Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 9 de gener del 2016

VF de Can Puig dels Furiosos : Corredor del Montnegre

Diumenge 3 de Gener del 2016

No feia gaire havia vist a Deandar una nova ferrada ideal per fer-la amb els peques, seria la quarta, i com que no estava gaire lluny de Badalona, una hora en cotxe, cap allí que varem anar. 

Per arribar s'ha d'anar fins a La Batlloria, travessar-la fins arribar al camp de futbol, seguir recte per un camí de terra que deixa el camp de futbol a la dreta,  després girar a l'esquerre i arribar fins un pont que passa per sobre l'AP7 i a partir d'allí girar a l'esquerre i seguir les indicacions que hi ha cap a Can Puig del Furiosos (veurem cartells que indiquen com arribar-hi). Nosaltres varem seguir les indicacions del Google Maps, però ens van portar per mal camí. Millor seguir les indicacions anteriors.

La ferrada està situada dins de la masia i és de pagament, 5€ per persona, 2'5€ més per persona si no es té politja per cada llançament amb la tirolina final; és aconsellable posar-se en contacte amb el Mas abans d'anar-hi per assegurar-nos que es pot fer. 
És una ferrada bastant fàcil de fer, sense gaire alçada, on pots escapar-te en qualsevol moment i ideal per fer-ho amb nens que s'estan iniciant.  Nosaltres la varem fer amb el Sergi i la Lucía, que tenen 11 anys, i passen del 1'5 metres, i s'ho van passar d'allò més bé. També vam anar amb el Martí, més petit i que no la va fer, seguint el recorregut de la ferrada per sota. 
Si el nen no arriba als 1'5 metres d'alçada no ho recomano.

Arribem a la Masia, parlem amb el propietari que ens explica el camí a seguir. En deu minuts hi som. Ens equipem, la Marta s'ha deixat el casc a casa, i comencem a fer-la. El recorregut transcorre entre grans rocs de granit coberts de vegetació. Excepte un parell de desploms que poden esquivar-se anant per l'esquerre, la resta pot fer-se sense gaire complicacions.  

Inici de la ferrada

Fem servir un petit tronc per posar el peu
Sergi arribant al final del primer tram
Lucía i Silvia arriben després
Minitram entre rocs
Nou tram

El Martí s'ho mira des d'abaix


Passem entre rocs

Sergi baixant pel roc



La ferrada continua entre nous rocs









Martí mira fulles mentre els altres fan la ferrada
Marta pujant








Silvia arriba la primera
Lucía pujant sense problemes


Un cop finalitzada la ferrada seguim les marques blaves que ens porten a tres ponts entre els arbres. Aquest és l'únic lloc de la ferrada on hi ha una mica d'alçada. Els fem sense problemes. 


El grup entremig del ponts als arbres
Sergi fent els ponts



Quan s'acaben els ponts trobem la politja. Silvia, Lucía i jo la fem i donem per acaba la ferrada.


La ferrada acaba just al costat de la masia. Tornem la politja i tornem cap a casa amb una nova ferrada apuntada a la llista.

diumenge, 3 de gener del 2016

Excursió i ferrada pels voltants de Tavertet : Collsacabra

Dissabte 2 de Gener del 2015.

Què millor que començar l'any nou amb una sortida llargament desitjada. 

Ja havia estat varis cops pels voltants de Tavertet, però encara em quedaven coses per veure, i després de veure aquesta ruta a Orrius Team i a Rocjumper vaig decidir que s'havia de fer.
Vaig quedar amb el Jorge i alguns companys de Senderismoymas, alguns coneguts com el Pere, la Montse i la Carol, i altres no, com la Ewa, la Yolanda, el Juan, el Josan.

Aquesta és una ruta fàcil, de 15 quilòmetres i uns 700 metres de desnivell; això sí, tot i que és fàcil es passa per trams força aeris i exposats, i hi ha llocs on s'ha de mirar bé on fiques el peu, doncs una equivocació pot ser fatal. El camí equipat no és gaire difícil, i tret d'algun petit pas la resta es fa força bé. En tot moment es gaudeixen d'unes vistes espectaculars de les cingleres, i el camí passa per llocs encisadors. Llàstima que estigués núvol, ja que, tot i les grans vistes que varem tenir, amb un dia asolejat haurien estat molt millor. 
Nosaltres la varem fer en 7 hores, amb parades per fer fotos i menjar un entrepà, però sense parar i a bon ritme no crec que es vagi de 5 hores.

Comencem a Tavertet, el dia està gris, però afortunadament no plourà. Caminem fins a final del poble i un cop allí girem a la dreta, passant pel costat del camp de futbol. Seguim el camí més evident, baixant poc a poc fins a arribar a la balma del Salt del Molí Bernat.

El dia comença ennuvolat
Travessant el Salt del Molí Bernat
Un cop travessada la balma girem cap a l'esquerre i seguint el camí. Hi ha marques grogues que ens portaran fins el Morro de l'Abella, un excel.lent mirador. 
Al principi el camí fa pujada, però arribem a un punt on podem continuar recte o seguir pujant, continuem recte i al cap de poc tornem a baixar. A partir d'aquell moment anirem seguint la base e la cinglera. 

Salt Bernat des de lluny
Caminem al costat de la paret de la cinglera


El camí ens porta fins un parell d'escales que ens ajuden a superar una paret d'uns 10 metres. 

Juan comença a pujar
Pere pujant mentre Jorge espera
Josan els segueix

Ara toca a la Carol
Un cop superades les escales continuem caminant

Parem a gaudir del paisatge

Una mica més endavant trobem a la dreta, es veu des del camí, la cova de les Pixarelles, a la que es pot accedir fàcilment ajudats d'unes cordes. Ens hi apropem a donar-hi un cop d'ull.



Ewa pujant per la corda.
Pere baixant de la cova
Continuem el camí i al cap de poc arribem a la base del Morro de l'Abella. El camí va cap endavant o cap a dalt; anem cap a dalt per anar al mirador.

Cingleres amb el pantà de Sau

Morro de l'Abella

El grup menjant al Morro de l'Abella

Carol amb el Puig de la Força al fons

Vistes espectaculars

Salt (sec) de Tirabous de 100 metres de caiguda
Un cop havent descansat i menjat alguna cosa baixem per on hem vingut i seguim el camí direcció al pantà de Sau fins a trobar una pista. El camí ens porta fins el pantà de Sau, i quan arribem a un rierol que acaba en el pantà, que travessem per unes roques, avancem 20 metres i comencem a pujar, seguint un corriol, per la dreta. El camí no és gaire evident i ens hem de fixar, però al final acaba en una pista més ample que seguirem cap avall fins arribar rodejar el Puig de la Força. En el moment que arribem a l'alçada de la canal que uneix el Puig de la Força amb la resta de la cinglera avancem cap allí camp a través. Hem d'anar pujant una estona per terreny descompost, pel cantó dret fins a trobar les primeres cordes.


El camí equipat del Puig de la Força no és gaire difícil, però hi ha algun tram que s'ha de parar atenció i fer bé. No hi ha cable de vida, i hem de fer servir les cordes i les cadenes per assegurar-nos.

Montse pujant el primer tram de cordes
Aquest tram és fàcil
Primer tram de cadenes

Carol pujant
Montse al fina de la canal
Un cop arribats a l'inici, o final de la canal, pugem seguim el camí i agafem un corriol que surt a l'esqerre per donar la volta al cingle del Puig de la Força. És un camí fàcil de seguir però moooolt, molt aeri, amb llocs on el camí és molt estret i una relliscada seria fatal. Això sí, les vistes són impressionants. 

Vistes de les cingleres del voltant

Pas delicat amb cadenes

Carol gaudint del paisatge


Ewa amb el pantà de Sau al fons
Morro de l'Abella al fons

Aquí el camí ja és més ample
Un cop hem donat la volta al Puig de la Força pugem fins el cim i gaudim de les vistes. Tornem després enrere, fins el inici del camí equipat, i continuem recte, pugem per unes escales i seguim el camí entremig de les cingleres.

Grup a dalt del Puig de la Força
Les vistes del pantà són precioses
Yolanda amb el pantà al fons

Montse i Ewa. Enrere el Puig de la Força
Josan i Yolanda

Seguim el camí fins trobar unes escales de pedra que ens porten a dalt de la cinglera. Ara només hem de seguir la pista cap a la dreta que ens portarà a Tavertet.


Carol fent equilibris

Al fons balma del Salt del Molí Bernat

Ewa arribant a Tavertet
Un cop arribem a Tavertet aprofitem per prendre alguna cosa i comentar la sortida. Després de gaudir de la companyia i contents pel dia viscut tornem cap a casa.