val a badar, doncs hi ha punts on l'alçada fa respecte. Quant la cresta es complica el camí passa pel costat o apareix algun lloc on agafar-se i donar més seguretat. Encara així millor no anar-hi amb nens o si no s`està acostumat a aquest tipus de recorreguts.
 |
| Manel seguint un tram de la cresta |
 |
| Tram per on passem |
 |
| Llaciment de petjades de dinosàure de Fumanyà |
 |
| Jo amb el inici de la cresta al fons ben lluny |
 |
| Darrer tram de cresta i punt més alt de la sortida |
 |
| Una bona perspectiva de tota la cresta (des de l'inici) |
 |
| Manel baixant per un pas estret amb esglaons, pot evitar-se |
Un cop finalitzada la cresta el camí es bifurca. Nosaltres anem cap a l'esquerre per un camí que baixa pel bosc. Si anessin cap a la dreta arribarien al jaciment de petjades de dinosaures de Fumanyà. Ho deixarem per un altre dia. Al camí s'està fresquet. El sol encara no pica i el camí transcorre pel mig del bosc. De tant en tant trobem terrasses des d'on podem gaudir de fantàstiques vistes des de a dalt de les cingleres. Les anem resseguint entrant i sortint del bosc
.
 |
| Vista de les cingleres que hem anat seguint |
 |
| El camí segueix paral.lel en tot moment a les cingleres |
 |
| Vistes del pantà de La Baells |
Arribem al grau dels Boits o Boigs, equipat amb una cadena que fa de passamà, tot i que no és necessària. Baixem i tornem a pujar pel mateix lloc i seguim les cingleres. Abans del grau dels Boigs em trobat altres graus, estan indicats amb fites i el seu nom, tot i que sense equipar.
 |
| Dani gaudint de les vistes |
 |
| La cinglera i el camí segueix cap el nord, és sec. |
 |
| Vistes des del grau de les Granotes |
El sol apreta. Parem a dinar mig hora amb el Pedraforca al fons. Els quilòmetres i sobretot el sol comencen a notar-se, però ja s'ha fet gran part de la ruta. Després de descansar continuem el darrer tram per una pista ample direcció al Pedraforca.
 |
| Tram de pista amb el Pedraforca al davant |
 |
| Deixem la pista i continuem per un camí |
Arribem al grau de les Granoteres (indicat per fita, com la resta), Baixem per veure-ho, està equipat, i tornem enrere.
 |
| Grau de les Granoteres amb cadenes |
 |
| Pas estret del grau de les Granoteres |
Ens endinsem de nou al bosc fent baixada, passem pel costat d'una casa i arribem a un pont on passa un rierol força engorjat (La foradada) amb les restes d'un molí. Poc comencem a pujar i arribem al darrer tram de cingleres, força espectaculars. El sol pica de valent, no hi ha ni una ombra i ens queda poca aigua, però ens queda poca distància.
 |
| Cingleres per on passa el camí |
 |
| Vista de les cingleres que hem seguit |
Un cop travessada la cinglera arribem fins on mirador just al costat de la carretera. Passem la carretera i seguim per un tram asfaltat que hi ha a l'altre costat. Ara només falta seguir la pista i al cap de poc arribem a Vallcebre, on parem a prendre alguna cosa que ens faci oblidar-nos de la calor.
Ha estat una sortida una mica dura per la calor però molt maca, amb bones vistes i un toc d'aventura.
