Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 22 de desembre del 2015

Matagalls des de Collformic : Montseny

Diumenge 20 de Desembre.

Com que el fred semblava que no volia arribar varem aprofitar per fer la darrera sortida de l'any. 
A Badalona estava núvol però, segons el temps, a Osona hi havia sol, per ho que no ens ho vam pensar dos cops i varem anar a fer el Matagalls.

Anem per la C17 fins a Seva, seguim cap el Brull i continuem fins arribar a Collformic, on arribem a les 11:00 i on iniciarem l'excursió. 

Anirem de Collformic al Matagalls, i d'allí seguirem la carena, direcció cap Segimón, sense arribar-hi, gaudint d'unes meravelloses vistes i un camí força suau i menys concorregut fins arribar als cotxes. Uns 10 quilòmetres i uns 600 metres de desnivell que es gaudeixen des del principi fins al final.
El camí és fàcil de seguir en tot moment, i a part és molt concorregut. Trobarem tres pujades llargues amb trams plans entremig que ens permeten recuperar-nos bé i fer-ho sense problemes. La tornada la farem per una baixada pràcticament en tot moment suau que, tot i ser una mica més llarga que la pujada, val molt la pena i es gaudeix plenament. 

Avui som 18, més o menys la meitat pares i la meitat adults. Tenia algun dubte sobre si els peques l'aguantarien bé, i així va ser. 

A Collformic, tot i haver-hi força cotxes pels voltants hi ha lloc on aparcar. Comencem a caminar i de seguida, un cop travessada la carretera, comença la pujada.  No es veu gaire, però al cap de poc deixarem enrere el núvols i tot s'aclarirà. 
La veritat és que les vistes, ja de per sí maques durant un dia normal, amb el mar de núvols a sota van permetre'ns gaudir com  poques vegades ho havien fet. 

Monument a l'inici del camí
Deixem el núvols enrere
Pili amb el Matagalls al fons de tot
Iban gaudint del mar de núvols

Iniciem la segona pujada
Marta pujant amb les restes d'un pou de neu darrere
Vistes des del camí
Pujada suau però llarga


Continua la segona pujada
Raquel assenyalant el Matagalls al fons

Vistes del mar de núvols que ho cobria tot
Creu al cim del Matagalls
Foto de grup
Darrer tram pla abans de la pujada final
Vistes dels voltants
Ja queda poc
Darrera pujada
Ja no queda gaire
Queda molt poquet
David fent els darrers metres abans del cim
Foto de grup al cim
El grup a la creu del Matagalls

Al fons el Turó de l'Home i les Agudes
Després d'arribar al cim, força concorregut, i com que feia molt d'aire, comencem a baixar anant cap a la dreta, buscant un lloc on resguardar-nos de l'aire i dinar per recuperar forces. Com hem anat força tranquils de pujada, fent fotos i parant a gaudir el paisatge ens trobem tots força bé. 



Trobem un lloc on no bufa l'aire i aprofitem per dinar. S'hi està força bé, i els paisatges són preciosos. Un cop havent dinat i descansats pugem una mica i seguim el camí que va cap a Seguimón i a Viladrau.  

El grup recuperant forces
Poder hauria valgut la pena no pujar per agafar el camí i seguir una mica per un petit corriol que seguia la petita vall per poder veure la font del Cim que hi havia per allí, doncs després podrien haver tornat al camí sense cap problema. 


Font dels Cims
Els núvols continuen cobrint la vall

Seguim el camí, no gaire evident, i en el moment que arribem als primers arbres ens desviem cap a l'esquerre per on baixa un altre camí no gaire evident.

Seguim un camí no gaire evident
El camí ens duu a la font del Matagalls, i com que estem a tocar de Nadal aprofitem per fer un petit pessebre vivent.

Pessebre vivent
Seguim el camí
Seguim la carena i gaudint de les vistes















Seguim el camí, no gaire marcat, però que ressegueix la carena i on trobem alguna fita fins arribar a un cartell de la flora del Montseny. És el coll de Prunera. A la dreta hi ha bones vistes, i a l'esquerre, si ens hi fixem veurem un petit i estret corriol que baixa. L'agafem i el seguim fins arribar, al cap de 300 metres, a una pista ample, que seguirem a l'esquerre, resseguint duram un tram un petit rierol, i que ens durà fins els cotxes. 
De camí gaudirem una vegada més de l'espectacle dels núvols baixos i de l'increïble posta de sol. 




Matagalls al fons
Posta de sol


Una vegada arribem a Collformic anem al restaurant i prenem alguna cosa, i poc després marxem cap a casa satisfets d'una nova sortida. 

dimarts, 8 de desembre del 2015

De Puiggraciòs al Turó de les Onze Hores : Cingles de Bertí

Diumenge 6 de Desembre

La nit passada havien sortit, per ho que tocava fer una sortida a prop i fàcil, i com que aquella mateixa setmana havia vist la web de Con los nenes a cuestas que havien fet aquesta sortida vaig pensar que seria una bona opció.

En total són uns 9 quilòmetres i 300 metres de desnivell força fàcils de fer que ressegueixen durant una bona estona la cinglera i s'arriba al Turó de les Onze Hores, des d'on hi ha molt bones vistes. També varem passar, tot i que és anada i tornada, pel Castell de Bertí, tot i que he s'hi pot entrar donant l'estat en que es troba. El dia estava una mica emborinat, i no vàren poder gaudir  de les vistes amb la nitidesa que ens hagués agradat. 

Avui anem tres famílies, la de la Natàlia, la del Izan i la nostra. Havien de venir un parell més, però al final no va poder ser.

Agafem la C17 i sortim a l'Ametlla del Vallés, i un cop allí continuem pel carrer principal travessant el poble i continuant fins que arribem a una pista en força bon estat que seguirem fins arribar al santuari, on deixarem el cotxe.

A partir d'aquí ho únic que hem de fer és seguir la pista. Podem donar un cop d'ull al santuari, però és bastant senzill. Molt a prop hi ha la torre del telègraf, des d'on es veu la vall del riu Congost.

Santuari de Puiggraciós
Torre del telègraf
Cingleres on ens dirigim


Comencem a pujar
Martí, Izan, Sergi i Natàlia
La pista ressegueix la cinglera


El dia està una mica núbol
Una vegada s'acaba la pujada veiem un camí a l'esquerre de la pista que s'endinsa en una clariana. Per aquí anirem més tard, ara continuem la pista i agafarem un camí empedrat i en baixada que surt una mica més endavant a la dreta per visita al castell de Bertí, més tard desfarem el camí i agafarem el camí que s'endinsa a la clariana.

Camí del castell de Bertí

Després de baixar el camí torna a pujar fins arribar al castell de Bertí. Degut al seu mal estat tots els accessos han estat tapiats, encara així donem un cop d'ull.

Castell de Bertí


Balcó amb reixes
Un cop visitat el castell desfem el camí i agafem el camí que hem vist abans.
Montse, Marta i Pili a la retaguardia
Vistes del castell des del camí

Continuem resseguint la cinglera

Al fons el Turó de les Onze Hores
Una vegada s'acaba la pista hi ha un petit corriol que s'endinsa entre els arbustos (foto d'adalt). El seguim i de seguida arribem a dalt del turó, des d'on hi ha molt bones vistes, llàstima que el dia no fos gaire clar.

Vall de Tena del del turó

Foto de grup
Vistes des de la cinglera



Martí dalt del Turó
Aprofitem per fer quatre fotos i dinar i després tornem pel camí per on hem vingut. 

De tornada resseguim un petit tram de cinglera.

Un cop de tornada al cotxe anem a l'Ametlla del Vallés i prenem alguna cosa. Després tots cap a casa.