Cumpleanys: VF Cala Molí, caiac de matinada i camí de ronda

Divendres i dissabte 2 i 3 de Maig

El divendres Marta va arribar a casa després de treballar i va dir-me que em preparés, que marxàvem. Començava la meva festa d'aniversari. Em va portar a un hotel a Platja D'Aro i d'allí vem sortica ir a fer la ferrada Cala Molí, que ja havia fet però que tenia moltes ganes de fer-la amb ella.

La ferrada Cala Molí és la única al món que està a la costa. És molt maca, i no gaire difícil, ideal per iniciar-se. Es troba a Sant Feliu de Guíxols, en plena Costa Brava. Deixem el cotxe al carrer Sicília i en 5 minuts ja estem fent la ferrada. S'ha de dir que és una ferrada molt concorreguda sobretot el cap de setmana, i és recomanable anar a primera hora o a darrera hora de la tarda.

Té varis ponts i algun petit desplom, però tothom que estigui una mica en forma pot fer-la sense problemes.

Marta abans de fer la ferrada

Primer tram equipat

Les vistes durant tota la ferrada són precioses

Marta un cop finalitzada la ferrada

El dia següent, pel meu cumpleanys, ens vem aixecar-nos aviat i Marta va portar-me al port de Sant Feliu de Guíxols, on a les 6 del matí havia quedat amb Xavi, el noi de la empresa de caiacs, per a que acompanyés amb caiac per veure com sortia el sol. 

No puc imaginar millor regal d'aniversari.

El mar estava en calma

Abans de la sortida de sol

Sortida del sol

Després d'una sortida de sol preciosa anem resseguint la costa, fins arribar a una petita cova on només es pot arribar per mar. Aprofitem per fer-nos alguna foto.

Tornem al port i arribem a les 8:30. Hem estat dues hores i mitja donant voltes en caiac. Per ser el primer cop no està malament. Aprofitem per anar a l'hotel i esmorzar, i després, aprofitant que el tenim a prop, anem a fer el camí de ronda de S'Agaró, entre Platja d'Aro i Sant Feliu de Guíxols. Arribem a la zona de dunes, abans del camí de ronda. Sortim des d'aquí.

El camí de ronda de S'Agaró és força pla i molt, molt maco. Va resseguint un tram de costa preciós, envoltat de cases senyorials impressionants. Des d'ell es pot accedir a moltes petites caletes i acaba en una gran platja de sorra. És ideal per fer-ho amb nens.

Principi del camí de ronda

Petit bosc on descansar i veure la costa

Sota la palmera el mirador

Ruta del Vedat - Teia

Dijous 1 de Maig

Aquell dia teniem previst anar al Tagamanent a fer un joc d'orientació, però finalment va canviar-se per una ruta propera, fàcil, curta i maca a Teià, a només un quart d'hora en cotxe de Badalona, per ho que al tenir els peques malalts,era perfecta per aquell dia.

És una de les rutes que apareixen als llibres de la Diputació per la Serralada de la Marina, que és com la vaig descobrir.

La ruta té 6 quilòmetres i 250 metres de desnivell.

Anem fins a Teià i deixem el cotxe al carrer principal. Dona igual l'alçada, ja que després tornarem al mateix lloc. Anem pujant pel carrer direcció a muntanya, i quan deixa d'estar asfaltat girem a la dreta. Si ens hi fixem veurem fites al camí amb indicacions de la ruta del vedat, només les hem de seguir.

Al cap de molt poc trobem la font del Senglar entre arbres i amb bancs i taules per seure, on aprofitem per fer-nos algunes fotos.

Font del Senglar

Una vegada passada la font del Senglar comencem a pujar per la pista fins arribar al Sagrat Cor, que ens queda a la nostre dreta. Hi ha una fita que ens indica per on hem de seguir. Des del Sagrat Cor hi ha molt bones vistes del Maresme.

Vistes des del Sagrat Cor

 

Baixem la rampa del Sagrat Cor i al cap de molt poc arribem a la font de la perdiu.

Font de la Perdiu

El Sagrat Cor des de la Font de la Perdiu

Continuem una mica més i arribem al refugi de la ferreria. Una cabana amb bancs a fora i molt bones vistes de lliure accés. Es pot reservar gratuïtament trucant a l'agrupació forestal de Teià i fer un dinar.

El refugi per dins

Miriam, Sònia, Judith i Tere

Continuem l'excursió seguint les fites i arribem a una agrupació de roques, on els peques aprofiten per enfilar-s'hi. Darrere de l'agrupació es veuen altres roques amb xapes d'escalada i una reunió per baixar fent ràpel.

A partir d'aquí el camí fa baixada, pronunciada al principi i més suau després. Les vistes de la costa continuen sent molt maques.

Font del Perico al costat del camí

Continuem baixant

Passem pel costat del cementiri de Teià, a les afores del poble, i al cap de poc, entre vinyes, veiem Teià.

Teià 

Al cap de poc arribem a Teià, on hem deixat el cotxe. Ha estat una excursió curta però maca.