Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 17 de maig del 2014

Tagamanent: Joc d'orientació

Diumenge 10 de Maig

Quan el Sergi, el meu fill gran, va dir-me que havia fet amb el cole una cursa d'orientació i que li havia agradat molt, igual que a la resta dels seus companys, vaig recordar que al Tagamanent hi havia un circuit i vaig tenir molt clar que havien d'anar tot el grup a provar-ho. De fet vaig pensar que estaria bé fer el circuit i després pujar al Tagamanent a trobar l'última fita, ja vaig preguntar si n'hi havien, on hi hauria un petit tresor de chuches, cromos i alguna joguina del MacDonals, gràcies Silvia, pels més petits.

Doncs bé, després  d'ajornar la sortida varis cops per mal temps o malatia, finalment vem poder far-la.

Hem d'arribar al poble de Tagamanent per la C17, i allí, anar seguint el cartells que indiquen com arribar al pla de la calma. Primer agafem una pista de terra, i després de pujar entre 10 i 15 minuts arribarem a un parquing gran que ens queda a l'esquerra, i a la dreta hi ha com una masia. Deixem el cotxe al parking i anem a la masia, que és restaurant i punt d'informació del parc i allí, pagant 2 € ens donaram el mapa per fer el circuit.

Trobar les fites és fàcil sempre que ens hi fixem una mica amb el mapa, sinó és qüestió de sort. Els peques, com que tenien massa ganes de trobar-la anaven com bojos d'un joc a l'altre sense fixar-se gaire en ho que posava amb el mapa. Sort que hi havia algú per ahí que es fixava una mica en el mapa, sinó encara estarien allí buscant-les. 
Al mapa hi apareixen 2 circuits, el primer fàcil, amb fites del 1 al 10, i l'altre de nivell mitjà del 11 al 20. Nosaltres varem fer el fàcil i algun altre dia tornarem a fer el mitjà.

Va ser una sortida diferent, divertida i amb molt molt bones vistes.



Bones vistes

Anem a Bellver, on ens donaran el mapa
Noies endarrerides
Masia Bellver
Comencem la recerca
Trobem la primera fita al costat del restaurant

Primera fita

La segona està al turó

Buscant la segona fita

Sembla que no ho tenen gaire clar

Sembla que està aprop




Martí amb el Tagamanent al fons

Anem per la següent

Tagamanent
Poc a poc anem trobant les diferent fites, i finalment falten les que hi ha a dalt del Tagamanent. Entretenen als peques a sota i jo aprofito per pujar amb la bossa de regals sense que s'anadonin.


Peu del Tagamanent
En un tres i no res pujant a dalt i trobem la fita i els regals

Els peques amb els regals
Una vegada a dalt aprofitem per dinar.
Vistes des del cim




Esglèsia per dins


Sergi mirant el paisatge

De baixada trobem una nova fita
Una vegada avall aprofitem per anar a pendre un cafè al restaurant abans que tanqui, a les 17:00. El restaurant és molt maco per dins, però el servei una mica sec.




Abans de marxar cap a casa, i aprofitant les bones vistes i ens fem més fotos.




dimarts, 13 de maig del 2014

Montserrat: VF Teresina i Canal del Mejillón

Dissabte 10 de Maig

A les 8 havia quedat al monestir de Santa Cecília, Montserrat, amb la resta del grup: Jorge, Jorge Serratosa, Critian, Fili, Gigi i Roger. 
Avui tocava fer la Teresina de pujada i el canal del Mejillón de baixada. 
Creuem la carretera i agafem el camí s'endinsa a la muntanya, girem cap a la dreta i al arribar al Canal de Sant Jeroni pugem per ell, seguim les marques blaves i arribem al inici de la Teresina.

Agulla de Sant Jeroni,a la dreta, on finalitzarem la ferrada.

Monestir de Santa Cecilia
Durant l'aproximació a la Teresina trobem varis pasos equipats.

Fili davant amb Roger i Gigi al darrere

Cristian i Jorge grimpan

El grup al inici de la ferrada

Primers pasos





En poc temps agafem alçada

Els dos Jorges aprop de l'agulla de Santa Cecilia





Jo pujant l'agulla de Santa Cecilia

Vistes des de Santa Cecilia

Jorge posant

Continuem pujant


Xemeneia final


Cristian arribant al cim de Sant Jeroni

Vistes des del cim

Més vistes

Gigi arribant al cim

Jorge Serratosa arribant



El grup recobrant forces al cim
De baixada van fer el canal del Mejillón. Una canal molt dura per fer-la de pujada, equipada amb cordes i cadenes, que pot fer-se de baixada amb una corda de 40. Nosaltres vam fer 6 ràpels, ja que vaig saltar-me un. Els 3 últims són els més llargs, ja que fan 15, 25 (encara que pot dividir-se en un de 20 i un altres de 10) i 20, la resta són d'entre 5 i 10 metres. Hi ha molts trams de cadenes que poden desgrimpar-se. Portem 4 cordes per anar més ràpids.

Per arribar a la canal baixem les escales de Sant Jeroni, i just on comença la barana (en sentit pujada) agafem un corriol a la dreta (sentit pujada) i arribem a ell. Els primers trams tenen cordes que ens ajuden a baixar per un terreny inclinat i relliscós, una mica més endavant la canal s'encaixona i les cordes donen pas a cadenes.

Primeres cordes



Comencen les cadenes

Més cadenes



Cristian baixant pel ràpel que vaig saltar-me




Cristian montant el ràpel per primer cop

Roger, Gigi i Fili

Jorge Serratosa











Una vegada fet el darrer dels 6 ràpels sortim just on comença la Teresina. A partir d'allí desfem el camí d'anada i en 10 minuts arribem al cotxe.
Hem sortit a les 8 i poc i són les 14:40, en total sis hores i mitja. Ens acomiadem i marxem a dinar cap a casa.