Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 6 de juny del 2015

Santuari del Far : Collsacabra

Dissabte 30 de Maig del 2015.


Avui he quedat amb la Helena i la Susana per fer una excursió pels voltants del Santuari del Far.
Agafem la C17, passant pels túnels de Bracons i ens dirigim a Rupit, sense arribar-hi. Deixem el cotxe al Santuari del Far. 
En total són 16 quilòmetres i 650 metres de desnivell. Excursió on trobes una mica de tot, boscos exhuberants i humits, una vall solitària, un castell en runes, un poble abandonat, graus per pujar les cingleres, una cova amb ratpenats, un barranc amb un salt (en aquest cas sec) i el Santuari del Far, on podem pendre un refrigeri. Aquesta excursió la vaig trobar al wikiloc.

La ruta no és difícil en sí, encara que sí una mica llarga. En 5 hores sense aturar-se es pot fer.

Com que hem deixat el cotxe al Santuari i estem adalt tocarà baixar. Veiem un caminet que baixa en direcció a la carretera i el seguim. Quan sembla que comença a baixar per un grau (de Santa Anna, a la dreta) no el seguim i tirem recte, paral.lels a la carretera fins arribar a laque  ermita de Santa Anna. Seguim el camí que va cap a la dreta i comencem a baixar per un grau, on el camí empedrat va fent zig-zags fins arribar a baix. És un camí força maco, frondós i molt verd. Al cap de poc trobem el camí que baixa del gran de Santa Anna, que em descartat abans. Seguim baixant.

Susana i Helena

Foto de grup


Camí molt frondós
Al final de la baixada arribem a un prat amb Sant Martí Sacalm al davant. No hi arribem, girem cap a la dreta per una pista i la seguim durant una bona estona. Des d'aquí les vistes del Far són molt bones.
Sant Martí Sacalm


Susana i Helena amb el Far al fons
Seguim la pista
Cingleres del Far al fons
Les vistes del Collsacabra són molt maques


Can Sanpau
Arribem a Can Sanpau. Descansem una mica i esmorzem preparats per inicial la pujada. Al fons veiem el grau de Galeró per on pujarem de nou a la cinglera. Reprenem la marxa i continuem per la pista fins arribar a una corva on, a l'esquerre, i seguint les fites per un camí no gaire evident arribarem al castell de Fornils, cap on ens dirigim.

Grau de Galeró al fons


Punt del camí on hem de deixar la pista
Arribats al punt de la foto deixem la pista i baixem per l'esquerre seguint les fites. Al cap de 200 metres arribem a les ruïnes del castell. Varem donar un cop d'ull, hi ha un parell de torres on és difícil accedir-hi i resta de muralles. Donat un cop d'ull tornem a la pista, però no la seguim, continuem per un camí no gaire evident que puja cap amunt.

Castell de Fornils




Des del camí veiem el castell de Fornils. Seguim fins trobar una petita explanada. Anem cap a la dreta i a uns 100 metres trobem el poble abandonat del Roure. Donem un cop d'ull però no entrem a cap casa, doncs el terra podria venir-se avall. S'ha de dir que no varem veure cap roure gran enlloc, però sí gravat en una de les cases.

Poble abandonat del Roure



Mola de molí
Una vegada vist el Roure tornem fins l'explanda i pugem cap amunt. Passem per sota una valla i anem seguim cap amunt fins trobar un camí que es dirigeix cap al grau (cap a l'esquerre). Si ens hi fixem en les pedres del camí veure'm en algunes d'elles fóssils. El camí és força ombrívol i amb líquens.

Pedra amb fósils


Arribats a un tram empedrat on el camí fa zig-zag baixem per l'esquerre per un tram vertical del terreny i arribem a la cova del Galeró, enmig d'un barranc, en aquest cas sec. S'ha de dir que és una mica difícil d'arribar. Hem de seguir unes pintades flourescents que hi ha als arbres per arribar-hi.

La cova d'en Salvi o Galeró té una longitud de 330 metres, tot i que nosaltres varem explorar el 60 primers, doncs la intenció era explorar fins allí on fos molt fàcil fer-ho. El terra està ple de blocs i és humit, per ho que s'ha de vigilar. Millor no anar amb nens. Varem trobar un ratpenat. El tram que varem visitar no és gaire espectacular, però més endavant sembla ser que això canvia una mica. 


Cova del Galeró



Tram inicial
Blocs caiguts



Després d'explorar una mica la cova tornem al camí i dinem. Al cap de poc reemprenem la marxa. Ja estem gairebé a dalt de tot i de seguida s'acaba la pujada. En aquest tram de pujada és on més fósils trobem mentre caminem. 


Una vegada arribats a dalt girem cap a la dreta i seguim per prats, resseguin la cinglera que a vegades es veu i a vegades està tapada per la vegetació. Mentre anem pels prats el camí no es veu.



Després de seguir el prat durant una estona i passar alguna tanca metàl.lica trobem una porta pel bestiar per on passem, la tanquem després de passar. Deixem enrere el prat i seguint un caminet pugem una mica i tornem a caminar al costat de la cinglera. Ara només cal seguir-ho i arribar fins el santuari. Trobarem un parell de miradors força espectaculars pel camí.  


Camí al costat de la cinglera


Mirador












Al cap de poca estona arribem al Santuari del Far. S'ha de dir que tot i que les vistes són molt bones ens van agradar més les del parell de miradors que hi havia abans d'arribar-hi.
Prenem una cerveseta al bar i marxem cap a casa contents per la bona estona passada.

Santuari del Far

dilluns, 1 de juny del 2015

Salt del Molí Bernat i cingles de Tavertet : Collsacabra

Diumenge 31 de Maig del 2015.

Aquest cap de setmana tocava Collsacabra. Dissabte vaig estar fent excursions pel Santuari del Far amb un parell d'amigues i diumenge torno de nou per la zona per fer excursió amb família pels voltants de Tavertet.

Per aquesta sortida anem tres famílies i l'Ana, una companya de la clase dels grans que va estrenar-se amb el grup amb molt bona nota. 

Sortim de Badalona agafnt la C17, C25, sortint a Roda de Ter i d'allí continuem per la carretera principal fins Tavertet. Hi ha unes qüantes corves abans d'arribar-hi, compte si ens maregem.

Avui veurem el Salt de Molí Bernat, una gran balma per on cau el riu, quan hi ha aigüa, fent un espectacle molt maco, i després tornarem de nou a Tavertet per seguir les cingleres fins al Puig de la Força, a l'extrem de les cingleres, gaudint d'unes vistes espectaculars. 

En total 12,5 quilòmetres i 500 metres de desnivell que es poden dividir en dues sortides separades, de fet al wikiloc així les vaig trobar (Molí Bernat i Puig de la Força), però com em sabien a poc les vaig unir.  És una excursió una mica llarga, i on es passa per llocs delicats, però si es fa amb cura no hi ha problema, això sí, que tingui vertiguen ho pot passar malament.
L'edat dels nens que la van fer va dels 6 als 11 anys.

Arribem a les 11 a Tavertet i deixem el cotxe al parking que hi ha a l'entrada (1€ tot el dia). 
Ens dirigim a l'oficina d'informació del poble i continuem per carrer que passa redere, ens desviem a la dreta pel primer camí i anem seguint les senyals, cartells i marques de pintura blanca que anem trobant. Si no ho tenim clar a l'oficina d'informació us poden donar un mapa.

Sortim del poble i seguint les senyals passem en un camí no gaire ample amb ortigues molt properes. Alguns dels nostres portaven pantaló curt i van haguer d'anar apartant-les amb els bastonts o esquivant-les, MILLOR PORTAR PANTALÓ LLARG!!!

Una vegada deixat enrere el camí estret amb ortigues comencen a veure's les cingleres. Més endavant trobarem més ortigues però no tant abundants.

Vista de les cingleres
Quan s'acaben les ortigues comencem a veure les primeres cingleres. Poc a poc, seguint les senyals anem baixant. 


Lucía i Ana en primer pla i la resta radere
Arribem a pont del Molí Bernat i el travessem. El riu està sec. Seguim el camí més o menys paral·lel al riu de baixada.
Pont del molí Bernat


El camí es fa una mica més estret però es pot fer sense problemes.


Salt d'aigua sec
Quan ja no podem continuar seguim per l'esquerre, per un tram empedrat que ens portarà al Molí Bernat, en runes.


Hi ha molt bones vistes

Tram empedrat que baixa al molí


Veiem les runes del molí Bernat, però no entrem. Hi ha una corda que ens separa d'un mar d'ortigues. Hi ha un petit rierol i uns petits pont de fusta, seguim el camí. En aquest tram hi ha molta vegetació.



Baixem per unes escales i poc després arribem al Salt del Molí Bernat.
Salt del Molí Bernat





El pas pel salt és fàcil però s'ha d'anar amb conte. Al final hi ha unes cadenes que fan de pasamants.

Tram de cadenes
Una vegada deixat enrere el salt trobem una forta pujada una mica perdedora. Hem de seguir les marques blanques, si en algun moment el camí no està clar millor tornar enrere. Encara així per un altre ocasió crec que ho millor seria tornar per on hem vingut.


Trobem més bones vistes
Raquel i Mario en marxa

Al arribar a dalt de tot seguim les cingleres cap a l'esquerre fins arribar a un mirador amb una estelada on dinem, hi ha un parell de bancs. Des d'aquí les vistes són espectaculars.

Raquel i Pere amb els cingles de l'Avenc al fons

Havent dinat reemprenem la marxa. Aquest cop seguint les cingleres per una pista ample i deixant el poble de Tavertet enrere.



Hi ha una mica de pujada però es fa bé
Mario i Martí caminant contents
Quan el camí comença a baixar trobem a l'esquerre un camí ample, deixem la pista i agafem aquest camí que ressegueix les cingleres.

Més vistes

Gaudint de les vistes
Ara fa baixada
Passat un nou mirador, on hi ha un parell de bancs per descansar, al cap de poc trobem a l'esquerre del camí un pal indicador que ens indica per on hem de baixar. És un camí una mica delicat, però amb cura pot fer-se. 

Baixant pel camí delicat
Pantà de Sau
Trobem unes escales de pedra força verticals. S'ha d'anar amb cura i poc a poc.




Comencem a caminar per la cinglera. Molt de conte. No s'ha de còrrer. Les vistes són immillorables.
Arribem al coll on mitjançant unes escales de pedra s'arriba al Puig de la Força. Com per avui ja estem una mica saturats d'alçada ens parem aquí i deixem la pujada al Puig de la Força per una sortida d'adults. Fem alguna foto, doncs el lloc s'ho val i tornem per on hem vingut.

Sílvia i Raúl
Dani i Marta
Tornem al punt d'inici
Vistes del Puig de la Força a la dreta

Pugem les escales
Passem al costat de vaques
Com que amenaça tempesta agafem la pista i no la deixem fins arribar a Tavertet.
Foto de grup al mirador del poble
Arribem al poble i prenem alguna cosa a Can Baró, em va agradar força, i després amb els peques al parc del principi del poble, on a pesar de la llarga excursió no vam parar ni un moment. 
Després cotxe i tornada cap a casa.