8 de Juliol
Aprofitant que estaven de vacances a una casa rural de Vall-de-Roures, a la comarca del Matarranya, a Teruel, varem decidir fer de nou, doncs ja l'havien fet uns anys abans, una excursió al Parrissal, molt aprop d'on erem.
La excursió és ideal per fer-la amb nens, doncs es tracta d'un trajecte totalment pla, molt facilet, excepte al seu tram final on s'ha de grimpar una mica entre blocs de roca, i preciós. No és gaire llarg, i l'anada pot fer-se, sense parades, en hora i mitja, encara així, és gairebé impossible no fer-se mil i una fotos, doncs a cada passa trobem mil i un racons encisadors, i trigar una bona estona més.
El trajecte, ja de bon començament, ressegueix en tot moment el riu Matarranya apropant-se al seu inici, i durant el camí ens trobem gran quantitat de passarel·les que faran les delícies dels més menuts, junt a un gran nombre de petites piscines d'aigües netes i cristal.lines com poques he vist fins arriibar a les gúbies del Parrissal, on no podem continuar més enllà sense banyar-nos, cosa que en principi no pot fer-se, i per on entremig d'un passadís de dos o tres metres d'ample i parets de setanta o vuitanta metres d'altura apareix el riu Matarranya.
Per començar l'excursió ens apropem en cotxe al poble de Beseit, a 10km de Vall-de-Roures, i seguim les indicacions dels cartells que anem trobant, passarem un punt de control, on abonarem 3€ per cotxe, i seguirem la pista fins un descampat on ja no es pot continuar, on aparcarem.
A partir d'aquí s'inicia l'excursió.
Aquell dia anàvem amb els nostres companys d'apartament: el Jordi, la Yolanda, la Mónica i la Laura; amb qui hem compartit aquestes vacances.
 |
| Explanada on deixem el cotxe |
 |
| Comencem a caminar |
 |
| Mónica i Laura |
 |
| Caminem entre pedres per no mullar-nos |
Tot i que a vegades sembla difícil no mullar-se, sempre hi ha alguna manera per continuar cap endavant sense tocar l'aigüa, encara que si es porten botes d'aigua també és una bona opció.
 |
| Sergi i Laura a les passarel·les |
 |
| Caminem per troncs per no mullar-nos |
 |
| Al fons els peixos |
 |
| Més passarel·les |
Després de grimpar una mica entre blocs de roca arribem a les gúbies del Parrissal, on no es pot continuar si no és pel riu.
 |
| En petit nosaltres dinant |
Com que portava els estris de fer ferrades, i saben que pocs metres abans de les gúbies hi havia el pas del Romeret, petit camí equipat que supera per l'esquerre les gúbies i va a parar a l'inici d'aquestes, la Mònica i jo varem anar a veure que hi havia a l'altre costat mentre la resta descansava una mica.
Si ens hi fixem, just abans del caos de blocs, al cantó esquerre, hi ha marques d'estels blaus del recorregut estels del sud, els seguim i anem pujant uns 10 minuts trobant algun esglaó, una vegada a dalt hi podrem veure les agulles que envolten les gúbies del Parrissal. Seguim els estels i començarem a baixar entre esglaons i cadenes. El trajecte és fàcil per algú acostumat a moure's per muntanya, però com hi ha passos a gran altura no està de més ficar-se l'arnés i assegurar-se.
 |
| La Mònica sobre les gúbies del Parrissal |
 |
| Vista de les agulles |
 |
| Esglaons i cadena de baixada |
 |
| Tram inicial de les gúbies |
Una vagada arribats a l'altre cantó de les gúbies podem tornar enrrere per on hem vingut o travessar les gúbies. Com que pensàvem que era un curt trajecte varem decidir travessar-les.
 |
| Pas estret de menys d'un metre |
 |
| Piscines dins les gúbies |
 |
| Toca mullar-se |
Al final, com no podia ser d'un altre manera, tocava mullar-se, doncs no hi havia alternativa, per ho que varem decidir donar mitja volta i tornar per on havien vingut i tornar amb la resta del grup.
Com que feia molta calor els més petits es van donar un bany.
En resum, una de les millors excursions que he fet amb els peques. Segur que la repetirem en un futur.
